Les excuses de la indústria tèxtil

Fa uns dies es va celebrar la 080 Barcelona Fashion, la setmana de la moda de Barcelona. Durant cinc dies, les principals empreses tèxtils amb seu a Barcelona van desfilar per les passarel·les del Born Centre Cultural mostrant les seves noves col·leccions. Els mitjans van parlar molt de les marques de roba, dels dissenyadors que les creen, dels teixits i els colors utilitzats  i dels models que les llueixen a les passarel·les. Però enlloc no es va parlar de qui fabrica aquesta roba ni de les condicions laborals que pateixen. I és curiós, perquè només fa un mes que el New York Times va publicar un article d'una pàgina sencera on s'assegurava que al Rana Plaza de Bangladesh, l'edifici que va desplomar-se l'abril passat i on van morir més de 1.100 persones, s'hi estava preparant una comanda per a l'empresa Mango, una de les més importants del 080.
Però cap dels mitjans que van parlar del 080 no van esmentar aquest fet. I tampoc no van parlar dels milers de persones que viuen i treballen en condicions inhumanes per tal de fabricar bona part de la roba que es ven a Occident. Suposo que ho consideraven fora de lloc: quan els mitjans parlen de les condicions de treball de la indústria tèxtil sembla que els culpables siguin exclusivament les empreses del Tercer Món subcontractades i no Mango, Zara o El Corte Inglés.
Aquestes empreses acostumen a donar excuses per esquivar la seva responsabilitat. I quan passa una desgràcia prou gran com per no poder-la amagar, s'excusen culpant les empreses subcontractades o asseguren que no hi tenen res a veure, com fa Mango en el cas del Rana Plaza.
La campanya mundial Roba Neta ha editat un petit informe de sis pàgines per rebatre les deu excuses que les empreses tèxtils fan servir més sovint per treure's de sobre la responsabilitat del que fan. Voleu saber què diuen les empreses com Mango o Zara per no pagar un salari digne als seus treballadors? Aquestes són les deu excuses més utilitzades:

1. No es possible pagar un salari digne perquè no hi ha consens sobre com es calcula.
2. Els consumidors no volen pagar més per la roba.
3. Són els governs, no les empreses, els qui han de fixar salaris mínims suficients.
4. La nostra empresa crea llocs de treball en aquests països. Estem ajudant els treballadors a tenir feina, cosa que sense nosaltres els seria impossible.
5. El cost de la vida és més baix als països productors, és normal que els salaris també siguin més baixos.
6. Si s'incrementessin els salaris els països amb ingressos baixos perdrien el seu avantatge competitiu.
7. El codi de conducta de la nostra empresa contempla el pagament d'un salari digne.
8. No podem pagar més per culpa de la crisi econòmica.
9. Si paguéssim salaris més alts a la indústria de la roba, provocaríem que les infermeres i les mestres abandonessin les seves feines per treballar a la confecció i destruiríem el sistema educatiu i sanitari d'aquests països.
10. Els nostres accionistes no recolzen que es pagui un salari digne als treballadors.

Voleu arguments per rebatre cadascuna d'aquestes excuses? Doncs llegiu l'informe:
http://www.ropalimpia.org/adjuntos/informes/Las%2010%20excusas%20m%C3%A1s%20utilizadas%20por%20las%20empresas%20.pdf

Fonts:

1. La 080 Barcelona Fashion: http://www.080barcelonafashion.cat/
2. L'article del New York Times: http://www.nytimes.com/2013/12/31/world/asia/garment-makers-stumble-on-call-for-accountability.html?smid=tw-share&_r=2&
3. El ressò a casa nostra de l'article: http://www.eldiario.es/rastreador/York-Times-Mango-Rana-Plaza_6_216338365.html
4. La campanya Roba Neta: http://robaneta.wordpress.com/
5. L'informe El top ten: las 10 excusas más utilizadas por las empresas para no pagar un salario digno: http://www.ropalimpia.org/adjuntos/informes/Las%2010%20excusas%20m%C3%A1s%20utilizadas%20por%20las%20empresas%20.pdf

    
     
     
    

Rics més rics, pobres més pobres

La pobresa severa (viure amb menys de 307 euros al mes) ja ha atrapat a tres milions de persones a Espanya, un 6,4% de la població.  Una xifra que s'ha duplicat des de l'inici de la crisi ara fa cinc anys.
Però no només augmenta el nombre de persones que viuen en la pobresa, també augmenta la desigualtat entre rics i pobres. Els rics són cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres. De fet, segons es pot llegir en aquest informe de Càritas publicat fa uns dies, Espanya ja és el país d'Europa on la desigualtat és més elevada.
Concretament, el 20% de la població més rica concentra 7,5 vegades més riquesa que el 20% més pobre (dades del 2011). El 2008, quan va començar la crisi, la ràtio era de 5,5 vegades, una xifra molt semblant a la mitjana actual de la UE. I això, naturalment, no és bo per a ningú (ni tan sols per als més rics, encara que a vegades els costi d'entendre-ho).

