Camions contra camions

Espanya ha viscut un dels pitjors estius dels últims 20 anys pel que fa als incendis forestals. Les zones més afectades han estat València, Catalunya i les illes Canàries, però el foc ha cremat boscos a pràcticament totes les comunitats autònomes. El 12 d'agost, encara a la meitat de l'estiu, ja s'havien cremat 140.000 hectàrees. Per que us feu una idea: al món hi ha 67 països amb una superfície total més petita que el territori que s'ha cremat a Espanya aquest estiu.
Aquests incendis són fruit de diverses causes. D'una banda, uns quants anys plujosos seguits d'un hivern molt sec i un estiu molt calorós: l'escenari ideal per tenir el sotabosc molt espès, sec i a punt per encendre's. Però en aquesta tragèdia també hi tenen un paper important les retallades en bombers i en neteja de boscos que han dut a terme el govern central i alguns governs autonòmics. Només a València, la Generalitat ha retallat en 15 milions d'euros el pressupost de la lluita contra el foc.
Des dels diversos governs aquestes retallades es justifiquen amb la crisi: d'alguna banda cal retallar ara que hi ha menys diners. I probablement sigui veritat, però es pot escollir millor. El març passat, sense anar més lluny, el govern central va autoritzar la compra de 772 camions militars amb un cost de 149 milions d'euros (sense iva). Potser hauria estat més útil comprar camions de bombers, no?

Fonts:

1. Article al The Guardian sobre els incendis d'aquest estiu a Espanya: http://www.guardian.co.uk/world/2012/aug/22/cuts-blamed-deaths-spanish-wildfires
2. Els principals incendis d'aquest estiu a Espanya: http://www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Bosques/Incendios-forestales-en-Espana/
3.  El 12 d'agost s'havien cremat 140.000 ha: http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/ms-presupuestos-y-menos-demagogia-contra-los-/blog/41820/
4. Rànquing de països per superfície: http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_and_outlying_territories_by_total_area
5. Les retallades a València: http://politica.elpais.com/politica/2012/06/30/actualidad/1341074103_491294.html
6. Els camions militars que hem comprat: http://www.europapress.es/nacional/noticia-consejo-gobierno-autoriza-compra-772-camiones-militares-mas-149-millones-euros-20120309155558.html

    
    
    
    

