L'atracció dels astres i l'astrologia

Sempre hem cregut en coses rares. Des que som humans, la mateixa ànsia que ens ha portat a desenvolupar el pensament científic per contestar les nostres preguntes ens ha angoixat quan no hem trobat respostes, i aquesta angoixa l'hem substituït per explicacions mítiques i pseudocientífiques com la màgia, el tarot, els fantasmes, l'astrologia o la mitologia. A mida que el nostre coneixement del món ha avançat, algunes d'aquestes explicacions fantàstiques han anat desapareixent, com la creença que el tro és una mostra d'hostilitat d'una divinitat per alguna cosa que hem fet malament.
Però algunes d'aquestes creences segueixen incrustades en les nostres mentalitats, i sovint s'usa un llenguatge semblant al científic per guanyar legitimitat als ulls dels incauts.
Els astròlegs, per exemple, sovint parlen de la força que exerceixen els astres sobre nosaltres per justificar la seva influència en el nostre caràcter i les nostres vides, i per fer-ho parlen de l'atracció gravitatòria. Les Lleis de Newton se citen quasi tant en els llibres d'astrologia com en els d'astronomia.
Doncs bé, comprovem-ho. L'atracció gravitatòria de Mart, segons els astròlegs, és una d'aquestes forces que tenen tanta influència al moment del nostre naixement i que poden marcar les nostres vides per sempre. Mart és un planeta una mica més petit que la Terra, amb una massa de 6 x 10²³ kg i que es troba a una distància de 7,7 x 10¹⁰ metres de nosaltres. Així doncs (i seguint la llei de Newton que diu que dos cossos qualssevol de l'univers senten una atracció gravitatòria entre ells que serà més gran com més grans siguin els cossos i més petita com més lluny es trobin), Mart exerceix una força de 6,8 x 10-8 kg sobre una persona situada a la superfície de la Terra que pesi un centenar de kg. Curiosament, aquesta força és exactament la mateixa que exerciria una altra persona d'un centenar de kg que es trobés a un metre de distància, cosa que ens dóna un nou axioma per l'astrologia:
"Si la força gravitatòria de Mart exerceix alguna influència en el nostre caràcter a l'hora de néixer, la influència que exerceixi la força gravitatòria del cos d'una llevadora grassoneta que es trobi a menys d'un metre del nadó encara serà més gran. I la que exercirien les parets del quiròfan ja seria tan important que, segurament, afectaria per sempre el nostre caràcter."

 

Fonts:

1. Michael Shermer. Por qué creemos en cosas raras. Editorial Alba:
   http://www.albaeditorial.es/php/sl.php?shop.showprod&numusr=7455%2F1084&lang=1&m=Eur&ref=97884-84284222&fldr=0
   Una bona introducció als mecanismes que ens fan creure en pseudociències i creences sense cap fonament científic.
2. http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravetat
3. Les dades de l'atracció de Mart i d'una persona de 100kg estan tretes de James S. Trefil. Un científico a la orilla del mar. Barcelona: Planeta, 1989, un llibre de divulgació científica que fa pedagogia sobre els diversos camps de la física mitjançant el que es pot veure i experimentar en qualsevol platja del planeta.
   http://es.wikipedia.org/wiki/Un_cient%C3%ADfico_a_la_orilla_del_mar
4. Una cita de Carl Sagan sobre els tocòlegs i l'astrologia:
   http://es.wikiquote.org/wiki/Carl_Sagan

Quin és el pressupost de la Casa del Rei?

Com passa amb l'apartat de Defensa, el que ens gastem en el manteniment de la Casa del Rei és una dada difícil de saber. Si bé als Pressupostos Generals de l'Estat hi ha una partida assignada clara (8.663.020€ el 2008), també hi ha partides amagades en els pressupostos destinats a Interior, Patrimoni, Defensa, etc. Es calcula que el que realment ens gastem amb la monarquia puja a 25 milions d'euros anuals, que és tres vegades i mitja el que el Ministeri d'Educació es va gastar el 2009 en formació permanent del professorat (6.310.360€) i quasi el doble del que es va gastar en atenció a la infància i a les famílies (13.540.530€).

