diumenge, 27 de febrer del 2011

Els nens del carrer


Segons la Unicef, al món hi ha més de 100 milions de nens del carrer, i aquesta és una xifra que no varia des de fa més de 20 anys. Es considera nen del carrer tot aquell menor de 18 anys que viu sense llar i sense la protecció i l'atenció d'algun familiar. A Amèrica Llatina, el continent on n'hi ha més, n'hi ha 40 milions. D'aquests 40 milions de nens i nenes del carrer que viuen a Amèrica Llatina, Unicef calcula que més de la meitat inhalen cola industrial, l'única droga que poden aconseguir. Són els clients d'un negoci que mou molts diners: cada mes consumeixen 77 milions de litres de cola.
La xifra és espantosa, però encara ho és més si ens parem a pensar quants són 20 milions de nens. A Espanya, en total, hi ha 8 milions de menors (8.290.639 segons el cens del 2010); a França, 13 milions (13.662.000 el 2008 segons la Unicef). Doncs bé, és com si tots els menors de  França i Espanya, des dels nadons fins als adolescents de 17 anys, inhalessin cola industrial.

Fonts:
  1. Unicef: http://www.unicef.es
  2. Web de Consortium for Street Children, una xarxa internacional que es dedica a fomentar els drets dels nens del carrer: http://www.streetchildren.org.uk
  3. Institut Nacional d'Estadística: www.ine.es
  4. Estadístiques de França: http://www.unicef.org/spanish/infobycountry/france_statistics.html#63
  5.   

diumenge, 20 de febrer del 2011

Més clar que l'aigua

És evident que beure aigua de l'aixeta (o de la font, si tenim sort) és molt millor que beure aigua embotellada, com a mínim pel que fa a la conservació del medi ambient. Però... per què? I fins a quin punt? Per respondre a aquesta pregunta hem agrupat unes quantes dades sobre l'aigua embotellada en quatre arguments, que hem anomenat "les quatre P": Preu, Plàstic, Ports i Pèrdues (una mica agafades Pels Pèls, tot s'ha de dir). A banda d'aquests quatre, hi ha qui argumenta que moltes aigües embotellades poden tenir algun efecte nociu per la salut, però no he trobat cap dada que em convencés... i a més no comença amb P.

Preu. L'aigua embotellada és més cara; algunes vegades, fins a 10.000 vegades més cara que la de l'aixeta. Però una cosa així és difícil de calcular, perquè no hi ha dues marques d'aigua embotellada que valguin el mateix, i l'aigua de l'aixeta varia molt el preu no només depenent de la zona del món sinó també del consum que en faci cada casa. Per fer-nos-en una idea, he agafat l'última factura d'aigua de casa meva, he tret la calculadora i he vist que, per cada litre d'aigua, pago 0,0004657€. O dit d'una altra manera: cada 2.147 litres d'aigua em costen 1€. A partir d'aquí, que cadascú vagi a mirar preus d'aigua embotellada on vulgui: és molt cara.

Plàstic. El formidable augment del preu no només respon als beneficis del comerciant: posar  l'aigua en ampolles costa diners. Però el principal problema dels envasos no és aquest, sinó el munt de plàstic i vidre que es necessita per fer-los. Cada any fem servir 17 milions de barrils de petroli per fabricar ampolles, que és el petroli necessari per moure un milió de cotxes durant un any. A  més, només una de cada cinc ampolles de plàstic es recicla.

Ports. L'impacte ambiental i la despesa en petroli i diners augmenta si tenim en compte que cal transportar el petroli per fer ampolles des dels pous fins a les fàbriques, que després cal portar els envasos fins a les plantes embotelladores, i que un cop plens cal portar-los a les botigues i d'aquí cap a casa. Una ampolla que es begui a Barcelona pot haver estat fabricada amb petroli del golf Pèrsic o del Brasil, fabricada al sud-est asiàtic, omplerta d'aigua al Pirineu o a Sierra Nevada i transportada a Barcelona per ser consumida. 

Pèrdues. El procés d'envasar l'aigua comporta grans pèrdues de líquid, sobretot si tenim en compte no només l'aigua que es perd des de l'aqüífer fins l'ampolla (que és d'entre 3 i 5 litres per litre embotellat) sinó també la necessària per fabricar el plàstic, per extreure i refinar el petroli, per fabricar l'acer dels camions i els vaixells, per reciclar les ampolles, etc. És impossible fer aquest càlcul perquè hi ha massa variants, però tinguem present una dada: per fer l'acer necessari per fabricar un cotxe calen 177.000 litres d'aigua.

La major part de l'aigua que gastem els humans no és per beure, sinó per construir, regar els camps i engreixar el bestiar. Però això no vol dir que l'aigua que bevem no tingui un impacte en el planeta, i si aquesta aigua és embotellada, l'impacte és molt superior. Una última dada: al món, cada any consumim 200.000 milions de litres d'aigua embotellada, 5.500 dels quals ens els bevem a Espanya.
Així doncs, molt millor si la cervesa la bevem de barril  i l'aigua de l'aixeta (amb filtre, si cal). I si compres aigua embotellada, com a mínim que sigui en ampolles grans o garrafes, així utilitzes menys plàstic.

