El joc dels malparits

Aquest és el nostre post número 100: ja portem quasi dos anys donant dades sobre temes socials i ambientals! Per celebrar-ho hem preparat un joc sobre els malparits que fan encara més difícil la vida al nostre planeta. Pensem que els hem de conèixer i saber què han fet; és la millor manera d'evitar que aquestes coses tornin a passar.
Esperem que us agradi!

       
Fes servir el codi següent per incrustar aquest joc al teu web:<iframe width="400" height="600" src="http://www.alexcanosa.com/Dd/J003.swf" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Aliments del més enllà

Fa uns mesos parlàvem en aquest blog de la importància de menjar productes de consum local. No té massa sentit, dèiem, pescar gambes a Escòcia, portar-les a la Xina per pelar-les i envasar-les, i tornar-les a portar a Europa per consumir-les. És una animalada absolutament insostenible.
Gràcies a un estudi fet per l'associació ecologista Amigos de la Tierra i investigadors de les universitats de Vigo i Sevilla, ens podem fer una idea clara de què significa exactament aquesta animalada. Posem-hi unes quantes xifres.
Tot i que cada vegada tenim més consciència del problema, els nostres hàbits en aquest tema són cada cop pitjors. Entre el 1995 i el 2007 les importacions d'aliments a Espanya s'han incrementat en un 53%. Actualment importem cada any 29.000 milions de quilograms d'aliments. Un 29 seguit de 9 zeros. No està malament, no? I això té un cost ambiental: 4,7 milions de tones de CO2 emeses a l'atmosfera que ajuden a accelerar el canvi climàtic.
Com arriben a Espanya? El 70% arriben en vaixell i la resta, bàsicament, per carretera. També hi ha aliments que arriben en tren o avió, però són percentatges molt petits. Tot i això, el transport en avió és molt contaminant: només suposa un 0,22% del total dels aliments que traspassen les nostres fronteres però és responsable del 16% del total d'emissions de CO2 que generen les importacions. Sort que només és el 0,22%!
Per acabar-ho de fer malament, tots aquests aliments no els importem precisament d'aquí al costat: de mitjana, fan 5.013 km abans d'arribar a Espanya. Els menys viatgers són els productes làctics, que recorren una mitjana de 1.339 km. Els que vénen de més lluny són els pinsos per animals, que fan 7.901 km. I no val dir que tu no consumeixes pinso, a no ser que siguis vegetarià i no prenguis llet ni ous!
El 1995 el país d'on importàvem més aliments eren els EUA, amb un 24% del total. Però els nostres hàbits han canviat: actualment importem un 39% dels aliments de l'Amèrica Llatina, sobretot de l'Argentina, que ha passat del 4,25% del 1995 al 25%.

Aquí pots veure una llista dels principals països de procedència:

• Vi: Xile, l'Argentina i Itàlia
• Làctics i ous: França, Portugal i Alemanya
• Cafè i cacau: el Vietnam, Alemanya i el Brasil
• Animals vius: els Països Baixos, França i Suïssa
• Preparats: Europa
• Productes carnis: França, el Brasil, Alemanya i els Països Baixos
• Cigrons: Mèxic
• Peix: l'Argentina, el Marroc, la Xina, França i Portugal
• Cereals: el Brasil, França, els EUA i l'Argentina
• Porcs: França, els Països Baixos i Hongria
• Fruites i llegums: França, Tailàndia i Portugal
• Pinsos: l'Argentina
• Soja: l'Argentina i el Brasil
• Sucre: França, l'Índia i Portugal

Tot plegat, no té massa sentit, no? Quan vagis a comprar, fixa't d'on vénen els teus aliments. És el primer pas per començar a canviar els nostres hàbits de consum.

