Treballar com un esclau

Quan diem que, al segle XXI, milions de persones (nens i adults) viuen com a esclaus no és una manera retòrica de parlar ni de referir-nos a les duríssimes condicions de treball que imperen en algunes zones del planeta. És literal. Tot i que una sèrie de tractats i convencions de les Nacions Unides (l'últim dels quals és la Convenció de 1956) prohibeixen l'esclavitud, encara hi ha un munt de llocs on es practica. Milions de persones són venudes com a objectes o se les obliga a treballar per salaris ínfims o sense salari i viuen a mercè dels seus "amos", tal com s'esforcen a explicar associacions com Anti-Slavery International, una organització que des del 1839 lluita contra l'esclavitud en qualsevol de les seves formes, des de l'esclavitud tradicional, on la persona literalment és una propietat personal d'algú, fins el treball forçat o l'explotació sexual de nens.
A diferència d'altres temes com la destrucció del medi ambient, amb l'esclavitud sempre ens sembla que no en tenim cap culpa, que passa molt lluny d'on vivim i que, per tant, poc hi podem fer. Però no és necessari tenir esclaus a casa per ser còmplice de l'esclavitud. N'hi ha prou amb consumir productes fabricats o cultivats per mà d'obra esclava per convertir-nos en còmplices d'aquesta barbàrie i posar el nostre granet de sorra perquè les coses segueixin igual. Si estàs en contra de l'esclavitud, comença per conèixer on i com es produeix tot el que compres i assegura't que el que consumeixes no participa d'aquesta injustícia. Per fer-ho, Anti-Slavery ha creat una eina molt pràctica: la campanya Products of Slavery. Si visiteu el seu web hi trobareu un mapa del món amb els països on es practica l'esclavitud i els productes en què aquesta pràctica hi pren part. Així, podreu saber que bona part dels cultivadors de pinyes del Brasil són nens d'entre 10 i 12 anys, i que el 20% no cobren cap salari. O que algunes empreses de la Xina que fabriquen calçat esportiu utilitzen presos forçats i no remunerats com a treballadors. O que a causa de la pobresa que hi ha a Burkina Faso, alguns nens són venuts per les famílies com a esclaus per treballar a les plantacions de cacau de Costa d'Ivori. O que l'Índia té el rècord de productes manufacturats per esclaus (18), i és un dels països on el treball forçós per tornar un deute està més estès.
Com a consumidors hem de prendre consciència que no vivim en una bombolla i que els nostres petits actes afecten, per bé o per mal, la vida de milers de persones. El nostre moneder és una arma molt poderosa i n'hem de ser conscients cada cop que l'obrim.

Fonts:

1. Convenció suplementària sobre l'abolició de l'esclavitud, el tràfic d'esclaus i les institucions i pràctiques anàlogues a l'esclavitud: http://white.oit.org.pe/spanish/260ameri/oitreg/activid/proyectos/ipec/documentos/conv_abol_esclav_trata.pdf
2. Web d'Anti-slavery: http://www.antislavery.org/spanish/default.aspx
3. La campanya Products of Slavery: http://www.productsofslavery.org/
4. Slavery Footprint, una web interessant sobre el tema: http://www.slaveryfootprint.org/

Una mica d'economia antinuclear

La consciència antinuclear creix a base d'ensurts. Ho hem vist aquesta setmana: França, que durant la catàstrofe de Fukushima assegurava que això no podia passar a les seves centrals perquè són molt més segures, acaba de patir l'últim ensurt i el debat nuclear s'ha reobert. I com sempre que hi ha un accident, els qui s'oposen a les nuclears guanyen adeptes. 

Però aquest debat sempre es fonamenta en la perillositat de les centrals i dels residus que generen, que són perillosos durant desenes de milers d'anys. Els qui són favorables a les nuclears, en canvi, fan servir arguments econòmics per rebatre-ho: és l'energia més barata, dóna feina a molta gent i, a diferència del petroli, amb les nuclears no depenem d'altres països per crear energia. A partir d'aquí el debat acostuma a centrar-se en si han de tenir prioritat els arguments mediambientals i de seguretat (i tancar les nuclears) o els econòmics (i potenciar l'energia atòmica). 

Però aquest és un fals debat, perquè el que no se'ns diu és que aquests arguments econòmics són absolutament falsos i, realment, l'energia nuclear no té cap defensa sòlida possible des de cap punt de vista. Donem un cop d'ull a aquests arguments econòmics per veure què hi ha de cert.

1.- En primer lloc, se'ns diu que l'energia nuclear és la més barata i que ara mateix, amb la crisi, no ens podem permetre canviar-la. Les estadístiques que presenta el lobby nuclear realment mostren que les centrals generen energia a costos relativament baixos, però això és perquè no tenen en compte tot el procés. Calculen el que costa produir energia sense tenir en compte el cost de la construcció de la central, ni els anys que duren les instal·lacions, ni el cost de la gestió dels residus. En un informe fet pel MIT el 2003 que estudia els costos d'inversió, el temps necessari per construir les centrals i els anys de vida d'una planta nuclear, es conclou que l'energia nuclear no pot ser competitiva perquè és massa cara. I això que en aquest estudi no es parla del cost de la gestió dels residus, que s'hauran d'emmagatzemar en un lloc segur durant desenes de milers d'anys fins que deixin de ser perillosos. Segons l'Empresa Nacional de Residus Radiactius (ENRESA), el cost de gestió d'aquests residus a Espanya serà de més de 13.000 milions d'euros només fins el 2070. L'energia nuclear no és, doncs, tan barata com ens diuen. 

