dilluns, 27 de setembre del 2010

La petjada ecològica d'un viatge en avió


Totes les nostres accions, començant per respirar, tenen un impacte sobre el medi ambient. Produir aliments, desplaçar-se, vestir-se, tenir una casa o escalfar-se repercuteix en el que ens envolta, perquè per fer-ho necessitem extreure minerals, cremar combustibles o ocupar terrenys per fer cases, carreteres i cultius. Aquest impacte no té per què ser dolent en si mateix: la resta d'animals i plantes també el provoquen i, fins i tot, a vegades l'impacte que ocasiona una espècie permet a una altra de sobreviure.
És inevitable, doncs, que tots els éssers vius deixem una petjada ecològica, concepte que resumeix les repercussions de la nostra activitat sobre el medi ambient. Però l'activitat d'un habitant del Perú, per exemple, té un impacte diferent que la d'un habitant del Canadà, amb un consum molt més elevat (més menjar, més petroli, més aigua, més terreny, més objectes, més de tot). La petjada ecològica d'un peruà, doncs, serà menor.
Algunes de les nostres accions, evidentment, tenen un impacte més elevat que d'altres. Un dels exemples que es posa sovint és el de viatjar en avió, una de les despeses d'energia més altes que podem fer. Per entendre-ho, vegem quin impacte ambiental té un vol en una companyia regular des de Barcelona a Sevilla en un avió de mida normal com ara un Airbus A-320. La distància entre els dos aeroports és de 908 km, i si fem el vol d'anada i tornada podem calcular que el viatge significarà un alliberament a l'atmosfera de 0,542 tones de CO2 per cada passatger. Aquesta mitja tona per viatger ocupa el volum de dos autobusos de dos pisos (a una pressió d'una atmosfera i 15º de temperatura), una dada força espectacular però que no ens diu massa res del que representa. És més fàcil entendre el que significa mitja tona de CO2 si sabem que és el que emet un europeu mitjà per alimentar-se, escalfar-se, desplaçar-se i vestir-se durant una mica més de dues setmanes. En el cas d'un ciutadà dels EUA, aquesta quantitat de CO2 l'emet en una sola setmana, i un indi ho fa... en un any. Mitja tona de CO2 també és el que es genera per produir 2.350 kg de patates, 600 kg de pa o 50 kg de carn de vedella.
Per últim, si el viatge l'haguéssim fet en tren, emetent la mateixa quantitat de CO2 a l'atmosfera podríem haver anat 8 vegades de Barcelona a Copenhaguen, que queda una mica més lluny que Sevilla.    
Fins a quin punt un viatge en avió és necessari? Bé, això depèn de les prioritats de cadascú, però en tot cas hem de tenir en compte que les nostres accions quotidianes tenen conseqüències i que, com a mínim, tenim el deure de saber quines són.    
 
Fonts:
  1. Definició de petjada ecològica: http://ca.wikipedia.org/wiki/Petjada_ecol%C3%B2gica
  2. Web per calcular emissions de CO2 a l'atmosfera: http://carbonfund.org/index.php?option=com_zoo&task=item&item_id=4&Itemid=216
  3.  Web per visualitzar sobre un mapa de Londres el que significa una quantitat qualsevol de CO2:  http://carbonquilt.org/gallery/images
  4. Alguns exemples d'accions que emeten una tona de CO2  a l'atmosfera: http://blogs.elpais.com/eco-lab/2010/04/una-tonelada-de-co2.html
 


dilluns, 20 de setembre del 2010

El meu país és tan petit


Xenòfanes de Colofó, un filòsof grec de l'Antiguitat, deia que si els cavalls provessin d'imaginar-se a Déu segurament tindria forma de cavall. Quan els europeus hem provat d'imaginar-nos el món també li hem donat la nostra forma, i als mapes que hem dibuixat el nostre continent sempre estava situat al centre i tenia una mida considerable. Sovint, molt més considerable que la real.
Però quina és la mida real del nostre continent? Com que el planeta on vivim és una esfera bastant regular (això que s'acostuma a dir que és una esfera aixafada als pols és una exageració, perquè la diferència entre el radi polar i el radi equatorial és de només 21 km) es fa difícil dibuixar-lo en dues dimensions sobre un paper. Els geògrafs i els matemàtics porten molts anys inventant noves formes per aproximar com més millor aquests dibuixos a la realitat, però no es pot lluitar contra l'evidència: un objecte en 3D sempre apareix deformat d'una manera o altra en una representació en 2D.
L'any 1974, el cineasta alemany Arno Peters va fer famosa una nova projecció del planeta on les superfícies dels països eren més realistes que en la representació que acostumava (i acostuma) a aparèixer sempre que es dibuixa el planeta, feta pel cartògraf flamenc Gerardus Mercator 400 anys abans. Aquest nou mapa, tot i que la Unesco i altres ONG el van adoptar de seguida perquè en ell es veu que el Tercer Món és més gran del que s'havia dit fins ara i que, per tant, el repartiment de la riquesa entre nord i sud és encara més injust del que ens pensàvem, no ha aconseguit imposar-se. Però ens ha fet veure que el món pot ser representat d'una altra manera i que potser hem de canviar la nostra manera de veure'ns a nosaltres mateixos.
Mirem les dades. Si la comparem amb els països amb més superfície del món, n'hi ha sis (Rússia, Canadà, els Estats Units, la Xina, el Brasil i Austràlia) que són més grans que l'Europa dels 27, que té 4.324.782 km2. Rússia, el més gran de tots, és 4 vegades més gran que la Unió Europea, que cabria perfectament dins l'illa d'Austràlia.
Hi ha un bon exercici per entendre que el nostre continent no és massa gran: n'hi ha prou amb agafar un mapamundi, retallar la silueta de Xile (que a la posició 38 no sembla que hagi de ser un país massa gran) i posar-la sobre d'Europa. Si situem un extrem al nord de Suècia, l'altre extrem arriba fins... al Sàhara.
Naturalment, com s'acostuma a dir, la mida no sempre és el més important. 