Fonts:  
Hi ha moltes webs amb dades sobre l'aigua embotellada, algunes més serioses i d'altres menys. Aquí podeu veure algunes webs sobre el tema: 
  1. http://eco.microsiervos.com/agua/datos-agua-embotellada.html
  2. http://www.bottledwaterblues.com/bottled_water_facts.php
  3. http://www.rebelion.org/noticia.php?id=54462
  4. http://www.gisngeo.com/water/cat.php
  5. http://www.techeblog.com/index.php/tech-gadget/bottled-water-facts
  6. http://www.acsmedioambiente.com/hechos_de_agua4.htm
  7. Post de Donant Dades sobre la cervesa embotellada: http://www.donantdades.com/2011/01/cervesa-dampolla-o-cervesa-de-barril.html

diumenge, 13 de febrer del 2011

Selves de bastonets

Fa més de tres mil·lennis que en algunes zones d'Àsia es menja amb bastonets, i des de fa un temps, amb l'expansió de les cuines asiàtiques per la resta del planeta, es pot veure aquest tipus d'utensilis a qualsevol racó del món. De bastonets n'hi ha de plàstic, de metall i de fusta i, com els coberts occidentals, poden ser reutilitzables o d'un sol ús. Els més nombrosos són els bastonets de fusta, que normalment se solen llençar després de l'àpat.
Fa unes setmanes, Greenpeace va dur a terme una campanya a la Xina perquè els seus habitants deixin d'utilitzar aquest tipus de bastonets i es passin als reutilitzables. Exageració? Si fem quatre números veurem que no, ni molt menys.
Només a la Xina l'any 2009 es van fabricar 57.000 milions de parells de bastonets de fusta d'un sol ús. Comptant que la població del país és de més de 1.300 milions de persones, això vol dir que cada habitant va llençar una mitjana de 43 parells de bastonets l'any, quasi un parell per setmana. Són molts bastonets, i és molta la fusta necessària per fabricar-los: exactament, 3,8 milions d'arbres. I això pel que fa a la Xina; a la resta del món també usem grans quantitats de bastonets de fusta que, un cop utilitzats, van a parar a les escombraries. No és la fi del món, però potser ens ho podríem estalviar per ajudar a frenar la desforestació del planeta, que actualment és d'uns 130.000 km2 anuals, una superfície com la de Grècia.   
Fonts:
  1. Campanya de Greenpeace a la Xina: http://www.greenpeace.org/eastasia/news/chopsticks-trees
  2. Vídeo sobre la campanya: http://www.youtube.com/watch?v=diP-tjkuZmw
  3. Desforestació del planeta: http://www.greenfacts.org/es/recursos-forestales/l-2/2-importancia-deforestacion.htm

diumenge, 6 de febrer del 2011

A Mallorca en bicicleta

El mar d'Aral, situat a l'Àsia Central, ha patit en els últims anys una de les catàstrofes ecològiques més importants de la història de la humanitat. Des que als anys 60 la Unió Soviètica desviés la major part de l'aigua dels rius que hi arribaven per regar cultius (l'Amudarja i el Syrdarja, antigament coneguts com a Oxus i Laxartes, on Alexandre el Gran va abeurar els seus cavalls molts segles enrere), el mar s'ha anat assecant. S'ha assecat tant que, el 1987, es va partir en dos. La seva superfície ha passat dels 68.000 km2 que tenia originalment als 26.687 km2 del 1993 i als 17.160 km2 del 2004, una quarta part del que ocupava un segle abans. Actualment, el mar d'Aral és un conjunt de petits llacs salats. Les ciutats de la costa han quedat desertes; centenars de barques i vaixells descansen sobre la sorra; l'aigua cada cop és més salada i ha passat de 10 grams de sal per litre a 45; els vents de l'estepa s'emporten la crosta de sal que queda quan s'evapora l'aigua i ajuden a desertitzar les terres que envolten el mar...
Per fer-nos una idea podem veure vídeos i fotos de la catàstrofe, però sovint aquestes coses ens queden lluny i no ens les arribem a imaginar. La millor manera, en aquests casos, és extrapolar-ho al mar que tenim al costat i que coneixem bé. Què passaria si el Mediterrani s'assequés en la mateixa proporció? Doncs que es reduiria dels 2.510.000 de km2 de l'actualitat a només 633.405 km2. Per si es fa difícil d'imaginar, hem retocat una imatge del Google Maps per poder-ho entendre. No és més que una aproximació artística, però ens pot servir per fer-nos una idea del que passa al mar d'Aral.
Fonts:
  1. El mar d'Aral: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_d%27Aral
  2. Localització del mar d'Aral: http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=aral+sea&sll=40.396764, 3.713379&sspn=4.852408,14.128418&ie=UTF8&hq=&hnear=Mar+d%27Aral&ll=45.644768,56.381836&spn=4.454796,22.5&t=h&z=6
  3. Fotografia aèria del mar d'Aral el 1989 i el 2003: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnix6CjUstiw88lfFZMUA5gVHU2Ju-WMnuARodivjUSIFEKgGmXb2TWr6ll2vHQRHo7pES5kPHGhSYjHfYaOFg2DiZrNqBVRFd5KZEcEd3O7CDmBAlINBXMSXEftT8O2NQrAOwF1CjnLoa/s400/mar+aral+1.jpg
  4. Fotografia aèria del 2004: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/95/Aral_Sea_1989-2008.jpg
  5. Vídeo sobre la catàstrofe del mar d'Aral: http://www.youtube.com/watch?gl=ES&feature=related&hl=es&v=2hu0Hr9eS_g
  6.