El Lissom i el comerç mundial d'arròs

El comerç internacional de matèries primeres és molt complex i sovint s'escapa a la nostra comprensió. A vegades, la millor manera d'entendre com alguns productes arriben fins al consumidor és amb una bona història, com la de l'últim viatge del vaixell Lissom.
El Lissom, un vaixell especialitzat en transportar cereals, va sortir de la Xina a finals de la tardor del 2001 en direcció a Abidjan, el port més important de Costa d'Ivori i la segona ciutat més gran de l'Àfrica Occidental. A les seves bodegues hi duia un carregament de 22.000 tones d'arròs.
Però el 16 de desembre, quan passava prop de l'atol de Diego García, al mig de l'oceà Índic, es va declarar un incendi a la sala de màquines i la tripulació va ser desallotjada. Tot el vaixell va cremar però no es va enfonsar. Durant quatre dies, amb els motors destruïts i sense tripulació, va navegar a la deriva per l'oceà Índic. Al final, el foc es va apagar però el vaixell estava completament inutilitzat. Vaixells de l'US Navy de la base de Diego García el van remolcar durant 2.000 milles fins al port més proper: Maputo, la capital de Moçambic, on arribà el 12 de febrer del 2002.
El vaixell és inservible, però l'arròs encara és a les bodegues. Què n'han de fer? Els importadors locals d'arròs no volen que el vaixell descarregui a Maputo perquè una quantitat tan gran d'arròs faria caure els preus i inundaria els mercats locals sense que ells en poguessin obtenir beneficis. Al país hi falta arròs i els preus estan molt alts per a la majoria de la població, però el govern, pressionat pels importadors locals i per les multinacionals que negocien la importació d'arròs al país, ordena que el carregament marxi de Maputo. Durant un mes, a raó de 750 tones cada dia, els sacs d'arròs són carregats a l'esquena de camàlics cap a un altre vaixell.
Els propietaris del Lissom, la companyia Rustal Trading de Ginebra, asseguren que l'arròs està en perfecte estat i que serà venut a Abidjan tal i com s'havia previst. Però no és veritat: està fumat i socarrat, i s'ha començat a fer malbé després de tantes setmanes a les bodegues en mal estat del vaixell.   
A Durban, a la República de Sud-àfrica, el carregament passa a dos vaixells més petits que intentaran vendre'l per tota la costa africana. Però no serà fàcil, perquè tot i que cal vendre'l a un preu més baix perquè està en mal estat ningú no vol un arròs que farà baixar el preu de la resta d'estoc.
Ni tan sols la companyia propietària de l'arròs no té ganes de vendre'l perquè la baixada de preus també afectaria els seus negocis. El Lissom només és un dels 40 o 50 vaixells que cada any envien a l'Àfrica carregats d'arròs: això vol dir un 2% de la seva mercaderia anual. A més, l'assegurança cobreix la pèrdua.
Mentrestant, a Maputo la carcassa del Lissom serà remolcada fins al Pakistan per ser convertida en ferralla. Però això no passarà fins al 18 de maig, i durant tota la primavera el que queda del vaixell s'estarà al port. Durant aquest temps, alguns pescadors amb petites embarcacions s'apropen al vaixell i s'adonen que, al fons de les bodegues, hi ha quedat l'arròs que estava en tan mal estat que els propietaris no s'han volgut endur.
Entre 800 i 950 tones d'arròs cremat i podrit apareixeran, durant l'abril, als mercats de Matola, al sud del país. Aquest arròs no és apte pel consum humà, i uns mesos més tard els venedors seran portats a judici.
La major part de l'arròs del Lissom, fins i tot el que està en pitjors condicions, serà venut als mercats africans. Aquest cereal cada dia és més important per alimentar el continent, i els organismes públics encarregats de comprar-ne no miren massa la qualitat del que compren, sobretot si reben un sobre ple de diners de mans d'una gran companyia cerealística. En paraules d'un dels intermediaris d'aquests negocis, "donen a les persones el que no haurien donat al bestiar".

Fonts:

1. La història apareix al llibre de Jean-Pierre BORIS Le roman noir des matières premières: http://www.amazon.fr/Le-roman-noir-mati%C3%A8res-premi%C3%A8res/dp/2818501733/ref=dp_ob_title_bk/275-6901948-3295145
2. Una foto del vaixell cerealístic Lissom: http://www.shipspotting.com/gallery/photo.php?lid=1477425
3. Abidjan, a Costa d'Ivori: http://ca.wikipedia.org/wiki/Abidjan
4. L'atol de Diego García: http://ca.wikipedia.org/wiki/Diego_Garcia
5. Maputo, la capital de Moçambic: http://ca.wikipedia.org/wiki/Maputo
6. Durban, a la República de Sud-àfrica: http://ca.wikipedia.org/wiki/Durban
7. La troballa d'arròs al fons de les bodegues: http://www.news24.com/xArchive/Archive/Moz-warns-against-wrecks-rice-20020424
8. L'arròs de Matola i el judici: http://allafrica.com/stories/200208070562.html

    
     
    
    

Camps de golf i altres animalades

Els camps de golf i les pistes d'esquí són els terrenys esportius amb un impacte ambiental més potent. A simple vista ningú no ho diria, perquè semblen zones absolutament verdes (o blanques), molt més "naturals" que un camp de bàsquet. Però la seva construcció enmig de zones "realment" verdes i la ingent quantitat d'aigua que necessiten pel seu manteniment les converteix en depredadores del medi ambient.
Dues dades per entendre el volum d'aigua que es necessita per mantenir un camp de golf:

• Segons WWF/Adena, un camp de golf en zona mediterrània gasta el volum d'aigua equivalent a una ciutat de 12.000 habitants.  
•  Només als Estats Units es fan servir 7.800 milions de litres d'aigua diaris per regar camps de golf. Si tenim en compte que la població del país és d'uns 310 milions de persones, surt a més de 25 litres diaris per persona destinats a mantenir camps de golf.