Fonts:

1. Article de Donant dades sobre la importància de menjar productes de consum local: http://www.donantdades.com/2011/08/menjar-sense-fronteres.html
2. Informe Alimentos kilométricos. Las emisiones de CO2 por la importación de alimentos al estado español fet per l'associació ecologista Amigos de la Tierra i investigadors de les universitats de Vigo i Sevilla: http://issuu.com/amigos_de_la_tierra_esp/docs/informe_alimentoskm
3. Amigos de la Tierra: http://www.tierra.org/spip/

    
     
      

La indústria militar espanyola

En els últims mesos hi ha hagut retallades a pràcticament tots els apartats dels pressupostos generals de l'Estat. Però mentre que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha patit una retallada del 13,7% i el d'Educació, Cultura i Esports del 21,2%, el Ministeri de Defensa només ha retallat el seu pressupost en un 8,8%.
Naturalment, per justificar-ho es parla de la defensa nacional, que no podem deixar de banda, com si deixar sense educació i sanitat de qualitat als ciutadans no fos més perillós que una poc probable invasió estrangera. Fins i tot Fernando García Sánchez, cap de l'Estat Major de la Defensa (màxima autoritat militar després del rei), afirmava en una entrevista a principis d'abril que la principal amenaça que pateix Espanya en aquests moments és la crisi econòmica.
L'altre gran argument que es fa servir per justificar les poques retallades en Defensa és la importància econòmica de la indústria armamentística espanyola i el fet que dóna feina a molta gent, i que per tant seria contraproduent posar pals a les rodes del sector si volem sortir de la crisi. Però com demostra l'estudi El complejo militar-industrial. Un parásito en la economía española del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, aquesta indústria no només no té massa pes en el total de la producció del país sinó que contribueix a agreujar la crisi econòmica. Vegem-ho.
La indústria militar espanyola va facturar, l'any 2009, 6.560 milions d'euros. Són molts diners, però només suposa un 1,24% del total de la producció industrial de l'estat. Pel que fa a l'exportació d'armes espanyoles, que tan mal ha fet en les poblacions civils d'uns quants països, només suposen un 0,6% del total de les exportacions espanyoles. Vaja, que l'eliminació d'aquesta indústria tampoc no seria tan traumàtica per les nostres butxaques, i a canvi suposaria desfer-se d'un sector que agreuja les injustícies al món i contribueix a augmentar les diferències entre rics i pobres. Pel que fa als treballadors que perdrien la feina, només són 29.000, un 1,1% dels treballadors de la indústria espanyola.
A canvi, aquest sector suposa una important font de despeses per als ciutadans. El Ministeri de Defensa (i, per tant, tots nosaltres) deu a la indústria militar 37.000 milions d'euros, que no pot pagar i que contribueixen a fer gran el forat del dèficit públic.
I qui són, aquestes empreses? D'empreses que subministren armament i serveis al Ministeri de Defensa n'hi ha prop de 500, però 4 d'elles, sumades, representen el 75,4% del total de la facturació militar:

• Navantia, que fa els vaixells de guerra de l'armada.
• EADS-Casa, dedicada a l'aeronàutica militar.
• Santa Bárbara / General Dynamics, especialitzada en armes lleugeres i pesades per a l'exèrcit de terra.
• INDRA, especialitzada en els components electrònics i de noves tecnologies de l'armament.

Acabem l'article amb les propostes dels autors de l'estudi per tal de reduir l'impacte negatiu de la indústria militar sobre l'economia espanyola. En primer lloc, reduir el nombre de soldats de l'exèrcit espanyol per tal de retallar la despesa d'armament; en segon lloc, paralitzar la compra de més material; en tercer lloc, no donar més crèdits en I+D militar a les empreses del sector; i per acabar, ajudar a reconvertir la indústria militar en civil per no perdre els llocs de treball ni les fàbriques. En altres paraules: convertir la indústria militar espanyola en alguna cosa útil.

Fonts:

1. Les retallades a cada ministeri: http://www.lavanguardia.com/economia/20120330/54279837412/todos-recortes-ministerios.html
2. Entrevista a Fernando García Sánchez, cap de l'Estat Major de la Defensa: http://www.abc.es/20120304/espana/abci-entrevista-jemad-201203040008.html
3. Informe El complejo militar-industrial. Un parásito en la economía española del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs: http://www.centredelas.org/index.php?option=com_content&view=article&id=905%3Ainforme-sobre-el-complejo-militar-industrial-espanol&catid=52%3Ainformes&Itemid=85&lang=es#.T6IoXvJZpbM.twitter
4. Post de Donant dades sobre l'exportació de bombes de dispersió a la Líbia de Gaddafi: http://www.donantdades.com/2011/11/seguint-una-bomba-de-dispersio.html
5. Navantia: http://es.wikipedia.org/wiki/Navantia
6. EADS-Casa: http://ca.wikipedia.org/wiki/Construcciones_Aeron%C3%A1uticas
7. General Dynamics/Santa Bárbara: http://es.wikipedia.org/wiki/Santa_B%C3%A1rbara_Sistemas
8. Indra: http://es.wikipedia.org/wiki/Indra_Sistemas