Fonts: 
  1. Xenòfanes de Colofó: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xen%C3%B2fanes_de_Colof%C3%B3
  2. Els primers mapamundis: http://valdeperrillos.com/books/cartografia-historia-mapas-antiguos/cartografia-antigueedad-clasica 
  3. Article sobre les projeccions cartogràfiques: http://ca.wikipedia.org/wiki/Projecci%C3%B3_%28cartografia%29
  4. Comparació gràfica de la projecció de Peters i la de Mercator: http://www.elpais.com/graficos/internacional/Representaciones/mapamundi/elpgraint/20100318elpepuint_1/Ges/
  5. Altres projeccions possibles: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f8/Netzentwuerfe.png
  6. Estimació de la CIA sobre la superfície dels països: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html
  7. Comparació gràfica de la mida d'Austràlia amb altres països: http://www.thekeenans.id.au/images/Australia-comparison.jpg
 
 

    dilluns, 13 de setembre del 2010

    Morir ofegat


    Segons l'OMS, cada any moren ofegades 388.000 persones arreu del món, de les quals 175.000 són nens. Aquí s'hi inclouen només els morts per asfixia en submergir-se en un líquid, sigui al mar, en un riu, una piscina o en qualsevol altre tipus de cavitat natural o artificial; els morts per asfixia causada per fums o gasos es compten a banda. Com sempre que parlem de números alts, ja sigui de persones, de diners o d'estrelles, se'ns fa molt difícil entendre què representen exactament i cal comparar-los amb altres xifres per fer-se'n una idea. Doncs bé, per posar un exemple, al món mor cada any el doble de gent per ofegament que per ferida de guerra (172.000).
    A la major part de països, entre ells Espanya, l'ofegament és la tercera causa de mort accidental, la primera en menors de cinc anys. De moment, al primer lloc del rànquing hi ha encara els accidents de trànsit: a Espanya l'any 2008 van morir 2.052 persones ofegades contra 2.560 en accident de trànsit. Però les campanyes per prevenir les morts a la carretera són efectives i poden arribar a modificar aquestes estadístiques: el 2003 a Espanya van morir quasi el doble de persones en accidents de trànsit (5.478) que cinc anys més tard, i si segueix baixant podria passar com a Galícia, on els ofegaments ja són la primera causa de mort per accident.
    Per explicar que unes xifres baixin i les altres no, es diu que els accidents de trànsit es poden preveure i combatre però els ofegaments no, perquè són un fenomen natural i inevitable. Però si ens fixem en les estadístiques veurem que en aquest argument hi ha alguna cosa que no quadra: una persona té sis vegades més possibilitats d'ofegar-se si viu en un país de renda baixa o mitjana que si viu en un país de renda alta. Potser morir ofegat no és tan natural...
     
    Fonts:
    1. Organització Mundial de la Salud (OMS): http://www.who.int/es/
    2. World Report on Child Injury Prevention 2008 (anglès): http://whqlibdoc.who.int/publications/2008/9789241563574_eng.pdf
    3. Informe sobre la salud en el mundo 2004 (castellà): http://www.who.int/whr/2004/annex/topic/en/annex_2_es.pdf
    4. Web de l'Institut Nacional d'Estadística (castellà): www.ine.es
    5. Article de El Faro de Vigo sobre els accidents mortals a Galícia (castellà): http://www.farodevigo.es/galicia/2010/03/03/ahogamientos-son-principal-causa-muerte-accidental-galicia/416711.html


      dilluns, 6 de setembre del 2010

      Turisme a Espanya


      Tot i que el 2009 el nombre de turistes que va visitar Espanya va baixar un 8,7% respecte a l'any anterior per culpa de la crisi econòmica, la xifra és molt alta: 52,2 milions de turistes van entrar a Espanya el 2009. Una xifra altíssima si la comparem amb els 45.989.016 habitants que tenia el país a finals del 2009.
      L'OMT (Organització Mundial del Turisme), un organisme que depèn de l'ONU i que es dedica a promoure el Turisme i elaborar-ne estadístiques des de la seva seu a Madrid, en el seu últim informe situa Espanya com a tercer país més visitat del món, per darrere de França (74 milions de turistes) i els EUA (55 milions), i seguida de la Xina, Itàlia, el Regne Unit, Turquia, Alemanya, Malàisia i Mèxic, que són els deu països més turístics.
      En aquest tipus d'estudis, però, només s'acostuma a prestar atenció a l'impacte econòmic del turisme, deixant de banda l'impacte social, cultural o ecològic que té el fet que cada any un de cada vuit habitants del planeta (880 milions) decideixi viatjar per motius turístics a un altre país. 

      Fonts:
      1. Dades del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç sobre turisme (2009): http://www.la-moncloa.es/NR/rdonlyres/2BC2EBB2-3E2C-4D50-96BC-F3B3E9D13BBB/101302/diego.pdf
      2. Estimació de població feta per l'Institut Nacional d'Estadística: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fp259&file=inebase&L=
      3. Web de l'OMT, l'Organització Mundial de Turisme: http://www.unwto.org/index_s.php
      4. Baròmetre del turisme mundial 2009 de l'OMT (anglès): http://www.unwto.org/facts/eng/pdf/barometer/UNWTO_Barom10_update_april_en_excerpt.pdf