El 24 d'octubre del 1844, vint-i-vuit teixidors de la ciutat de Rochdale, als afores de Manchester, van fundar una petita societat cooperativa. L'objectiu: obrir una minúscula botiga de productes bàsics (farina, espelmes, llegums, te, roba, etc.) per tal que els socis hi compressin tot el que necessitessin per viure i, al mateix temps, es poguessin repartir els beneficis que generés el negoci.
No era la primera vegada que un grup d'obrers creava una cooperativa. La història del moviment obrer està plena de provatures durant la primera meitat del segle XIX, moltes de les quals també van tenir lloc a Anglaterra. Però la Rochdale Society of Equitable Pioneers, que és el nom amb què van batejar la societat, va ser la primera cooperativa que va distribuir entre els seus socis els excedents de la seva activitat i ha passat als llibres d'història com la societat pionera que va marcar el camí del que serien les cooperatives futures.
Els començaments van ser molt durs: era difícil trobar diners per muntar la botiga entre els empobrits treballadors de les indústries tèxtils. Després de vint-i-dues crides als accionistes, encara no hi havia prou capital a la caixa com per comprar un sac de farina. Però de seguida la gent va començar a adonar-se que invertir els minsos estalvis en aquella societat era un bon negoci. No només tenien accés a comprar productes de qualitat a preus decents sinó que, a finals d'any, podien participar dels beneficis. Des de ben aviat, la societat va començar a donar un 5% anual al capital dels seus socis, cosa gens menyspreable. Costava, però, que els teixidors de Rochdale entenguessin què volia dir això del 5%. I és per això que, a la paperassa de la societat, van deixar de parlar de percentatges i van començar a parlar de lliures esterlines: per cada cent lliures que hi inverties, cada any en guanyaves cinc. Així sí que quedava clar!
A finals del 1844, doncs, van obrir una petita botiga a Toad Lane (el carreró dels gripaus). Al cap de poc, a mida que la societat creixia, van acabar ocupant tot l'edifici i van començar a expandir-se per la ciutat. El 1849, cinc anys més tard, ja tenien 390 socis i un capital de 1.193 lliures. Un any més tard, havien doblat el nombre de socis i el 1893 ja eren 12.570 membres. El moviment cooperatiu havia nascut.
Durant els primers anys, els Equitable Pioneers van obrir un molí de farina (per controlar tot el procés, des del gra fins la botiga), un escorxador, una carnisseria, uns estables i fins i tot una societat de protecció mútua. Van obrir sucursals i van ajudar altres cooperatives a establir-se i créixer. El 1863, imitant l'èxit de Rochdale, hi havia més de cinc-cents magatzems com aquell a tota Anglaterra. I el 1943, un segle més tard, el moviment cooperatiu havia arribat als nou milions de socis només a l'illa.
Una de les claus de l'èxit de la cooperativa, a banda del fet de donar dividends als socis, va ser l'aposta per l'educació. Des del primer moment, quan amb prou feines hi havia diners per comprar farina, es va destinar un 2'5% dels beneficis a l'educació general. S'invertien diners i esforços en l'educació dels socis i de seguida es va crear una llibreria, una biblioteca i una sala de diaris. El 1850, poc després de la seva fundació, la llibreria ja posava en circulació 200 llibres setmanals. I al pis de sobre de la botiga, els vespres i els caps de setmana, hi havia cursos i conferències sobre temes científics, històrics, polítics i econòmics. Aquesta política d'educació i cultura de seguida va donar beneficis. Els socis estaven molt preparats intel·lectualment i això es va notar molt en la gestió de la cooperativa, la participació en assemblees i la difusió del moviment cooperatiu.
El que "els 28 de Rochdale" havien començat en una botigueta fosca d'un carrer dels afores d'una ciutat industrial ara fa més de 150 anys s'ha convertit en una icona del moviment cooperatiu. Moltes de les bones idees de gestió que van tenir aquells pioners encara s'utilitzen. És un referent importantíssim però molt desconegut pel gran públic.
A les escoles, quan es parla dels moments crucials de la història de la humanitat es parla de batalles, tractats i descobriments científics o geogràfics, però pràcticament mai no es fa referència a aquest tipus de fets històrics. Potser hauríem de donar més importància a les persones i els moviments que han estat pioners de la democràcia, la justícia i el benestar de milions de persones.
