Publicitat a les aules

Channel One News és un programa de televisió per satèl·lit de dotze minuts de duració que s'emet als EUA. Està pensat per nens i adolescents i bàsicament és un seguit de "noticies d'actualitat", entre les quals hi acostuma a haver-hi reportatges superficials sobre famosos o sobre estils de vida atractius. Dels dotze minuts, dos són d'anuncis.
El 1989, els responsables de Channel One van signar un acord amb 12.000 de les 50.000 escoles de primària i secundària dels EUA per emetre aquest programa a les aules; a canvi, la cadena subvenciona aparells de vídeo i material audiovisual a les escoles. Vuit milions d'alumnes veuen aquest programa, acompanyats dels seus mestres, pràcticament cada dia.
Naturalment, la majoria de les escoles que han signat l'acord són escoles de barris pobres i marginals que no poden pagar-se el material audiovisual de cap altra manera. Hi ha hagut moltes crítiques, perquè aquests 12 minuts diaris suposen 6 dies lectius perduts cada any, un dels quals (sencer) està dedicat a veure publicitat. El cost pel contribuent d'aquests 6 dies lectius és de 1.800 milions de dòlars anuals.
El fet de veure aquest programa a classe acompanyats dels mestres, a més, desarma els nens davant dels perills de la publicitat. Si ho han vist a classe, ha de ser bo. Per tant, aquestes hamburgueses que han vist amb el professor han de ser bones per la salut.
Un estudi revela que els nens que veuen aquest programa a classe estan més predisposats, de mitjana, a acceptar afirmacions com que "la roba de marca és millor" o fins i tot que "un bon cotxe és més important que l'escola".
Entre els productes anunciats, hi sobresurten les marques de menjar ràpid, refrescos, videojocs, pel·lícules de Hollywood i altres articles que no contribueixen en res al benestar dels nens. Fins i tot s'hi han emès campanyes de reclutament de l'exèrcit i missatges patrocinats per companyies tabaqueres.

Fonts:

1. Podeu trobar aquest i altres exemples de fins on ha arribat la publicitat infantil al llibre de Juliet B. SCHOR Nacidos para comprar. Los nuevos consumidores infantiles, editat per Paidós.
2. Channel One News: http://www.channelone.com/

   
   
    
    

Un rànquing diferent

Sovint apareixen als mitjans llistats amb els països més rics i més pobres del planeta, els que tenen més creixement econòmic, els que tenen menys corrupció, etc. Normalment, els noms dels països de la part de dalt de la llista són sempre els mateixos en diferent ordre, i el mateix passa amb els que ocupen els últims llocs.
És per això que és molt sa veure que hi ha altres maneres de classificar el desenvolupament i la felicitat dels habitants d'un país, i que els resultats poden ser sorprenents. Des del 2006, la New Economics Foundation, un think-tank amb seu a Londres, publica l'Índex del Planeta Feliç, que mesura el desenvolupament dels països a partir de l'esperança de vida, la percepció subjectiva de la felicitat i la petjada ecològica. Segons aquest índex, els deu països on els habitants tenen una vida més llarga, feliç i sostenible són:
Costa Rica
Vietnam
Colòmbia
Belize
El Salvador
Jamaica
Panamà
Nicaragua
Veneçuela
Guatemala

El primer país europeu de la llista no apareix fins a la posició número 18. I és... Albània. Els Estats Units, que sovint lideren aquest tipus de rànquings, estan situats a la posició 105 de 151.

Fonts:

1. La New Economics Foundation: http://en.wikipedia.org/wiki/New_Economics_Foundation
2. L'Índex del Planeta Feliç: http://www.happyplanetindex.org

   
   
   
   

Un país que s'enfonsa

Tuvalu és un país minúscul (només té una quarta part de la superfície de la ciutat de Barcelona) situat a la Polinèsia i format per nou atols de corall. No és massa conegut, tot i que fa uns anys va aparèixer als mitjans per haver cedit l'ús del seu domini d'internet (.tv) a diverses companyies de televisió a canvi de sumes molt superiors al seu PIB.

El gripau daurat de Costa Rica ha passat a la història com el primer cas conegut d'extinció per culpa del canvi climàtic actual; Tuvalu podria passar a la història com el primer país que desapareix per la mateixa causa. I és que la crescuda del nivell del mar deguda al desglaç dels pols acabarà inundant aquest grup d'illes, que tenen una altura màxima de cinc metres. I no només Tuvalu està amenaçada: Kiribati, les illes Marshall, Tokelau i les Maldives correran la mateixa sort. Pràcticament mig milió d'habitants hauran de deixar les seves illes i convertir-se en els primers refugiats climàtics de la història. En pocs anys, l'aigua s'endurà les platges, envairà els horts i ofegarà els cocoters amb aigua salada. Els experts sostenen que probablement ja sigui massa tard per fer-hi alguna cosa, però per la resta del planeta encara hi ha esperança... si comencem a actuar ara mateix.

