Les excuses de la indústria tèxtil

Fa uns dies es va celebrar la 080 Barcelona Fashion, la setmana de la moda de Barcelona. Durant cinc dies, les principals empreses tèxtils amb seu a Barcelona van desfilar per les passarel·les del Born Centre Cultural mostrant les seves noves col·leccions. Els mitjans van parlar molt de les marques de roba, dels dissenyadors que les creen, dels teixits i els colors utilitzats  i dels models que les llueixen a les passarel·les. Però enlloc no es va parlar de qui fabrica aquesta roba ni de les condicions laborals que pateixen. I és curiós, perquè només fa un mes que el New York Times va publicar un article d'una pàgina sencera on s'assegurava que al Rana Plaza de Bangladesh, l'edifici que va desplomar-se l'abril passat i on van morir més de 1.100 persones, s'hi estava preparant una comanda per a l'empresa Mango, una de les més importants del 080.
Però cap dels mitjans que van parlar del 080 no van esmentar aquest fet. I tampoc no van parlar dels milers de persones que viuen i treballen en condicions inhumanes per tal de fabricar bona part de la roba que es ven a Occident. Suposo que ho consideraven fora de lloc: quan els mitjans parlen de les condicions de treball de la indústria tèxtil sembla que els culpables siguin exclusivament les empreses del Tercer Món subcontractades i no Mango, Zara o El Corte Inglés.
Aquestes empreses acostumen a donar excuses per esquivar la seva responsabilitat. I quan passa una desgràcia prou gran com per no poder-la amagar, s'excusen culpant les empreses subcontractades o asseguren que no hi tenen res a veure, com fa Mango en el cas del Rana Plaza.
La campanya mundial Roba Neta ha editat un petit informe de sis pàgines per rebatre les deu excuses que les empreses tèxtils fan servir més sovint per treure's de sobre la responsabilitat del que fan. Voleu saber què diuen les empreses com Mango o Zara per no pagar un salari digne als seus treballadors? Aquestes són les deu excuses més utilitzades:

1. No es possible pagar un salari digne perquè no hi ha consens sobre com es calcula.
2. Els consumidors no volen pagar més per la roba.
3. Són els governs, no les empreses, els qui han de fixar salaris mínims suficients.
4. La nostra empresa crea llocs de treball en aquests països. Estem ajudant els treballadors a tenir feina, cosa que sense nosaltres els seria impossible.
5. El cost de la vida és més baix als països productors, és normal que els salaris també siguin més baixos.
6. Si s'incrementessin els salaris els països amb ingressos baixos perdrien el seu avantatge competitiu.
7. El codi de conducta de la nostra empresa contempla el pagament d'un salari digne.
8. No podem pagar més per culpa de la crisi econòmica.
9. Si paguéssim salaris més alts a la indústria de la roba, provocaríem que les infermeres i les mestres abandonessin les seves feines per treballar a la confecció i destruiríem el sistema educatiu i sanitari d'aquests països.
10. Els nostres accionistes no recolzen que es pagui un salari digne als treballadors.

Voleu arguments per rebatre cadascuna d'aquestes excuses? Doncs llegiu l'informe:
http://www.ropalimpia.org/adjuntos/informes/Las%2010%20excusas%20m%C3%A1s%20utilizadas%20por%20las%20empresas%20.pdf

Fonts:

1. La 080 Barcelona Fashion: http://www.080barcelonafashion.cat/
2. L'article del New York Times: http://www.nytimes.com/2013/12/31/world/asia/garment-makers-stumble-on-call-for-accountability.html?smid=tw-share&_r=2&
3. El ressò a casa nostra de l'article: http://www.eldiario.es/rastreador/York-Times-Mango-Rana-Plaza_6_216338365.html
4. La campanya Roba Neta: http://robaneta.wordpress.com/
5. L'informe El top ten: las 10 excusas más utilizadas por las empresas para no pagar un salario digno: http://www.ropalimpia.org/adjuntos/informes/Las%2010%20excusas%20m%C3%A1s%20utilizadas%20por%20las%20empresas%20.pdf