En els últims anys s'han estudiat algunes solucions a aquest problema, com ara la introducció de gespa del gènere Paspalum, que es pot regar amb aigua salada i aguanta bé la set, però hi ha una solució molt més senzilla, sostenible i econòmica: buscar una altra manera de passar una bona estona fent esport.

Fonts:

1. La dada de WWF/Adena: http://mediterranean.panda.org/?14176/Mediterranean-water-resources-threatened-by-expanding-tourism
2. La dada sobre l'aigua usada als camps de golf dels EUA l'hem tret de l'edició impresa en castellà de la revista National Geographic de l'abril de 2010: http://www.nationalgeographic.com.es/
3. Població dels EUA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica
4. Poàcies del gènere Paspalum: http://ca.wikipedia.org/wiki/Paspalum

   
    
    
    

El linx ibèric

De les quatre espècies de linxs que hi ha a tot el món, tres gaudeixen d'una salut relativament bona i es poden trobar en àmplies extensions de territori de l'hemisferi nord. Però la quarta, el linx ibèric (lynx pardinus), és el felí més amenaçat del món. Els dos o tres centenars d'individus que queden al planeta es reparteixen per alguns parcs naturals del sud i l'oest de la península Ibèrica. 
Com passa amb molts grans mamífers amenaçats, s'ha convertit en una icona. A Espanya, especialment, ho és des que a finals dels anys vuitanta es va fer el primer cens científic i es va veure que la població de linxs era, com a molt, de 1.200 exemplars, amb només 350 femelles reproductores. En ser conscients del perill en què es trobava l'espècie, van començar una sèrie de campanyes per tal de salvar-lo i el linx es va convertir en protagonista de la major part de programes de televisió, radio, llibres i enciclopèdies dedicats a la fauna ibèrica. Actualment, la imatge del linx està tan associada a l'amenaça d'extinció que es fa servir per campanyes que no tenen res a veure amb aquest animal. Semblava, doncs, que hi posaríem remei.
Però la situació d'aquest felí va empitjorar.
A mitjan dels anys vuitanta va aparèixer a la Xina la malaltia hemorràgica viral del conill, que no va trigar a estendre's pel planeta i empastifar poblacions a tot arreu... A Itàlia, per exemple, va comportar la mort del 80% de les cries de conill de granja. I què té a veure això amb el linx? Doncs que el conill salvatge suposa entre el 90 i el 100% de la dieta d'aquest felí, i que la mort de grans poblacions de conills va comportar de desaparició del linx de moltes zones on era tradicionalment abundant. Resultat: a principis del segle XXI només quedaven entre 84 i 143 individus de més d'un any a tot el món.
En aquesta última dècada s'han dut a terme molts programes i hi ha hagut inversions per evitar l'extinció del linx ibèric. Gràcies a aquests esforços, la població s'ha triplicat i la superfície on es troba aquest mamífer s'ha duplicat. A banda, s'ha aconseguit una població d'un centenar d'exemplars en captivitat per fer-los criar i tornar-los a deixar en llibertat. Però el futur del linx penja d'un fil. Estem a punt de perdre un tresor.

Fonts:

1. El linx ibèric: http://ca.wikipedia.org/wiki/Linx_ib%C3%A8ric
2. El felí més amenaçat del món: http://www.iberianature.com/material/documents/LynxBrief12E.pdf
3. Primer butlletí de WWF sobre el linx ibèric: http://awsassets.wwf.es/downloads/lince_online_newsletter_2.pdf
4. La malaltia hemorràgica viral del conill: http://www.veterinaria.org/revistas/vetenfinf/conejos/EHVC.htm
5. Campanya de l'Església en contra de l'avortament que utilitza la imatge del linx: http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/conferencia-episcopal-lanza-nueva-campana-aborto/csrcsrpor/20090316csrcsrsoc_3/Tes