Quant contamina Internet?

Internet és una xarxa virtual, sí, però està formada per tecnologia real: milions d’ordinadors (i tauletes,  telèfons, etc.) que per mitjà d’antenes i cablejat accedeixen als centres de dades que allotgen les pàgines web. Així doncs, tot i que a vegades ens pugui semblar que Internet només existeix “als núvols”, el seu impacte ambiental és cada cop més important. D’una banda, la fabricació d’aquests aparells i cables necessita grans quantitats de matèries primeres, algunes força difícils d’aconseguir (com el coltan). Però el principal impacte ambiental derivat d’Internet és la gran quantitat d’energia que consumeix i, per tant, la gran quantitat de diòxid de carboni que allibera a l’atmosfera.
Ara bé, aquest impacte no és fàcil d’avaluar. S’han fet diversos estudis sobre el tema però les conclusions varien molt entre uns i altres. Però tot i les diferències, aquests estudis són una bona manera d’adonar-nos del fet que aquest impacte és real i que cal tenir-lo present. Entre altres coses, perquè alguns d’aquests informes ja avisen que les xifres poden doblar-se d’aquí al 2020.
Algunes dades:
El 2007, la petjada de carboni d’Internet ja superava la de la indústria de l’aviació, fins al punt de representar el 2% de les emissions internacionals de CO2.
En volum, aquesta petjada representa uns 830 milions de tones de diòxid de carboni. Perquè ens en puguem fer una idea: si Internet fos un país, tindria una petjada de carboni superior a la d’Alemanya o el Regne Unit. De fet, només cinc països contaminen més: els EUA, la Xina, Rússia, l’Índia i el Japó. Espanya, amb un impacte més petit, allibera poc més d’una tercera part de CO2 que Internet (304 milions de tones). A Catalunya, el 2011 es van alliberar 45,92 milions de tones de CO2, una divuitena part del que allibera Internet.

Fonts:

1. La principal font és aquest article de Marcus Hurst pel CCCBLab: http://blogs.cccb.org/lab/article_quant-contamina-internet/
2. El coltan: http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/maldito-coltan-2868631
3. Llistat de països per emissions de CO2: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_emisiones_de_di%C3%B3xido_de_carbono
4. Les emissions de CO2 de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=87b2da5a182fb210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=87b2da5a182fb210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES

    
   
   
    

Les excuses de la indústria tèxtil

Fa uns dies es va celebrar la 080 Barcelona Fashion, la setmana de la moda de Barcelona. Durant cinc dies, les principals empreses tèxtils amb seu a Barcelona van desfilar per les passarel·les del Born Centre Cultural mostrant les seves noves col·leccions. Els mitjans van parlar molt de les marques de roba, dels dissenyadors que les creen, dels teixits i els colors utilitzats  i dels models que les llueixen a les passarel·les. Però enlloc no es va parlar de qui fabrica aquesta roba ni de les condicions laborals que pateixen. I és curiós, perquè només fa un mes que el New York Times va publicar un article d'una pàgina sencera on s'assegurava que al Rana Plaza de Bangladesh, l'edifici que va desplomar-se l'abril passat i on van morir més de 1.100 persones, s'hi estava preparant una comanda per a l'empresa Mango, una de les més importants del 080.
Però cap dels mitjans que van parlar del 080 no van esmentar aquest fet. I tampoc no van parlar dels milers de persones que viuen i treballen en condicions inhumanes per tal de fabricar bona part de la roba que es ven a Occident. Suposo que ho consideraven fora de lloc: quan els mitjans parlen de les condicions de treball de la indústria tèxtil sembla que els culpables siguin exclusivament les empreses del Tercer Món subcontractades i no Mango, Zara o El Corte Inglés.
Aquestes empreses acostumen a donar excuses per esquivar la seva responsabilitat. I quan passa una desgràcia prou gran com per no poder-la amagar, s'excusen culpant les empreses subcontractades o asseguren que no hi tenen res a veure, com fa Mango en el cas del Rana Plaza.
La campanya mundial Roba Neta ha editat un petit informe de sis pàgines per rebatre les deu excuses que les empreses tèxtils fan servir més sovint per treure's de sobre la responsabilitat del que fan. Voleu saber què diuen les empreses com Mango o Zara per no pagar un salari digne als seus treballadors? Aquestes són les deu excuses més utilitzades:

1. No es possible pagar un salari digne perquè no hi ha consens sobre com es calcula.
2. Els consumidors no volen pagar més per la roba.
3. Són els governs, no les empreses, els qui han de fixar salaris mínims suficients.
4. La nostra empresa crea llocs de treball en aquests països. Estem ajudant els treballadors a tenir feina, cosa que sense nosaltres els seria impossible.
5. El cost de la vida és més baix als països productors, és normal que els salaris també siguin més baixos.
6. Si s'incrementessin els salaris els països amb ingressos baixos perdrien el seu avantatge competitiu.
7. El codi de conducta de la nostra empresa contempla el pagament d'un salari digne.
8. No podem pagar més per culpa de la crisi econòmica.
9. Si paguéssim salaris més alts a la indústria de la roba, provocaríem que les infermeres i les mestres abandonessin les seves feines per treballar a la confecció i destruiríem el sistema educatiu i sanitari d'aquests països.
10. Els nostres accionistes no recolzen que es pagui un salari digne als treballadors.

Voleu arguments per rebatre cadascuna d'aquestes excuses? Doncs llegiu l'informe:
http://www.ropalimpia.org/adjuntos/informes/Las%2010%20excusas%20m%C3%A1s%20utilizadas%20por%20las%20empresas%20.pdf

Fonts:

1. La 080 Barcelona Fashion: http://www.080barcelonafashion.cat/
2. L'article del New York Times: http://www.nytimes.com/2013/12/31/world/asia/garment-makers-stumble-on-call-for-accountability.html?smid=tw-share&_r=2&
3. El ressò a casa nostra de l'article: http://www.eldiario.es/rastreador/York-Times-Mango-Rana-Plaza_6_216338365.html
4. La campanya Roba Neta: http://robaneta.wordpress.com/
5. L'informe El top ten: las 10 excusas más utilizadas por las empresas para no pagar un salario digno: http://www.ropalimpia.org/adjuntos/informes/Las%2010%20excusas%20m%C3%A1s%20utilizadas%20por%20las%20empresas%20.pdf

    
     
     
    

Tres dades sobre la prostitució

Aquesta setmana, tres dades impactants sobre la prostitució.

1. Es calcula que a Europa hi ha, aproximadament, un milió de prostitutes. Això representa el 0,63% de les dones de 15 a 49 anys. 
2. Espanya és el país d’Europa amb més consumidors de prostitució. Mentre que a Europa el 19% dels homes adults han consumit sexe de pagament alguna vegada a la vida, a Espanya ho han fet el 39%, més del doble. 
3. Cada dia, un milió i mig d’homes espanyols consumeixen algun tipus de sexe de pagament. Si tenim en compte que, segons l’Instituto Nacional de Estadística, a Espanya hi ha 18 milions d’homes adults... cadascú pot treure les seves conclusions.

Fonts:
Les dues primeres dades estan tretes de l’informe La trata con fines de explotación sexual publicat el 2011 per l’Asociación para la prevención, reinserción y atención de la mujer prostituida (Apramp). La tercera dada ha estat divulgada per diverses fonts i apareix al llibre Crónica negra de la prostitución. Trata de blancas, mafias, drogas, crímenes de Juan Rada.