Fonts:

1. L'informe de Càritas Empobrecimiento y desigualdad social - octubre 2013: http://www.caritas.es/publicaciones_download.aspx?Id=4706
2. Un article de Donant Dades sobre com la desigualtat no és bona ni pels més rics: http://www.donantdades.com/2011/10/eradiquem-la-pobresa-encara-que-sigui.html

   
    
    
    

Vergogna!

Milers de persones han mort en les últimes dècades intentant creuar les fronteres d'Europa. La tragèdia de Lampedusa de fa uns dies és una més, tot i que ha tingut un impacte mediàtic força més intens del que és habitual. Els habitants de l'illa han rebut les autoritats italianes i europees llançant-los un crit: vergogna!
Però al cap d'uns dies una altra notícia fa oblidar aquesta i la tragèdia continua. El clam de lament pels morts s'ha sentit durant una setmana, però ha servit de ben poc. De fet, els partits racistes que demanen mesures encara més dures contra les persones que intentin entrar a Europa prosperen com mai al continent, i a França el Front Nacional de Le Pen encapçala les intencions de vot dels francesos a les europees.
Gabriele Del Grande, autor del blog Fortress Europe, ha fet un completíssim recompte de les notícies que han aparegut a la premsa internacional sobre persones que han mort intentant entrar a Europa. Un petit resum dels seus números:  

• Des del 1988, any en què comença el recompte, han mort al llarg de les fronteres europees almenys 19.228 persones (data del recompte: 3 octubre 2013). Naturalment, aquestes són les que han estat trobades i apareixen als mitjans. Les dades reals podrien ser molt més grans. 
• En el que portem d'any, 551 persones s'han afegit a la llista. 
• 14.309 persones, tres de cada quatre, han mort ofegades al Mediterrani. 
• Entre les costes africanes i les espanyoles (incloses les Canàries), s'hi han ofegat 4.899 persones.  
• 160 persones han mort asfixiades en vaixells de càrrega en què viatjaven amagats amb destí a algun port europeu. 
• 372 persones han mort asfixiades o aixafades per la càrrega amagats en camions.
• Com a mínim 1.706 persones han mort per deshidratació intentant travessar el desert del Sàhara, incloses les víctimes de les deportacions fetes pels governs de Líbia, Algèria i el Marroc per castigar els intents de creuar les fronteres europees. 
• 92 persones han mort intentant creuar la frontera entre Grècia i Turquia per culpa de les mines antipersona que s'hi han instal·lat.
• 413 persones han mort ofegades en rius de frontera mentre els intentaven creuar nedant. 
• 114 persones han mort congelades intentant creuar les muntanyes frontereres en ple hivern sense menjar o abric suficient. 
• 38 persones han estat assassinades a trets per la Guàrdia Civil Espanyola i la policia fronterera marroquina.
• A la resta de fronteres, els assassinats a trets pugen a 294. 
• 41 persones han mort congelades quan viatjaven dins del tren d'aterratge d'un avió.

I el recompte de Gabriele Del Grande seguirà mentre no hi posem remei...

Fonts:

1. El Front Nacional de Le Pen encapçala les intencions de vot dels francesos a les europees: http://www.lemonde.fr/europe/article/2013/10/09/le-fn-en-tete-des-intentions-de-vote-aux-europeennes_3492632_3214.html
2. Fortress Europe, el blog de Gabriele Del Grande que ha fet el recompte de morts: http://fortresseurope.blogspot.com.es/2006/01/fortaleza-europa.html
3. El recompte de morts als diaris: http://fortresseurope.blogspot.it/p/la-strage.html

    
     
      