   
   
   
    

Immigrants i sanitat

La pèrdua de drets sempre és un procés gradual. L'estat del benestar no es pot dinamitar de cop perquè la resposta ciutadana seria molt forta, però es pot anar desmuntant a poc a poc de manera que, al cap d'un temps, hagi desaparegut i ningú no sàpiga què ha passat exactament. Quan algú retalla un dret o un servei i anuncia la propera retallada, tendim a acceptar el que ha passat com a una batalla perduda i a fixar les nostres energies en les properes retallades... i ja ens han colat un gol. I així, de mica en mica, es va desmuntant el que ha costat tants anys de construir.

Com va anunciar el Govern fa uns dies, ara toca excloure els immigrants de la sanitat pública. Per què els immigrants? Doncs perquè no voten i perquè, a diferència dels nens, que tampoc no voten, són un col·lectiu que sempre ha despertat recels en una part de la població que sí que té dret a vot.
Per fer-ho, i per aconseguir el suport de part de la ciutadania a aquesta mesura tan injusta i perillosa, es fan servir els arguments de sempre: els immigrants copen la sanitat pública sense aportar res a canvi, bloquegen les urgències, disparen la despesa en medicaments, etc.
Són arguments estúpids i racistes. I ho són perquè es basen en premisses falses. I només calen quatre dades per entendre que són profundament injustos:
 

• Els immigrants van menys al metge que la resta de ciutadans. En un estudi sobre l'accés a la sanitat pública dels immigrants de la Comunitat de Madrid fet el 2009 es diu que 8 de cada 100 nacionals van a l'hospital cada any per només 5,8 immigrants de cada 100. 
• Els immigrants tenen un consum farmacèutic de 96,5 euros l'any mentre que la resta de ciutadans gasta 446,4 euros anuals, quasi cinc vegades més.
• L'únic servei mèdic on hi ha sobrerepresentació d'immigrants són les unitats de maternitat.  
• Només el 7,3% dels pacients que han passat pel quiròfan a Catalunya el 2009 eren immigrants, segons la Conselleria de Salut (mentre que el percentatge de població immigrant a Catalunya és del 15,7%). 
• L'ús de les urgències sanitàries per part dels immigrants és exactament el mateix que per part de la resta de ciutadans, segons un estudi de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

L'exclusió dels immigrants de la sanitat pública és un pas més cap a la privatització dels drets i serveis. Després dels immigrants vindran els aturats ("qui no paga no pot tenir els mateixos drets!"), després els pensionistes ("hem de prioritzar els joves, i els vells són massa cars!") i després la resta.

Bona part d'aquestes dades les podeu trobar al web de la Xarxa Antirumors de Barcelona, una iniciativa molt interessant dedicada a rebatre els rumors més estesos contra la immigració i a qui vam dedicar un article fa uns mesos.

Fonts:

1. L'anunci de l'exclusió sanitària dels immigrants: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/04/24/actualidad/1335254687_707783.html
2. Estudi d'Ángel Alberquilla sobre la sanitat pública a la Comunitat de Madrid (2009) d'on hem tret algunes de les dades sobre immigració i sanitat: http://ep00.epimg.net/sociedad/imagenes/2012/04/24/actualidad/1335254687_707783_1335262552_sumario_grande.jpg
3. La immigració a Catalunya en xifres, monogràfic del butlletí de la Direcció General per a la Immigració, abril 2012: http://www20.gencat.cat/docs/bsf/05butlletins/03butlletiImmigracio/02immigracioenxifres/2012/num13/Links/xifres13.pdf
4.  La resta de dades les hem extret del web de la Xarxa Antirumors de Barcelona: http://www.bcnantirumors.cat/
5. Un article de Donant dades sobre l'Agència Antirumors de Barcelona: http://www.donantdades.com/2011/06/jo-no-soc-racista-pero.html