Fonts:

1. Els pressupostos oficials de la Casa del Rei:
   http://www.sgpg.pap.meh.es/Presup/PGE2008Ley/PGE-ROM/doc/1/3/1/2/2/N_08_E_R_31_101_1_1_2_3.PDF
2. Article d'El País parlant de les dificultats d'establir quant cobra:
   http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Cuentas/demasiado/opacas/elpepusocdmg/20071230elpdmgrep_3/Tes
3. Article d'El Economista que xifra les despeses en uns 25 milions d'euros:
   http://www.eleconomista.es/economia/noticias/113839/12/06/Chirac-se-salta-la-egalite-la-Republica-cuesta-4-veces-mas-que-el-Rey-de-Espana.html
4. Pressupostos Generals de l'Estat 2009 (Educació):
   http://www.sgpg.pap.meh.es/Presup/PGE2009Ley/MaestroTomos/PGE-ROM/doc/L_09_E_G8.PDF  (buscar pàgina 121)

Quants humans han viscut sobre la Terra al llarg de la història i quin percentatge d'aquests humans encara hi viuen?

Un càlcul com aquest és realment especulatiu i impossible de fer amb una certa esperança d'èxit, no només pel fet que no hi ha dades sobre quina era la població del planeta durant la major part de la història de la nostra espècie, sinó sobretot perquè no ens posaríem d'acord sobre quan hem de començar a comptar. Tot i això, tenint en compte les especulacions sobre quina població hi ha hagut al planeta en cada època i les mitjanes de naixements es pot fer una aproximació: en els últims 50.000 anys han viscut unes 107.890.000.000 persones. Com que al 2010 som quasi set mil milions de persones (6.866.900.000), actualment un 6,3% dels éssers humans que han viscut des que existeix la nostra espècie seguim vius.

Fonts: 

1. http://www.blogodisea.com/cuantas-personas-vivido-tierra-hasta-dia-hoy/historia/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+Blogodisea+%28Blogodisea%29&utm_content=Google+Reader
2.  Population Reference Bureau (EUA): http://www.prb.org/

Míssils Tomahawk

L'any 2002 l'Armada espanyola va iniciar els contactes amb el Pentàgon per tal de convertir-se en el tercer exèrcit del món, després del d'EUA i el del Regne Unit, en disposar de míssils Tomahawk pels seus vaixells. Aquests míssils permeten matar gent que es trobi a 1.600 km de distància, cosa que segons la delirant retòrica de l'exèrcit "permet atacar objectius sense posar en perill vides humanes". Es refereixen a les dels pilots que els llancen, naturalment.
La primera comanda de 24 míssils es va efectuar el 2007 i va tenir un cost de 72 milions d'euros. A aquesta comanda en seguiran d'altres, perquè cadascuna de les fragates de l'Armada està preparada per portar-ne 12.
72 milions d'euros és, per fer-nos una idea, dues vegades i mitja el que el Govern espanyol es va gastar el 2009 en actuacions per a la prevenció de la violència de gènere (28.321.180€).

Fonts:

1. Article d'El País (14/05/2007) on apareix la compra dels míssils:
   http://www.elpais.com/articulo/espana/Armada/inicia/verano/compra/24/primeros/misiles/Tomahawk/72/millones/elpepuesp/20070514elpepinac_25/Tes
2. Pressupostos Generals de l'Estat 2009. Ministeri d'Igualtat (pàg. 37): http://www.sgpg.pap.meh.es/Presup/PGE2009Ley/MaestroTomos/PGE-ROM/doc/L_09_E_MI.PDF 

  

Carrers amb nom de dona

Les ciutats i pobles de tot el món posen els noms dels seus carrers escollint-los entre llocs geogràfics, oficis o personalitats que hagin tingut alguna importància en la història política, econòmica, cultural, religiosa o militar de la ciutat o del país. Els criteris de selecció varien segons la  localitat, i també segons l'època en què s'escull el nom. A més, hi ha diverses sensibilitats segons el país. Això es fa evident quan viatges, per exemple, pel nord d'Europa, on és normal que els carrers tinguin nom de poetes, científics i músics. Al nostre país és més fàcil trobar noms de militars i de religiosos. Tot i així, el que és relativament comú a tot arreu és que els noms d'home superen sempre els noms de dona.
A Barcelona, per exemple, al nomenclàtor oficial hi apareixen actualment 1.907 noms d'home per només 306 noms de dona. Una dona per cada sis homes i mig.
A més, en els últims 10 anys només s'han incorporat 317 nous noms, dels quals aproximadament un quart són noms d'home i un quart noms de dona (la resta, localitats, països, etc.). A aquest pas, canviar aquestes proporcions ens portarà un parell de segles més. 