El treball infantil en xifres

Fa uns dies, l'Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un informe de 110 pàgines sobre l'estat del treball infantil al món. És molt recomanable fer-ne, encara que sigui, una lectura ràpida. Però per si no teniu temps (o ganes!) de fer-ho, us n'oferim un petit resum amb algunes de les dades més interessants que hem extret de l'informe.
•    Actualment hi ha 168 milions de nens que treballen, un 11% de la població infantil del planeta.
•    Més de la meitat d'aquests nens (85 milions) tenen feines perilloses que posen en perill la seva salut, la seva seguretat o la seva moralitat.
•    En nombres absoluts, Àsia i el Pacífic són les regions amb més treball infantil.
•    En proporció al nombre de nens i nenes de la zona, a l'Àfrica subsahariana és on hi ha més nens treballant: un de cada cinc.
•    Tot i això, en els últims anys la situació ha millorat: l'any 2000 havien de treballar 78 milions de nens i nenes més que actualment.
•    Ara bé, tot i aquest canvi la situació està bastant estancada i molt lluny de l'objectiu plantejat per la comunitat internacional d'eliminar les pitjors expressions del treball infantil abans del 2016.

Tenim tendència a pensar que aquest és un tema en què hi podem fer ben poca cosa, però no és veritat. Si t'escandalitzen aquestes xifres, pots començar per informar-te sobre el tema i buscar quines empreses utilitzen mà d'obra infantil subcontractada (trobaràs molta informació a Internet) i deixar de consumir els seus productes. És un primer pas. I una bona manera de començar és llegint informes com aquest. Sencers.

Fonts:

1. L'Organització Internacional del Treball (OIT), organisme adherit a les Nacions Unides: http://ca.wikipedia.org/wiki/OIT
2. L'informe Medir los progresos en la lucha contra el trabajo infantil. Estimaciones y tendencias mundiales entre 2000 y 2012: http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---ed_norm/---ipec/documents/publication/wcms_221514.pdf

    
    
    
    
   

Un futur de barraques

Fotografia original: Andrés Dapena Boixareu

Al Brasil en diuen favelas; a l'Argentina, villas miseria; a Xile, callampas; a l'Uruguai, cantegriles; a la República Dominicana, barrios; a Veneçuela, ranchos; a Guatemala, asentamientos; a Mèxic, ciudades perdidas; a l'Equador i Colòmbia, invasiones; al Paraguai, chacaritas; al Perú, pueblos jóvenes; a Costa Rica, tugurios; al Marroc i altres excolònies franceses, bidonvilles; en algunes excolònies britàniques, slums; a Turquia, gecekondus; a Angola, musseques, A l'Índia, jhugi o bustee, al Pakistan, kachi abadi; a Sri Lanka, mudduku; a la República de Sud-àfrica, imijondolo; a Lituània, Lušnynai; a Sèrbia, Kartonsko naselje; a Portugal, bairro de lata; a Espanya es fa servir la paraula chabola, provinent del basc; i en català en diem barraquisme.
És el que als llibres d'urbanisme es coneix com a assentament precari, assentament informal, barri marginal o cinturons de misèria: tipus d'assentaments marginals que envolten bona part de les ciutats del món, poc salubres, sense serveis bàsics i ocupats per persones excloses socialment.
En l'últim informe del Programa de les Nacions Unides pels Assentaments Humans (ONU-HABITAT) se'n donen xifres i s'especula sobre el seu futur. Val la pena donar-li una ullada.

Quatre dades extretes de l'informe:

1.- Els habitants de les ciutats augmenten cada cop més, no només en població absoluta sinó també en proporció als habitants rurals. Dels 229 països estudiats, el 88% tenen un percentatge de població urbana superior al que tenien fa deu anys. A més, dels 28 països que perden població urbana, la gran majoria no arriben a un punt percentual; i cap d'ells (excepte la Federació Russa, que només ha perdut un 0,2% de població urbana) és a la llista dels països més grans del planeta. La gran majoria de països d'aquesta llista són petites illes del Carib o Oceania, petits països europeus (Liechtenstein, Letònia, Andorra, Macedònia) o repúbliques de l'Àsia Central (Kirguizistan, Uzbekistan, Tadjikistan). I el que és més xocant: els 229 països estudiats, inclosos aquests 28, guanyaran població urbana en les estimacions fetes pel 2020 i el 2030.

2.- El percentatge dels habitants urbans que viuen en barraques s'està disparant. A l'Àfrica Subsahariana, la zona del planeta on n'hi ha més, el 61,7% de la població urbana viu en barraques sense sanejament. Al sud-est asiàtic, el 35%. I a Amèrica Llatina i el Carib, el 23,5%. En alguns països concrets les estadístiques són encara més catastròfiques: a la República Centreafricana el 95,9% de la població urbana viu en barraques; al Txad, el 89,3%; a Moçambic, el 80,5%.