Fonts:
No era la primera vegada que un grup d'obrers creava una cooperativa. La història del moviment obrer està plena de provatures durant la primera meitat del segle XIX, moltes de les quals també van tenir lloc a Anglaterra. Però la Rochdale Society of Equitable Pioneers, que és el nom amb què van batejar la societat, va ser la primera cooperativa que va distribuir entre els seus socis els excedents de la seva activitat i ha passat als llibres d'història com la societat pionera que va marcar el camí del que serien les cooperatives futures.
Els començaments van ser molt durs: era difícil trobar diners per muntar la botiga entre els empobrits treballadors de les indústries tèxtils. Després de vint-i-dues crides als accionistes, encara no hi havia prou capital a la caixa com per comprar un sac de farina. Però de seguida la gent va començar a adonar-se que invertir els minsos estalvis en aquella societat era un bon negoci. No només tenien accés a comprar productes de qualitat a preus decents sinó que, a finals d'any, podien participar dels beneficis. Des de ben aviat, la societat va començar a donar un 5% anual al capital dels seus socis, cosa gens menyspreable. Costava, però, que els teixidors de Rochdale entenguessin què volia dir això del 5%. I és per això que, a la paperassa de la societat, van deixar de parlar de percentatges i van començar a parlar de lliures esterlines: per cada cent lliures que hi inverties, cada any en guanyaves cinc. Així sí que quedava clar!
A finals del 1844, doncs, van obrir una petita botiga a Toad Lane (el carreró dels gripaus). Al cap de poc, a mida que la societat creixia, van acabar ocupant tot l'edifici i van començar a expandir-se per la ciutat. El 1849, cinc anys més tard, ja tenien 390 socis i un capital de 1.193 lliures. Un any més tard, havien doblat el nombre de socis i el 1893 ja eren 12.570 membres. El moviment cooperatiu havia nascut.
Durant els primers anys, els Equitable Pioneers van obrir un molí de farina (per controlar tot el procés, des del gra fins la botiga), un escorxador, una carnisseria, uns estables i fins i tot una societat de protecció mútua. Van obrir sucursals i van ajudar altres cooperatives a establir-se i créixer. El 1863, imitant l'èxit de Rochdale, hi havia més de cinc-cents magatzems com aquell a tota Anglaterra. I el 1943, un segle més tard, el moviment cooperatiu havia arribat als nou milions de socis només a l'illa.
Una de les claus de l'èxit de la cooperativa, a banda del fet de donar dividends als socis, va ser l'aposta per l'educació. Des del primer moment, quan amb prou feines hi havia diners per comprar farina, es va destinar un 2'5% dels beneficis a l'educació general. S'invertien diners i esforços en l'educació dels socis i de seguida es va crear una llibreria, una biblioteca i una sala de diaris. El 1850, poc després de la seva fundació, la llibreria ja posava en circulació 200 llibres setmanals. I al pis de sobre de la botiga, els vespres i els caps de setmana, hi havia cursos i conferències sobre temes científics, històrics, polítics i econòmics. Aquesta política d'educació i cultura de seguida va donar beneficis. Els socis estaven molt preparats intel·lectualment i això es va notar molt en la gestió de la cooperativa, la participació en assemblees i la difusió del moviment cooperatiu.
El que "els 28 de Rochdale" havien començat en una botigueta fosca d'un carrer dels afores d'una ciutat industrial ara fa més de 150 anys s'ha convertit en una icona del moviment cooperatiu. Moltes de les bones idees de gestió que van tenir aquells pioners encara s'utilitzen. És un referent importantíssim però molt desconegut pel gran públic.
A les escoles, quan es parla dels moments crucials de la història de la humanitat es parla de batalles, tractats i descobriments científics o geogràfics, però pràcticament mai no es fa referència a aquest tipus de fets històrics. Potser hauríem de donar més importància a les persones i els moviments que han estat pioners de la democràcia, la justícia i el benestar de milions de persones.
Fonts:
- Bona part de la informació per escriure aquest article l'hem tret del llibre de George Jacob Holyoake Història dels Equitable Pioneers de Rochdale: http://gerald-massey.org.uk/holyoake/c_rochdale_1.htm
- Rochdale, als afores de Manchester: http://www.rochdale.gov.uk/
- Els començaments del moviment obrer: http://ca.wikipedia.org/wiki/Socialisme_ut%C3%B2pic
- La Rochdale Society of Equitable Pioneers: http://en.wikipedia.org/wiki/Rochdale_Society_of_Equitable_Pioneers
- Els principis de Rochdale: http://es.wikipedia.org/wiki/Principios_cooperativos
Entrades