• El web de l’Apramp: http://www.apramp.org/upload/doc169_LIBRO%20LA%20TRATA.pdf
• L’informe La trata con fines de explotación sexual: http://www.apramp.org/upload/doc169_LIBRO%20LA%20TRATA.pdf
• El llibre Crónica negra de la prostitución. Trata de blancas, mafias, drogas, crímenes de Juan Rada: http://www.juanrada.com/Miobra/Cronicanegraprostitucion.aspx
• La tercera dada tal com la presentava la cadena SER: http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/millon-medio-espanoles-acuden-diariamente-prostitucion/csrcsrpor/20050923csrcsrsoc_2/Tes
• Xifres de població de l’INE l’1 de juliol del 2013: http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/p321/serie/l0/&file=01001.px&type=pcaxis&L=0

    
     
    
    

Cadires per a tothom

El Consell de Seguretat, l'òrgan de les Nacions Unides encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions, té 15 estats membres. D'aquests, n'hi ha cinc de permanents que tenen dret a vetar qualsevol resolució. Són els cinc estats que van guanyar la Segona Guerra Mundial: la Xina, el Regne Unit, França, els Estats Units i Rússia.
A banda d'aquests cinc, n'hi ha deu més que són escollits per l'Assemblea General cada dos anys. Per fer l'elecció i que, aparentment, quedi equilibrat, s'ha dividit el planeta en cinc regions i totes han de tenir representació. Aquestes regions són:

• Àfrica: tres membres
• Àsia-Pacífic: tres membres
• Europa oriental: dos membres
• Amèrica Llatina i Carib: dos membres
• Europa occidental i altres (és a dir, el que coneixem com a Occident): cinc membres

Aquest repartiment, però, no té cap proporció ni amb el nombre d'estats ni amb el nombre d'habitants que forma cada unitat regional. Occident, amb menys població i menys estats que la resta, té més cadires que ningú. Vegem-ho.
Al grup d'Àfrica, amb 54 estats membres, i el grup d'Àsia-Pacífic, amb 53, només els corresponen tres cadires. En canvi, al grup d'Occident, amb 28 estats membres (i els EEUU com a observadors), els corresponen cinc cadires.
Pel que fa a població, la relació encara és més desigual. Als països del grup d'Europa occidental i altres hi viuen 546 milions de persones, és a dir, només un de cada 13 habitants del planeta. Ara bé, tenen una de cada tres cadires del Consell de Seguretat de l'ONU. Poc equilibrat, no trobeu?

Fonts:

1. El Consell de Seguretat de l'ONU: http://ca.wikipedia.org/wiki/Consell_de_Seguretat_de_l%27ONU
2. Les poblacions dels 28 països del grup Europa occidental i altres l'hem tret de l'anuari de la CIA: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2119rank.html

   
   
    
   

Els deu llocs més contaminats del món

L'ONG ecologista Green Cross Schweiz ha publicat un informe on analitza la contaminació del planeta i ofereix una llista dels deu punts més contaminats. Són aquests:

1. Abocador de residus electrònics d'Agbogbloshie, a Ghana. També s'hi tiren electrodomèstics de tot tipus, arribats sobretot d'Europa occidental. Contaminat amb plom, cadmi i mercuri.
2. Planta nuclear de Txernòbil, a Ucraïna. Tot i que fa 27 anys de l'accident nuclear, la zona segueix contaminada i necessitarà segles per quedar neta. Cada set mesos, els operaris afegeixen una capa de formigó sobre el reactor per evitar noves filtracions.
3. Riu Citarum, a l'illa de Java, a Indonèsia. Amb una població de nou milions d'habitants vivint a les seves ribes, els residus domèstics i industrials que s'aboquen al riu fan que la contaminació de l'aigua sigui mil vegades més forta que els màxims recomanats per al consum. Tot i això, la població no té més remei que consumir aquesta aigua plena de plom, cadmi, crom i pesticides.
4. Ciutat de Dzershinsk, a Rússia. Durant l'època soviètica, bona part de la indústria química del país es va situar en aquesta ciutat. També s'hi fabricaven armes químiques. 300.000 tones de residus químics van ser abocats incontroladament des del 1930. És la ciutat més contaminada del món.
5. En les 25 hectàrees de la població de Hazaribagh, a Bangladesh, hi ha el 90% de les adoberies de pells del país. Cada dia, aquestes adoberies aboquen 22.000 litres de líquids tòxics als rius de la zona.
6. Kabwe, la segona ciutat més important de Zàmbia. A principis del segle XX es van descobrir mines de plom a la zona, i l'explotació descontrolada d'aquestes mines ha omplert de plom la terra i les aigües de la zona.
7. Kalimantan, a la part indonèsia de l'illa de Borneo, és una de les zones més riques en or del planeta. El cadmi i el mercuri utilitzats per extreure'l han contaminat la zona.
8. Riu Matanza-Riachuelo, a l'Argentina. A les seves ribes hi ha més de 15.000 indústries, de les quals la tercera part són químiques i aboquen els residus al riu. Més de 20.000 persones viuen en zones altament contaminades per zinc, plom, coure i níquel.
9. Delta del riu Níger, a Nigèria. Des que va començar l'extracció de petroli als anys cinquanta, el delta del riu Níger està fortament contaminat per hidrocarburs. 130.000 residents estan exposats a la contaminació i la malnutrició infantil és un 24% més forta que a la resta del país per culpa de la contaminació dels camps agrícoles.
10. Norilsk, a Rússia. Ciutat industrial fundada el 1935, actualment és la seu de la major foneria de metalls pesats del món. Cada any, 500 tones d'òxid de coure i níquel i dos milions de tones de diòxid de sofre són llençats a l'aire. 

D'aquests deu punts, tres són a l'Àfrica, tres a l'Àsia, tres en territori de l'antiga Unió Soviètica (Rússia i Ucraïna) i un a l'Argentina. Naturalment, no n'hi ha prou en tenir aquests punts lluny de casa per respirar tranquil. La contaminació és un fenomen global que no s'atura a les fronteres i els seus mals ens afecten a tots.

Fonts:

• L'ONG ecologista Green Cross Schweiz: http://www.greencross.ch/en/home.html
• L'informe The worlds worst 2013: The Top Ten Toxic Threats: http://www.gcint.org/fs/ESS/Top-10-pollution-Threats-2013-Green-Cross-Blacksmith-light.pdf

     
    
    
     

I+D civil contra I+D militar

El Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs ha publicat el seu informe número 19 dedicat a la despesa militar prevista en els pressupostos del 2014. Un dels apartats més impactants de l'estudi és el dedicat a la comparació del que destinarem l'any que ve a I+D militar i civil.
Algunes dades:
Sumant les partides d'I+D del Ministeri de Defensa i les del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme dedicades a investigació militar, l'any 2014 ens gastarem 506.896.680 €. Com que la xifra (quasi 507 milions d'euros) és massa grossa per ser assimilada, comparem-la amb altres partides d'I+D previstes per l'any que ve:
- Els pressupostos destinaran 286 milions d'euros a investigació sanitària (un 56% del que es destinarà a investigació militar).
- A investigació i experimentació agrària es destinaran 78 milions (un 15% del que es destinarà a investigació militar). 
- A investigació energètica, mediambiental i tecnològica es destinaran 83 milions (un 16% del que es destinarà a investigació militar).
- La partida d'investigació en astronomia i astrofísica, que el 2013 va ser de 16 milions, el 2014 es cancel·larà. Zero euros. Només hauria suposat un 3% del que ens gastarem en investigació militar.

Una última dada: després d'uns quants pressupostos consecutius en què les partides d'I+D eren retallades, aquest 2014 pujaran un 1,3%. És una dada positiva? Potser sí. O potser simplement és una presa de pèl, perquè segons els pressupostos del 2014 l'I+D militar augmentarà un 39,5%.

Fonts:

1. El Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs: http://www.centredelas.org/
2. L'Informe La cara oculta del gasto militar. El presupuesto militar del 2014: http://www.centredelas.org/images/stories/informes/informe19_cas.pdf