Fonts:

1. http://www.bcn.es/nomenclator/
2. http://cpnl.cat/noticies/3192/nou-diccionari-nomenclator-dels-carrers-de-barcelona

 

Refugiats a Somàlia

La guerra civil que pateix Somàlia des de fa 19 anys ha convertit el país en un dels territoris més grans del món sense cap tipus de govern. La guerra, unida a la sequera i les inundacions dels últims anys han provocat que 1,4 milions de persones hagin deixat les seves llars i s'hagin desplaçat a altres regions del país; a aquests desplaçats cal sumar-li 560.000 persones que s'han refugiat en països veïns com Etiòpia, Kenia i el Iemen.
Estem acostumats a llegir xifres de refugiats i desplaçats, sobretot a l'Àfrica i a Àsia Central, però a vegades no ens fem una idea clara del que significa. Doncs bé, per fer-nos una idea, és com si la població de Castella-la Manxa (2.038.191 habitants l'abril del 2010) visqués fora de casa, en tendes de campanya, repartida per Múrcia, València, Madrid, Catalunya i Andalusia. A més, si tenim en compte que Somàlia només té uns 8 milions d'habitants (8.228.000 aprox. el 2005), significa que un 23,8% de la població del país viu com a desplaçada o refugiada. Això, traslladat a Espanya, seria com si a més a més de Castella-la Manxa hi suméssim tota Andalusia, Ceuta i Melilla: quasi 11 milions de persones vivint en campaments de refugiats lluny de casa seva.

Fonts:

1. Butlletí de febrer de 2010 de l'Acnur-Espanya, la delegació espanyola de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (en castellà): http://www.eacnur.org/media/docs/BoRef_FEB-10_baja.pdf
2. Dades de població de les Comunitats Autònomes de l'Institut Nacional d'Estadística (abril 2010): http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=EPOB&idtab=4
3. Població i dades de Somàlia (estimació del 2005): http://ca.wikipedia.org/wiki/Som%C3%A0lia

 

Les fragates F100 de l'Armada espanyola

Justícia i Pau és una entitat catalana que es dedica a sensibilitzar i informar la ciutadania en temes de drets humans, justícia social, pau i desarmament, solidaritat i respecte al medi ambient i que fa pressió política sobre institucions i partits. Entre els informes que publica hi ha molta informació sobre el que ens gastem en l'exèrcit i sobre les exportacions i fabricació d'armament al nostre país, dades que sovint el govern publica de forma tan críptica i enganyosa que cal una comissió d'experts per entendre-les.
En un d'aquests informes apareix una dada esgarrifosa: cadascuna de les 5 fragates F100 de l'Armada ha costat 517 milions d'euros, que és el que costaria mantenir 71.428 aturats durant un any. Multiplicat per cinc, són més de 350 mil aturats.

Fonts:

1. Web de Justícia i Pau: http://www.justiciaipau.org/
2. Article de la Wikipèdia sobre les Fragates F100: http://es.wikipedia.org/wiki/Fragata_F-100
3. Informe Les exportacions espanyoles d'armament 1999-2008 (català). Autors: Tica Font i Albert Benítez. Centre d'estudis per la Pau J. M. Delàs - Justícia i Pau (2010). Versió online:
   http://77.246.179.85/aa_upload/7dc10f2cdabf56575884fff9bafc49b5/Informe_exportacions_1999_2008.pdf

 

Què costa un semàfor?

El preu d'un semàfor a Espanya depèn molt de l'empresa que el fabrica, però ronda els 1.000€. Això és el que costa un semàfor de leds, que són deu vegades més cars que els de bombetes halògenes però que consumeixen molt poc i a la llarga són més rentables.
Actualment a Espanya hi ha uns 300.000 semàfors, un 10% dels quals són a Barcelona. El consum d'aquests senyals és de 350 gigawatts anuals, l'equivalent al consum de 150.000 llars. Amb els nous semàfors de leds, però, aquest consum baixaria un 80%, i és per això que s'estan substituint paulatinament a totes les ciutats i pobles de l'estat.
A més, hi ha maneres encara més econòmiques de gestionar el trànsit, com a la ciutat basca d'Amorebieta-Etxano, on han fet un experiment que sembla que funciona molt bé: treure els semàfors.

