dilluns, 17 de juny del 2013

La societat ha d'acceptar l'homosexualitat?


Aquesta és la pregunta que ha fet el think tank Pew Research Center a 37.653 persones de 39 països diferents per elaborar un estudi sobre l'acceptació de l'homosexualitat al món.
Espanya, segons aquest estudi, és el país amb major acceptació de l'homosexualitat de tot el món: un 88% dels enquestats han contestat favorablement la pregunta. Cal dir, però, que Bèlgica, Noruega, Suècia o els Països Baixos, entre d'altres països on l'homosexualitat també està molt acceptada, no apareixen a l'estudi. És a dir, que probablement Espanya no estaria al número 1 si fos una enquesta veritablement global.
El país on els ciutadans són més homòfobs (sempre segons aquest estudi) és Nigèria, amb només un 1% d'acceptació. De fet, dels sis països africans que apareixen als resultats, cinc mostren una acceptació menor al 8% (Kènia, Uganda, Ghana, Senegal i Nigèria) i el sisè (la República de Sud-àfrica) només mostra una acceptació del 32%.
A l'Orient Mitjà les xifres són similars. Del 2% de Tunísia, el 3% d'Egipte i Jordània o el 4% dels Territoris Palestins, al 40% d'Israel i el 18% del Líban, els dos països de la zona amb més acceptació de l'homosexualitat. Cap d'ells no arriba al 50%.
A Amèrica Llatina va força millor. Dels set països estudiats, només dos (Bolívia i El Salvador) tenen una acceptació menor del 50%. La resta (Veneçuela, Brasil, Mèxic, Xile i l'Argentina) hi estan relativament a favor, tot i que cap d'ells no supera el 75%.
A la zona d'Àsia-Pacífic, l'acceptació de l'homosexualitat varia molt. Des del 79% d'Austràlia o el 73% de les Filipines, al 2% del Pakistan o el 3% d'Indonèsia.
Canadà i els Estats Units també es decanten majoritàriament per acceptar l'homosexualitat, tot i que el primer ho fa amb un 80% i el segon amb un 60%.
A Europa destaca el cas de França, que en els últims sis anys ha passat d'un 83% d'acceptació al 77% actual, un descens fruit del debat obert sobre el matrimoni homosexual i de les fortes campanyes de l'extrema dreta contra aquest col·lectiu. Alemanya, en canvi, ha fet un camí invers: ha passat del 81% al 87% en cinc anys i es col·loca en segon lloc després d'Espanya. En tercer lloc, la República Txeca amb un 80%.
Entre els països que més han canviat la seva postura sobre l'homosexualitat destaquen Corea del Sud, que ha passat del 18% al 39% (més del doble d'acceptació que fa només cinc anys) i els Estats Units (que han passat del 49% al 60%). En el sentit invers, a banda de França, hi ha Turquia, que ha passat del 14% al 9% (fruit de les campanyes que des del govern fan els islamistes conservadors) i els Territoris Palestins, que han passat del 9% al 4%.


Fonts:
  1. El Pew Research Center: http://www.pewresearch.org/
  2. L'informe Divisió global sobre l'homosexualitat, que es pot consultar online: http://www.pewglobal.org/2013/06/04/the-global-divide-on-homosexuality/

    
    
    
    
   

dilluns, 10 de juny del 2013

L'augment de les taxes universitàries


En els últims anys l'augment de les taxes universitàries ha estat tan significatiu que ja hi ha molts casos d'estudiants que s'han quedat fora del sistema educatiu per no poder-les pagar.
L'Observatori del Sistema Universitari ha publicat una sèrie d'informes sobre aquest augment del preu de les taxes i sobre els seus efectes. Algunes observacions:
Espanya és el sisè país de la UE on és més car estudiar a la universitat. Només a Portugal, Regne Unit, Països Baixos, Itàlia i Irlanda és més car.
A partir del Reial Decret-Llei 14/2012 aprovat l'any passat, l'estudiant pagarà entre un 15 i un 25% de l'import dels seus estudis. Però com que no hi ha cap manera de determinar aquests costos, cada comunitat autònoma estableix els preus segons els seus propis criteris.
Catalunya és la comunitat autònoma on han pujat més les taxes en els estudis de grau i una de les més cares en màsters i doctorats:
  • Des de l'any 2001, els estudis de primer i segon cicle i els graus s'han encarit entre un 84% i un 103% per sobre de l'IPC.
  • Des de la implantació del grau, l'any 2008, aquests estudis s'han encarit entre un 71% i un 76% per sobre de l'IPC.
  • Aquest curs s'ha registrat l'augment de preus més alt des que tenim dades: un 67% en un sol any. Això representa entre 607 i 949 euros més per curs.
En aquest gràfic podeu veure l'augment de taxes a Catalunya. Representa l'interval de preus dels estudis de primer i segon cicle i graus en euros:




Fonts:
  1. El cas d'un bon estudiant que s'ha vist obligat a abandonar la universitat per culpa de l'augment de les taxes. Aquest article, escrit pel seu professor, ha circulat molt per Internet aquesta última setmana: http://scientiablog.com/2013/06/07/una-puta-mierda/
  2. L'Observatori del Sistema Universitari: http://www.observatoriuniversitari.org/

    
   
  
  

dilluns, 3 de juny del 2013

Mites sobre el càncer


Tot i que cada cop en sabem més coses, encara persisteixen una sèrie de mites i idees falses sobre el càncer entre els ciutadans de tot el món. Aquestes idees errònies dificulten les polítiques de prevenció i lluita contra la malaltia. Una enquesta molt recent de la secció catalana de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) exposa algunes d'aquestes idees errònies entre els catalans. És molt probable que els coneixements sobre el càncer que tenim els catalans no siguin molt diferents als que tenen els ciutadans d'altres punts del planeta.

Us en fem cinc cèntims:

1-. Un 12% dels enquestats creuen que el càncer és una malaltia que es dóna només als països desenvolupats.
2.- Un 15% no sap que el càncer es pot prevenir. De fet, segons l'AECC entre el 75 i el 80% dels càncers es poden atribuir a factors externs que, en general, la persona pot modificar per disminuir el risc de desenvolupar un càncer.
3.- Un 13% considera que els sostenidors amb cèrcol de metall poden causar càncer de mama.
4.- Un 30% creu que els desodorants poden provocar càncer de mama.
5.- Un 10% considera que un cop fort pot produir un càncer.
6.- Hi ha un 22% de la població que no creu que l'excés de pes o una alimentació mal equilibrada tinguin cap relació amb el desenvolupament d' un càncer.
7.- Un 20% dels enquestats desconeix que l'activitat física és un factor que pot disminuir la probabilitat de tenir càncer.

Fonts:
  1. Aquí podeu llegir l'estudi Mites del càncer fet per la secció catalana de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC): https://www.aecc.es/Nosotros/Dondeestamos/Barcelona/Paginas/Mitesdelcancer.aspx