Fonts:

1. Tuvalu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tuvalu
2. Què és un atol: http://ca.wikipedia.org/wiki/Atols
3. El gripau daurat de Costa Rica: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bufo_periglenes
4. Les dades sobre els efectes del canvi climàtic sobre els atols de la Polinèsia les hem tret del llibre de Mark LYNAS Sis graus. El futur en un planeta més càlid: http://www.librooks.es/index.php?page=shop.product_details&flypage=flypage.tpl&product_id=5&category_id=4&vmcchk=1&option=com_virtuemart&Itemid=2

    
   
   
   

Què ens preocupa?

(Cliqueu sobre la taula per veure-la més gran)

Comparant les enquestes que el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) fa cada any, és possible veure com evolucionen les preocupacions dels espanyols. A finals del 2012 s'ha publicat la cinquena enquesta d'actituds envers la immigració, que en la seva primera pregunta demana quin és el principal problema que existeix a Espanya segons els ciutadans enquestats.
Si comparem aquesta enquesta amb la que es va fer el setembre del 2008, tot just al començament de la crisi, hi trobarem canvis molt interessants. Tant en una com en l'altra es va fer exactament la mateixa pregunta ("Segons vostè, quin creu que és el principal problema que existeix actualment a Espanya?") i es van oferir les mateixes 35 respostes perquè l'entrevistat escollís.
A continuació, us exposem algunes coses interessants que n'hem tret de comparar totes dues enquestes:

• Els dos temes que més preocupen els espanyols, tant ara com fa quatre anys i mig, són l'atur i els problemes econòmics. Ara bé, llavors l'atur era el segon problema, votat per un 56,1% dels enquestats, i ara és el primer, amb el 85,8% dels vots.
• Això contrasta amb la preocupació per la qualitat del lloc de treball, que cau en picat, passant de la posició 8 a la 16. Sembla que la por a l'atur fa que acceptem molt més la precarietat laboral.
• L'estat de la sanitat preocupa cada cop més: en quatre anys ha passat de ser el problema número 11, amb un 3,3% dels vots, al número 4, amb un 9,1%. L'educació també preocupa més ara que fa quatre anys i ha guanyat dues posicions, passant del número 9 al 7.
• La corrupció i el frau també han guanyat importància. Han passat del lloc número 22 (de 35 temes proposats), al número 9. La classe política i els partits polítics, que ocupaven el lloc número 7, han pujat fins al 3: s'ha convertit en una de les principals preocupacions dels ciutadans.
• El terrorisme d'ETA, que ocupava el lloc número 3, baixa fins al 12. El terrorisme internacional passa de la posició 32 a la 31.
• Els nacionalismes, per més que es digui, no són un gran problema pels espanyols: passen de la posició 24 a la 25.
• Els problemes mediambientals, que sembla que no preocupaven gaire, encara preocupen menys. Han passat del lloc 20 al 22.
• Les guerres, tot i que avancen un punt, també queden molt lluny en la llista de preocupacions dels ciutadans: passen de la posició 33 a la 32.
• Amb la immigració passa una cosa curiosa. Tot i que els espanyols la situen com a un dels problemes importants (passa de la posició número 4 a la 5), no consideren que el racisme també sigui un gran problema (passa del 25 al 28, amb només un 0,2% dels enquestats).
• Els problemes relacionats amb la dona són els que surten més malparats. Passen de la posició 29 a la 35. És a dir, que dels problemes de la llista és el que menys preocupa als espanyols. I pel que fa a la violència contra la dona, passa del 19 al 20.

Quines conclusions en traieu?

Fonts:

1. Enquestes monogràfiques del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS): http://www.cis.es/cis/opencms/CA/busqueda.jsp?&query=actitudes%20hacia%20la%20inmigraci%C3%B3n&btnBuscar=Buscar
2. Enquesta "Actitudes hacia la inmigración" del 2012: http://www.cis.es/cis/opencm/CA/1_encuestas/estudios/listaMuestras.jsp?&estudio=13264
3. Enquesta "Actitudes hacia la inmigración" del 2008: http://www.cis.es/cis/opencm/CA/1_encuestas/estudios/listaMuestras.jsp?&estudio=9680