Pescant per sobre de les nostres possibilitats

Els ciutadans de la Unió Europea consumim onze milions de tones de peix cada any, pràcticament un 10% del consum mundial (tot i que només representem un 7% de la població del planeta). Aproximadament la meitat d'aquest peix el pesquem als nostres mars. La resta l'importem, l'anem a pescar en aigües internacionals o el robem als pescadors del Tercer Món anant a pescar il·legalment a les seves costes.

La Unió Europea és el cinquè productor mundial de peix (4,4%), per darrere de la Xina (que amb un 34,4% és, de lluny, el campió), l'Índia, el Perú i Indonèsia.

Els països de la UE que més pesquen són Dinamarca (el 17% de la producció comunitària), Espanya (15%), el Regne Unit (12%) i França (9%). Aquestes dades, però, contrasten amb les dades sobre la flota pesquera de cada país. Els quatre països de la UE que tenen més vaixells i que generen més llocs de treball al voltant de la pesca són els quatre PIGS: Grècia (amb el 20,7% de la flota pesquera de la UE), Itàlia (15,9%), Espanya (12,9%) i Portugal (10,1%). Dinamarca, que és el país amb més producció, només té un 3,4% dels vaixells. Com s'explica? Doncs perquè els seus vaixells són més grans i potents i pràcticament han abandonat la pesca artesanal, que encara existeix als països del sud d'Europa, tot i que cada cop és més minoritària.

Per tal de controlar el que pesca cada estat membre, la UE té una Política Pesquera Comuna (PPC) que marca les quotes de peix de cada espècie que pot capturar cada estat membre. Però tot i que en teoria les quotes estan estudiades per tal de permetre a les diverses espècies de peix recuperar-se i mantenir les poblacions, els mars europeus estan cada dia més sobreexplotats.

El mar del Nord, d'on cada any extraiem 3.549.800 tones de peix, té una sobreexplotació del 47%. El Mediterrani, del qual en traiem 448.000 tones anuals, té una sobreexplotació molt superior: el 80%.

Per tal de posar-hi remei, el Parlament Europeu ha aprovat aquest febrer una reforma de la Política Pesquera Comuna que entrarà en vigor el 2014 i que permetrà començar a convertir la pesca europea en una activitat sostenible, planificant a llarg termini i amb mètodes científics per tal de recuperar les poblacions de peix de cara al 2020.

Una de les novetats d'aquesta reforma és que intentarà acabar amb una de les aberracions més insostenibles de la pesca moderna: el fet que grans quantitats de peix siguin llançades per la borda un cop morts perquè no tenen la mida òptima, no pertanyen a espècies comercials o superen la quota que cada vaixell pot pescar d'una mateixa espècie. Aquesta pràctica, que en els grans vaixells d'arrossegament pot arribar al 42% del peix que es pesca, comporta que els mars es buidin encara més i que moltes espècies s'extingeixin.

N'hi haurà prou amb lleis com aquesta per repoblar els mars i aturar la sobrepesca o cal que ens replantegem des del principi la nostra cultura alimentària?

    
Fonts:

1. Informe La política pesquera común en cifras. Información estadística básica 2012 editat per la Comissió Europea: http://ec.europa.eu/fisheries/documentation/publications/pcp_es.pdf
2. Una web amb dades sobre la pesca pirata: http://www.mundusmaris.org/index.php/es/el-saqueo-de-los-oceanos/pesca-pirata
3. La Política Pesquera Comuna (PPC) de la UE: http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm
4. Infografia amb els TAC (Totals Admissibles de Captures) i quotes de cada espècie per països: http://ec.europa.eu/fisheries/documentation/publications/poster_tac2012_es.pdf
5. El Parlament Europeu aprova la reforma de la Política Pesquera Comuna: http://www.europarl.europa.eu/news/es/pressroom/content/20130201IPR05571/html/Reforma-pesquera-el-PE-quiere-acabar-con-la-pesca-excesiva
6. Article de Donant dades sobre el peix que es llença per la borda: http://www.donantdades.com/2012/11/ni-un-peix-per-la-borda.html

    
   
    
     

L'aigua: dades d'estar per casa

La major part de l'aigua que consumim els humans la destinem a l'agricultura i la ramaderia. Concretament, set de cada deu litres.

De la resta, una bona part, dos litres de cada deu, va a parar a la indústria i el transport. El litre que queda és el que destinem a usos urbans i a l'aigua de consum directe.

Ara bé, el consum d'aigua varia molt a cada país i a cada ciutat, tant pel que fa al volum com a l'ús que se li dóna.

A Barcelona, el 64% de l'aigua es destina al consum domèstic, un 29% a la indústria i el comerç i el 7% restant als serveis municipals.

De mitjana, els barcelonins gastem 122 litres d'aigua diaris. Una part important, el 30%, s'escapa cada cop que estirem la cadena del dipòsit del vàter. Un 20% el destinem a la dutxa i un altre 20% a la rentadora. A continuació hi ha el rentamans, amb un 10%. A rentar plats hi destinem el 9% de l'aigua que consumim a casa. L'aigua que fem servir per beure i fer el menjar, encara que siguin les dues activitats més importants, només representa el 5% del total. El 4% el destinem a netejar la casa i el 2% restant, a regar les plantes.

Fonts:

1. The Water footprint of humanity, estudi sobre com gestionem els recursos hidràulics del planeta: http://www.pnas.org/content/early/2012/02/06/1109936109.abstract
2. Les dades de consum d'aigua de Barcelona les hem tret de les guies d'educació ambiental de l'Agenda21 de l'Ajuntament de Barcelona: http://80.33.141.76/ag21/index.php/publicacions-2