De la lectura d'un informe publicat el 2011 per l'ONG Transparència Internacional se'n desprèn una conclusió evident: el pagament de suborns a funcionaris públics estrangers per part de grans companyies d'arreu del món és una pràctica molt habitual. Moltíssim. A banda d'això, l'informe ofereix altres conclusions que ens ajuden a entendre com funciona bona part del comerç internacional:
La corrupció de funcionaris públics en favor de grans empreses és un fenomen global. La finalitat d'aquests suborns és aconseguir llicències o adjudicacions d'obres públiques, evitar el compliment de determinades reglamentacions o influir en la presa de decisions polítiques que afavoreixin l'empresa.
L'ONG ha estudiat les empreses dels 28 principals països exportadors i ha fet enquestes a més de 3.000 executius. Aquest estudi indica que les empreses que més suborns ofereixen a funcionaris públics estrangers són les russes, les xineses i les mexicanes (posicions 28, 27 i 26 del rànquing).
En la posició 15 hi ha el primer país europeu: Itàlia. El segon país europeu de la llista (11) és Espanya. Les companyies que menys suborns paguen d'aquesta llista són les dels Països Baixos, Suïssa i Bèlgica.
Pel que fa als sectors més corruptes, d'una llista de 19 el que s'endú el premi al sector que més suborns accepta és l'adjudicació d'obra pública i la construcció. En segon lloc, el sector energètic (petroli i gas), seguit de la mineria i les farmacèutiques. El sector de l'armament està, aproximadament, a la meitat de la llista.
L'última posició (el sector aparentment més net de suborns) és l'agricultura.
Les retallades estan desmantellant el nostre sistema públic de salut, que fins no fa massa era considerat un dels més decents del món. Però el que fa que l'atenció sanitària d'un país sigui bona no és només una qüestió de pressupost, sinó de model: decidir qui té dret a ser atès i de quina manera. No n'hi ha prou amb ser un país ric per tenir un bon sistema sanitari si bona part de la població no hi té accés. Al cap i a la fi, decidir quin model sanitari volem no depèn només dels diners que hi puguem destinar. Un bon exemple d'aquesta afirmació és el cas dels Estats Units, que tot i ser el país del món que gasta més diners en salut té un sistema sanitari molt poc eficient, com es desprèn d'aquest article del doctor Juan Gérvas, membre de l'equip CESCA (dedicat a la investigació sobre l'assistència en atenció primària) i activista en favor de la sanitat pública . Donem un cop d'ull a les dades que presenta:
Els EUA gasten un 18% del seu PIB en salut, mentre que la mitjana dels països desenvolupats de l'OCDE és del 9,5%. Afinant una mica més: els EUA gasten 8.233 dòlars anuals per càpita en sanitat mentre que el promig de l'OCDE és de 3.268. És el país del món que destina més recursos a la salut.
Als EUA, ser ric no significa necessàriament tenir una bona cobertura mèdica. En un sistema sanitari absolutament privat i enfocat a treure el màxim rendiment econòmic de les prestacions que s'ofereixen, són freqüents els problemes de salut motivats per l'excés d'intervencions. Concretament, 250.000 persones moren cada any als Estats Units per culpa de l'activitat mèdica: és la tercera causa de mort al país.
La mort de nadons en el seu primer dia de vida és el doble d'alta que a la Unió Europea: 11.300 nounats moren cada any als EUA per 5.800 a la UE. I això que, en nombres absoluts, neixen més nens a la UE que als EUA.
La mortalitat de les dones per causa del part s'ha triplicat des de finals dels anys vuitanta. Només hi ha un altre país on hagi passat això: Zimbàbue. Més de la meitat d'aquestes morts serien evitables si tota la població tingués accés a l'atenció sanitària.