Fonts:

1. http://www.3cat24.cat/noticia/405426
2. http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2007/07/24/165309.php
3. http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/173447-tants-caps-tants-llums.html
4. http://www.deia.com/2010/05/04/bizkaia/duranguesado/un-pueblo-tranquilo-sin-semaforos

 

El preu del llibre

A diferència d'altres productes, en el món del llibre els percentatges del preu de venda que s'endú cadascú dels qui participen en la seva gestació és relativament estable:

L'autor s'endú un 10% del preu de portada de cada llibre que es ven, independentment dels que s'hagin editat. Aquest percentatge pot créixer una mica, fins a un 12%, en el cas que sigui un autor molt venut que l'editorial no vulgui perdre o que tingui un agent literari que faci molta pressió. Pels llibres de butxaca l'autor percep un 5% del preu final.

L'editorial s'endú un 40%. Menys d'una quarta part són beneficis; la resta, paper, impressió, traductors, correctors, editors, personal, manteniment de l'editorial, magatzems, transports, publicitat, gestió de contractes...

La distribuïdora que s'encarrega d'emmagatzemar els estocs i servir-los a les llibreries s'endú prop d'un 20%, que pot reduir-se a fins a un 10% segons els tractes que fa amb cada llibreria. Tot i això, el marge de beneficis de la distribuïdora acostuma a ser el més alt.

Per últim, la llibreria s'endú un 30%, que segons com ho negociï amb la distribuïdora pot arribar a ser un 40%. A banda de pagar el local i els treballadors, la llibreria ha de pagar els llibres quan la distribuïdora no els deixa en dipòsit i pot fer un 5% de descompte al client, màxim legal permès en aquest país. Tot i això, amb targetes de fidelitat i altres promocions a vegades es fa un descompte que pot arribar al 8%, i fins i tot al 10% en alguns casos especials, tot de forma més o menys alegal.

El dia de Sant Jordi, les llibreries fan un 10% de descompte a tots els clients, tant a la botiga com a les parades del carrer.

A Espanya, el preu del llibre és fix i cap llibreria ni web poden vendre'l més car o més barat més enllà del 5% de descompte autoritzat. Això ha permès a la indústria del llibre espanyola tenir una àmplia xarxa de petites i mitjanes llibreries i editorials que poden conviure amb les grans superfícies i els grans grups editorials sense ser escombrades en una guerra de preus.

Accions Urgents d'Amnistia Internacional

Al nostre país, el fet que un ciutadà escrigui una carta a alguna autoritat, administració o representant polític per queixar-se d'alguna cosa o denunciar algun fet es veu, sovint, com una pèrdua de temps i com una raresa pròpia de jubilats i gent amb molt temps lliure. Com a màxim, com a l'últim recurs d'un ciutadà desesperat. En altres països, però, és una activitat corrent que forma part de l'activitat política d'un ciutadà normal i corrent. El sistema electoral dels països anglosaxons, per exemple, on els ciutadans escullen directament els representants de la seva circumscripció perquè els representin i exerceixen un cert control sobre els seus actes i votacions al parlament fa que aquesta pressió epistolar tingui més força que a casa nostra.
Però tot i la poca acceptació d'aquest mètode a bona part del món, el cert és que les cartes escrites acostumen a ser llegides i, sovint, contestades i tingudes en compte. Amnistia Internacional fa anys que té un programa d'accions urgents on desenes de milers de voluntaris de tot el món escriuen cartes a governs de qualsevol país exigint respostes sobre accions concretes com l'empresonament d'un activista dels drets humans, el desallotjament forçós d'un barri de faveles sense previ avís, casos de tortures i desaparicions, etc. Els participants d'aquesta xarxa reben, amb la periodicitat que escullen, petits expedients de casos concrets amb tota la informació necessària per escriure una carta a les autoritats locals exigint alguna cosa. En aquests informes hi ha les dades necessàries per entendre el que passa, els punts que cal exigir als representants del govern, les adreces de les personalitats a qui cal enviar les cartes, fax o emails i, fins i tot, el tractament amb què s'han de dirigir a cada autoritat (Excel·lència, Estimat Senyor, Senyor President, etc.). Un cop enviada la carta, a més, es pot seguir el cas i veure com acaba.
Serveix per alguna cosa? Sí. Amnistia ha calculat que prop d'un terç d'aquests casos experimenten millores gràcies a la pressió.
En cas que no tinguem temps per escriure cartes, sempre podem dedicar un parell de minuts a introduir les nostres dades en una ciberacció d'Amnistia, on per comptes de cartes personalitzades s'envien signatures recollides a tot el món.
I, naturalment, també es poden escriure cartes a qualsevol autoritat per qualsevol motiu que es consideri important seguint la pròpia consciència.

Fonts: 

1. http://www.es.amnesty.org
2. http://www.es.amnesty.org/rau/ 
3. http://www.es.amnesty.org/actua/ciberacciones/