3.- Al 2001 hi havia 921 milions de persones vivint en aquests barris; quatre anys més tard ja eren més de mil milions: un de cada tres habitants urbans del planeta. I no paren de créixer: es calcula que la població de les barriades de barraques augmenta un 2,2% anual, uns 25 milions de persones més cada any. Cap al 2030 o 2040 hi haurà dos mil milions de persones vivint en barraques, entre el 45 i el 50% de la població urbana mundial. 

Fonts:

1. Exposició virtual Barraques, la ciutat informal sobre el barraquisme a Barcelona: http://www.barraques.cat/ca/index.php
2. L'informe Estat de les ciutats del món 2012-2013: http://nacionesunidas.org.co/biblioteca/estado-de-las-ciudades-del-mundo-2012-2013-la-prosperidad-de-las-ciudades/
3. Les dades del punt 3 les hem tret del llibre de Rafael POCH-de-FELIU La actualidad de China, un mundo en crisis, una sociedad en gestación, editat per Crítica: http://ed-critica.claudator.com/libro/la-actualidad-de-china-978847423316

     
    
    
  

EI Corte IngIés contra El Corte Inglés

Fa un parell de setmanes, el 24 d'abril del 2013, es va enfonsar un edifici de nou plantes a la ciutat de Dacca, la capital de Bangla Desh. De moment ja han aparegut 1.022 morts sota la runa.
L'edifici formava part d'un complex tèxtil on es cosien peces de roba per a marques occidentals com Mango, Wall Mart, Primark o El Corte Inglés. Naturalment, moltes d'aquestes marques ho han negat i, fins i tot, davant l'evidència del fet que s'han trobat etiquetes d'aquestes marques entre la runa, Mango ha explicat que només les tenien per fer proves per futures contractacions.
Podreu trobar tota la informació sobre el paper de les empreses tèxtils occidentals en aquesta tragèdia i en el dia a dia de la confecció de roba en països del Tercer Món al web de la campanya Roba Neta, que han estat molt actius aquests últims dies.

Paral·lelament, avui divendres (10 de maig del 2013), ha aparegut un compte nou al Twitter des d'on, aparentant ser el compte oficial de El Corte Inglés, s'han tuitejat un centenar de missatges criticant l'empresa. El compte era un doble perfecte: la tipografia de Twitter no distingeix entre la lletra ela i la lletra i majúscula, i per tant es llegeix igual "El Corte Inglés" que "EI Corte Inglés". Durant prop d'una hora, algú ha estat tuitejant en nom de l'empresa burlant-se d'ells i denunciant les condicions de treball dels seus subcontractats a Bangla Desh.
Però la resposta "oficial" ha estat molt ràpida. Al cap de menys d'una hora el compte estava suspès i no es podien llegir els missatges antics.
No s'ha acabat aquí. Uns minuts més tard ha aparegut un compte nou, aquest cop amb el nom "EI Corte IngIés" (on es substituïa dues vegades la ela per una i majúscula) i han escrit una seixantena de missatges més. La suplantació ha durat poc més d'una hora. A les 20:20 el nou compte també ha estat suspès.
Els missatges eren molt bons i posaven sobre la taula un tema molt important. Han corregut com la pólvora, i hi ha hagut molts missatges a favor... i en contra. Sembla que hi ha gent que considera molt més immoral suplantar la identitat d'una empresa que les polítiques laborals d'El Corte Inglés a Bangla Desh. 
Com que ja no es pot accedir al compte, hem fet captures de pantalla de la majoria dels missatges i els penjarem aquí. Val la pena llegir-ne uns quants. Esperem que ningú no ens suspengui a nosaltres...!

Fonts:

1. Mango dóna la seva versió: http://www.elconfidencial.com/economia/2013/04/26/mango-contrata-a-un-exdirectivo-de-inditex-para-apagar-el-incendio-de-bangladesh-119669/
2. La campanya Roba neta: http://robaneta.wordpress.com/
3. La suplantació tipogràfica a Twitter: http://www.eleconomista.es/CanalPDA/2013/43537/nueva-suplantacion-en-twitter-ahora-le-ha-tocado-a-el-corte-ingles/?utm_source=buffer&utm_medium=twitter&utm_campaign=Buffer&utm_content=buffer6bded