Què costa un semàfor?

El preu d'un semàfor a Espanya depèn molt de l'empresa que el fabrica, però ronda els 1.000€. Això és el que costa un semàfor de leds, que són deu vegades més cars que els de bombetes halògenes però que consumeixen molt poc i a la llarga són més rentables.
Actualment a Espanya hi ha uns 300.000 semàfors, un 10% dels quals són a Barcelona. El consum d'aquests senyals és de 350 gigawatts anuals, l'equivalent al consum de 150.000 llars. Amb els nous semàfors de leds, però, aquest consum baixaria un 80%, i és per això que s'estan substituint paulatinament a totes les ciutats i pobles de l'estat.
A més, hi ha maneres encara més econòmiques de gestionar el trànsit, com a la ciutat basca d'Amorebieta-Etxano, on han fet un experiment que sembla que funciona molt bé: treure els semàfors.

Fonts:

1. http://www.3cat24.cat/noticia/405426
2. http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2007/07/24/165309.php
3. http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/173447-tants-caps-tants-llums.html
4. http://www.deia.com/2010/05/04/bizkaia/duranguesado/un-pueblo-tranquilo-sin-semaforos

 

El preu del llibre

A diferència d'altres productes, en el món del llibre els percentatges del preu de venda que s'endú cadascú dels qui participen en la seva gestació és relativament estable:

L'autor s'endú un 10% del preu de portada de cada llibre que es ven, independentment dels que s'hagin editat. Aquest percentatge pot créixer una mica, fins a un 12%, en el cas que sigui un autor molt venut que l'editorial no vulgui perdre o que tingui un agent literari que faci molta pressió. Pels llibres de butxaca l'autor percep un 5% del preu final.

L'editorial s'endú un 40%. Menys d'una quarta part són beneficis; la resta, paper, impressió, traductors, correctors, editors, personal, manteniment de l'editorial, magatzems, transports, publicitat, gestió de contractes...

La distribuïdora que s'encarrega d'emmagatzemar els estocs i servir-los a les llibreries s'endú prop d'un 20%, que pot reduir-se a fins a un 10% segons els tractes que fa amb cada llibreria. Tot i això, el marge de beneficis de la distribuïdora acostuma a ser el més alt.

Per últim, la llibreria s'endú un 30%, que segons com ho negociï amb la distribuïdora pot arribar a ser un 40%. A banda de pagar el local i els treballadors, la llibreria ha de pagar els llibres quan la distribuïdora no els deixa en dipòsit i pot fer un 5% de descompte al client, màxim legal permès en aquest país. Tot i això, amb targetes de fidelitat i altres promocions a vegades es fa un descompte que pot arribar al 8%, i fins i tot al 10% en alguns casos especials, tot de forma més o menys alegal.

El dia de Sant Jordi, les llibreries fan un 10% de descompte a tots els clients, tant a la botiga com a les parades del carrer.

A Espanya, el preu del llibre és fix i cap llibreria ni web poden vendre'l més car o més barat més enllà del 5% de descompte autoritzat. Això ha permès a la indústria del llibre espanyola tenir una àmplia xarxa de petites i mitjanes llibreries i editorials que poden conviure amb les grans superfícies i els grans grups editorials sense ser escombrades en una guerra de preus.

Accions Urgents d'Amnistia Internacional

Al nostre país, el fet que un ciutadà escrigui una carta a alguna autoritat, administració o representant polític per queixar-se d'alguna cosa o denunciar algun fet es veu, sovint, com una pèrdua de temps i com una raresa pròpia de jubilats i gent amb molt temps lliure. Com a màxim, com a l'últim recurs d'un ciutadà desesperat. En altres països, però, és una activitat corrent que forma part de l'activitat política d'un ciutadà normal i corrent. El sistema electoral dels països anglosaxons, per exemple, on els ciutadans escullen directament els representants de la seva circumscripció perquè els representin i exerceixen un cert control sobre els seus actes i votacions al parlament fa que aquesta pressió epistolar tingui més força que a casa nostra.
Però tot i la poca acceptació d'aquest mètode a bona part del món, el cert és que les cartes escrites acostumen a ser llegides i, sovint, contestades i tingudes en compte. Amnistia Internacional fa anys que té un programa d'accions urgents on desenes de milers de voluntaris de tot el món escriuen cartes a governs de qualsevol país exigint respostes sobre accions concretes com l'empresonament d'un activista dels drets humans, el desallotjament forçós d'un barri de faveles sense previ avís, casos de tortures i desaparicions, etc. Els participants d'aquesta xarxa reben, amb la periodicitat que escullen, petits expedients de casos concrets amb tota la informació necessària per escriure una carta a les autoritats locals exigint alguna cosa. En aquests informes hi ha les dades necessàries per entendre el que passa, els punts que cal exigir als representants del govern, les adreces de les personalitats a qui cal enviar les cartes, fax o emails i, fins i tot, el tractament amb què s'han de dirigir a cada autoritat (Excel·lència, Estimat Senyor, Senyor President, etc.). Un cop enviada la carta, a més, es pot seguir el cas i veure com acaba.
Serveix per alguna cosa? Sí. Amnistia ha calculat que prop d'un terç d'aquests casos experimenten millores gràcies a la pressió.
En cas que no tinguem temps per escriure cartes, sempre podem dedicar un parell de minuts a introduir les nostres dades en una ciberacció d'Amnistia, on per comptes de cartes personalitzades s'envien signatures recollides a tot el món.
I, naturalment, també es poden escriure cartes a qualsevol autoritat per qualsevol motiu que es consideri important seguint la pròpia consciència.

Fonts: 

1. http://www.es.amnesty.org
2. http://www.es.amnesty.org/rau/ 
3. http://www.es.amnesty.org/actua/ciberacciones/