2.- El segon argument econòmic per defensar les nuclears és que generen llocs de treball. Bé, és indubtable que en generen, però la pregunta és si en generen més o menys que un altre model energètic. En un informe de CCOO del 2008 es diu que el sector de les energies renovables a Espanya generava el 2007 89.000 llocs de treball directes i 99.000 indirectes. L'energia nuclear no arribava ni al 10% d'aquestes xifres. 

3.- El tercer argument de pes que es fa servir per defensar les nuclears és que aquest model permet als països ser independents energèticament perquè no els cal importar petroli, gas ni carbó sinó que poden fabricar l'energia in situ. En el cas d'Espanya (i de molts altres països) això no és ben bé així, com a mínim des de l'any 2000, en què es va tancar l'explotació minera de Saelices el Chico, a Salamanca, l'última mina d'urani del país. Actualment importem el 100% de l'urani que necessiten les nostres centrals de països com el Níger, cosa que ens fa tant dependents dels mercats internacionals com amb el petroli. Sí, bé, però com a mínim els nigerins sí que podran tenir independència energètica, no? Doncs tampoc, perquè la construcció de les plantes nuclears (a diferència de la majoria d'energies renovables) demana tecnologies que només es troben als països més desenvolupats. A més, el cost excessiu d'aquestes centrals fan que els països del Tercer Món no hi puguin accedir. En un món nuclear, els països pobres haurien de comprar l'energia als països rics. 

Calen més arguments? Quants accidents nuclears com el de Txernòbil i Fukushima caldran perquè ens convencem que cal tancar les nuclears i apostar per energies netes, renovables i a l'abast de tothom?

Si voleu més informació, podeu llegir aquest informe de Greenpeace sobre les mentides de la indústria nuclear. 

Fonts:

1. Sarkozy defensa  les nuclears durant la catàstrofe de Fukushima: http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/2906644/03/11/Sarkozy-defiende-la-energia-nuclear-De-ninguna-manera-la-abandonaremos.html
2. Massachussetts Institute of Technology: http://web.mit.edu/
3. Llista dels accidents nuclears importants: http://es.wikipedia.org/wiki/Lista_de_accidentes_nucleares_civiles
4. Informe de Greenpeace: Una energía sin futuro. Desmontando las mentiras de la industria nuclear: http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/una-energ-a-sin-futuro-desmon.pdf

Les transition towns o comunitats de transició

Les evidències del canvi climàtic que estem patint són tantes que, actualment, els negacionistes del canvi climàtic s'han convertit en un grup absolutament minoritari mogut per interessos més aviat foscos i sense cap mena de base científica. Una mica com els qui neguen l'Holocaust o l'evolució de les espècies. Però el fet de saber que estem destrossant el món tampoc no sembla que tingui la força suficient per moure'ns a canviar les coses, cosa que no deixa de ser sorprenent. D'alguna manera, sembla que estiguem esperant que algú trobi la solució per nosaltres i que (sense que ens costi gaires diners ni haguem de canviar res del nostre dia a dia) descobreixin noves fonts d'energia no contaminants i renovables i deixin el planeta net de tot el que hi hem abocat fins ara.
El problema és que el model energètic i de consum actual encara pot durar uns quants anys i potser el dia que tinguem una alternativa ja serà massa tard. No és una afirmació catastrofista: és exactament així. És per això que cal començar a canviar de model avui mateix, encara que només sigui a escala local (a casa nostra, per entendre'ns).
Amb aquesta idea al cap en alguns centenars de pobles i ciutats d'arreu del món s'està duent a terme un experiment social a escala massiva: les transition towns o comunitats de transició. La idea és senzilla: es tracta d'organitzar xarxes de ciutadans que busquin maneres de donar respostes locals al fet que el petroli s'acaba i que les emissions de gasos d'efecte hivernacle estan provocant un canvi climàtic. Són, d'alguna manera, milers de petits laboratoris d'idees dedicats a la recerca de l'autosuficiència alimentària i energètica. Potser un ciutadà normal no pot inventar la pila d'hidrogen ni aturar l'excés d'emissions de CO2 del seu país, però pot fer un munt de coses, com ara menjar productes cultivats prop de casa seva (o fins i tot cultivar-los), millorar el cicle de reutilització i reciclatge dels seus residus o apostar per les energies renovables a petita escala. I si això es fa en petites (o no tan petites) comunitats, els efectes es multipliquen i és més fàcil donar-ho a conèixer a la resta de la societat.
Les ciutats, barris o pobles que s'hi apunten comparteixen recursos creatius amb la resta de la xarxa de comunitats en transició, i base de petits passos i canvis senzills poden arribar molt lluny. Per veure alguns exemples de transition towns i de la importància que estan agafant podeu veure el documental In transition 1.0.
La fi del petroli pot ser una catàstrofe, però també pot ser una oportunitat per a un canvi positiu i fins i tot agradable.