Milers de persones han mort en les últimes dècades intentant creuar les fronteres d'Europa. La tragèdia de Lampedusa de fa uns dies és una més, tot i que ha tingut un impacte mediàtic força més intens del que és habitual. Els habitants de l'illa han rebut les autoritats italianes i europees llançant-los un crit: vergogna! Però al cap d'uns dies una altra notícia fa oblidar aquesta i la tragèdia continua. El clam de lament pels morts s'ha sentit durant una setmana, però ha servit de ben poc. De fet, els partits racistes que demanen mesures encara més dures contra les persones que intentin entrar a Europa prosperen com mai al continent, i a França el Front Nacional de Le Pen encapçala les intencions de vot dels francesos a les europees. Gabriele Del Grande, autor del blog Fortress Europe, ha fet un completíssim recompte de les notícies que han aparegut a la premsa internacional sobre persones que han mort intentant entrar a Europa. Un petit resum dels seus números:
Des del 1988, any en què comença el recompte, han mort al llarg de les fronteres europees almenys 19.228 persones (data del recompte: 3 octubre 2013). Naturalment, aquestes són les que han estat trobades i apareixen als mitjans. Les dades reals podrien ser molt més grans.
En el que portem d'any, 551 persones s'han afegit a la llista.
14.309 persones, tres de cada quatre, han mort ofegades al Mediterrani.
Entre les costes africanes i les espanyoles (incloses les Canàries), s'hi han ofegat 4.899 persones.
160 persones han mort asfixiades en vaixells de càrrega en què viatjaven amagats amb destí a algun port europeu.
372 persones han mort asfixiades o aixafades per la càrrega amagats en camions.
Com a mínim 1.706 persones han mort per deshidratació intentant travessar el desert del Sàhara, incloses les víctimes de les deportacions fetes pels governs de Líbia, Algèria i el Marroc per castigar els intents de creuar les fronteres europees.
92 persones han mort intentant creuar la frontera entre Grècia i Turquia per culpa de les mines antipersona que s'hi han instal·lat.
413 persones han mort ofegades en rius de frontera mentre els intentaven creuar nedant.
114 persones han mort congelades intentant creuar les muntanyes frontereres en ple hivern sense menjar o abric suficient.
38 persones han estat assassinades a trets per la Guàrdia Civil Espanyola i la policia fronterera marroquina.
A la resta de fronteres, els assassinats a trets pugen a 294.
41 persones han mort congelades quan viatjaven dins del tren d'aterratge d'un avió.
I el recompte de Gabriele Del Grande seguirà mentre no hi posem remei...
Fa uns dies, l'Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un informe de 110 pàgines sobre l'estat del treball infantil al món. És molt recomanable fer-ne, encara que sigui, una lectura ràpida. Però per si no teniu temps (o ganes!) de fer-ho, us n'oferim un petit resum amb algunes de les dades més interessants que hem extret de l'informe. • Actualment hi ha 168 milions de nens que treballen, un 11% de la població infantil del planeta. • Més de la meitat d'aquests nens (85 milions) tenen feines perilloses que posen en perill la seva salut, la seva seguretat o la seva moralitat. • En nombres absoluts, Àsia i el Pacífic són les regions amb més treball infantil. • En proporció al nombre de nens i nenes de la zona, a l'Àfrica subsahariana és on hi ha més nens treballant: un de cada cinc. • Tot i això, en els últims anys la situació ha millorat: l'any 2000 havien de treballar 78 milions de nens i nenes més que actualment. • Ara bé, tot i aquest canvi la situació està bastant estancada i molt lluny de l'objectiu plantejat per la comunitat internacional d'eliminar les pitjors expressions del treball infantil abans del 2016.
Tenim tendència a pensar que aquest és un tema en què hi podem fer ben poca cosa, però no és veritat. Si t'escandalitzen aquestes xifres, pots començar per informar-te sobre el tema i buscar quines empreses utilitzen mà d'obra infantil subcontractada (trobaràs molta informació a Internet) i deixar de consumir els seus productes. És un primer pas. I una bona manera de començar és llegint informes com aquest. Sencers.
Entrades