Fonts:

1. Article de Ramon Folch sobre els negacionistes del canvi climàtic: http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=5&num_noticia=442670
2. Xarxa mundial de transition towns: http://www.transitionnetwork.org/
3. Article de Donant Dades sobre el menjar de proximitat: http://www.donantdades.com/2011/08/menjar-sense-fronteres.html
4. Guia en pdf per convertir el teu poble o barri en una transition town: http://www.transitionnetwork.org/sites/default/files/TransitionInitiativesPrimer%283%29.pdf
5. Documental In transition 1.0: http://sites.google.com/site/sinpetroleo/cine/intransition1

Espècies invasores

Cada  any, noves espècies d'animals i vegetals entren a la llista d'espècies en perill d'extinció.
El nostre planeta ja ha patit cinc grans extincions en la seva història i sembla que ara ens trobem immersos en la sisena. Les cinc primeres no van ser culpa nostra (bàsicament perquè no hi érem), però sembla ser que aquesta d'ara sí que ho és.
Però avui no us volem parlar de les espècies que estan en perill d'extinció, sinó tot el contrari: de les espècies invasores que, per culpa nostra, s'estan extenent tant que s'han convertit en una amenaça per la biodiversitat del planeta. Fins no fa gaire, els oceans i les muntanyes eren fronteres naturals que impedien (o posaven molt difícil) que algunes espècies s'estenguessin per tot el planeta, però actualment això ja no és un impediment. Algunes espècies, amb la nostra ajuda, han envaït ecosistemes nous fins al punt de posar en perill la resta d'espècies i l'ecosistema sencer.
Per tal de conscienciar sobre la importància i la complexitat d'aquestes invasions, el Grup Especialista d'Espècies Invasores (GEEI), que pertany a la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), elabora un llistat amb cent d'aquestes espècies invasores que amenacen la biodiversitat. A la llista no hi són totes, i les que hi apareixen ni tan sols no són les cent més perilloses, sinó que hi trobem cent exemples il·lustratius el més variats possible. El fet que una espècie no surti a la llista no significa que no sigui perillosa.
La llista hauria de ser de lectura obligatòria a les escoles, no només perquè tothom conegui els noms de les cent espècies sinó sobretot per entendre com és de fàcil destruir un ecosistema, fins i tot sense fer-ho amb mala fe.
Us posarem un parell d'exemples perquè veieu de què us estem parlant.
- Als anys 50 la sobreexplotació pesquera amenaçava amb deixar sense peixos el llac Victòria i per evitar-ho s'hi va introduir la perca del Nil. Per tal d'assecar els peixos, més greixosos que els que hi havia abans, es feien grans fogueres que van desforestar els boscos propers. Aquesta desforestació va fer que les pluges arrosseguessin molts residus cap al llac, cosa que va fer provocar una invasió d'algues i de jacints d'aigua, una altra espècie de la llista. Resultat: més de 200 espècies de peixos i moltes plantes han desaparegut del llac i les perques i els jacints ho colonitzen tot.
- La tortuga d'orelles vermelles, en els últims decennis, s'ha convertit en un dels animals domèstics més comercialitzats del mercat. Sí, ho heu endevinat, són aquelles tortuguetes petites d'aquari tan mones. I quan la gent se'n cansa, van a parar al clavegueram (o al riu, si els seus amos són una miqueta més sensibles). Us podeu imaginar la resta: són omnívors i depreden els petits invertebrats i plantes dels ecosistemes on van a parar, a més de transmetre malalties. I com que aquests invertebrats i plantes són el menjar d'altres espècies, afecta a tot l'ecosistema.
A banda d'aquestes dues, si consulteu la llista hi trobareu el porc senglar, el cérvol, el conill, cinc espècies de formigues, el gripau gegant, l'acàcia negra, el pi marítim o el musclo. Quan l'hem llegit només hi hem trobat a faltar una espècie, probablement la més invasora: nosaltres.

Fonts:

1. Llista vermella d'espècies en perill d'extinció de la UICN: http://www.iucnredlist.org/
2. Les grans extincions: http://ca.wikipedia.org/wiki/Grans_Extincions
3. Què és una espècie invasora: http://ca.wikipedia.org/wiki/Esp%C3%A8cie_invasora
4. El Grup Especialista d'Espècies Invasores (GEEI) de la UICN: http://www.issg.org/
5. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN): http://www.iucn.org/es/
6. La llista de les 100 espècies exòtiques invasores més perjudicials del món: http://data.iucn.org/dbtw-wpd/edocs/2000-126-Es.pdf
7. La perca del Nil: http://es.wikipedia.org/wiki/Lates_niloticus
8. Jacint d'aigua: http://es.wikipedia.org/wiki/Jacinto_de_agua
9. La tortuga d'orelles vermelles: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga_d%27orelles_vermelles