L'IVA de l'Evo

Cada país grava els llibres amb l'impost que més li convé. En el cas de la Unió Europea, per exemple, les diferències són notables: des del 4% d'Espanya i Itàlia fins al 25% de Dinamarca. Els països de la UE que paguen menys impostos en llibres són Luxemburg, amb un 3%, i el Regne Unit, que no en té cap. Aquesta diferència entre estats ha portat a empreses com la llibreria virtual Amazon a traslladar la seva seu europea a Luxemburg, on els salaris són molt alts però s'estalvien molts impostos.

A més, les taxes també varien entre els llibres en paper i els electrònics. Espanya, per exemple, aplica un 21% d'IVA als llibres electrònics i només un 4% als de paper. Per acabar amb aquestes diferències, ja fa temps que la Comissió Europea vol unificar criteris i té previst fer-ho a finals del 2013 (i aplicar-ho durant el 2015).

És evident que el preu del llibre influeix en els índex de lectura d'un país. És per això que el món editorial i els organismes i institucions que lluiten per la difusió de la lectura sempre han apostat per polítiques impositives baixes. En el cas d'Espanya, per exemple, el preu fix del llibre (que permet que les llibreries petites i mitjanes sobrevisquin) i el fet de pagar un IVA superreduït del 4% han estat dues bones mesures en favor de la lectura.

Fa uns dies, el president de Bolívia Evo Morales, per tal d'aconseguir que els bolivians llegeixin més, ha aprovat un paquet de mesures. Les més destacades: ha constituït un Sistema Nacional de Biblioteques amb fons per comprar llibres actuals i ha anul·lat l'IVA dels llibres (que era del 13%) i l'impost a les transaccions de llibres (del 3%). Gràcies a això, es podrà rebaixar un 16% el preu del llibre.

En la presentació d'aquestes mesures, Evo Morales va parlar del problema de la falta de lectors que té el país i es va posar a sí mateix com a exemple: va reconèixer que no llegeix llibres més enllà dels títols i d'algun capítol molt de tant en tant.

El més curiós del cas, però, és la reacció de la major part dels diaris espanyols en parlar de la notícia. El titular, invariablement, era "A Evo Morales no li agrada llegir". I al cos de l'article, en lletra petita, s'explicaven les mesures per fomentar la lectura aprovades pel govern bolivià. Això en els casos en què s'explicaven, naturalment.

Alguns exemples:
El Mundo: «Evo Morales: "No me gusta leer"»:
 http://www.elmundo.es/america/2013/04/30/noticias/1367307011.html
ABC: «Evo Morales: "No me gusta leer"»: http://www.abc.es/internacional/20130430/abci-morales-gusta-leer-201304300833.html
La Vanguardia: «Evo Morales: "No me gusta leer"» http://www.lavanguardia.com/internacional/20130430/54373016764/evo-morales-no-me-gusta-leer.html
El País: «Morales admite que no le gusta leer al firmar una ley que baja los impuestos al libro»: http://economia.elpais.com/economia/2013/04/30/agencias/1367286502_156441.html
El Periódico: «Morales admite que no le gusta leer»: http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/morales-admite-que-gusta-leer-2378316
20 Minutos: «Evo Morales reconoce que no le gusta leer: "Tengo este problema"»: http://www.20minutos.es/noticia/1801885/0/evo-morales/no-gusta-leer/baja-impuesto/
La Gaceta: «A Evo Morales no le gusta leer»: http://www.lagaceta.com.ar/nota/542975/mundo/a-evo-morales-no-le-gusta-leer.html
Libertaddigital / esRadio: «Evo Morales: "No me gusta leer"»: http://esradio.libertaddigital.com/fonoteca/2013-04-30/cultura-evo-morales-no-me-gusta-leer-58173.html

Fonts:

1. Els tipus d'IVA dels llibres a la Unió Europea: http://www.actualidadeditorial.com/iva-sistema-de-precios-libros-impresos-ebooks-comparativa/
2. Amazon a Luxemburg: http://www.amazon.es/b?ie=UTF8&node=1323178031
3. Tipus d'IVA a Espanya: http://www.rankia.com/blog/irpf-declaracion-renta/780527-tipos-iva-espana
4. Un article sobre els pros i contres del preu fix del llibre: http://www.leydellibro.org.mx/elpreciofijoeneuropa.shtml

    
   
   
  

Justícia i corrupció

Fa unes setmanes la web Metroscopia publicava un estudi d'opinió sobre justícia i corrupció que recull les opinions que els ciutadans tenen sobre aquest tema. Els resultats són molt pessimistes.

A la pregunta "Creu que la investigació del cas Gürtel s'acabarà en un termini raonable de temps i que finalment es processarà i condemnarà a totes les persones que realment hi estiguin implicades?" el 78% dels enquestats creu que no. Quan la pregunta es refereix al cas Urdangarin, la resposta és similar: el 77% no ho creu.

Quan es pregunta per les causes de la lentitud de la justícia en resoldre els casos de corrupció, la gent ho té molt clar: el 85% ho atribueix a les pressions dels partits i dels grups d'interès afectats i el 65% creu que els jutges temen les conseqüències negatives que aquests judicis poden tenir en les seves carreres professionals en cas de condemnar a persones poderoses. 

Per acabar, el 87% dels entrevistats creu que caldria crear una unitat de jutges anticorrupció de la mateixa manera que existeix una fiscalia anticorrupció.

Fonts:

1. Web de Metroscopia: http://www.metroscopia.org/
2. Estudi Clima social-Marzo 2013: http://www.metroscopia.org/climasocial/item/clima-social-octubre-2012-copy-2-copy-copy-copy-copy?category_id=3

     
    
    
   
    

Quatre dades sobre els boscos del planeta

Al món hi ha quasi 40 milions de km2 de bosc: el 30% de les terres emergides. Perquè us en feu una idea, aquesta xifra representa:
•    80 vegades la superfície d'Espanya
•    1235 vegades la superfície de Catalunya
•    10 vegades la superfície de la Unió Europea
•    0,65 hectàrees per càpita (si ho dividíssim pels habitants del planeta).

Els deu països amb més superfície de bosc són:

	País	km2
1	Rússia	8.087.900
2	Brasil	4.776.980
3	Canadà	3.101.340
4	EUA	3.030.890
5	Xina	1.972.900
6	Austràlia	1.636.780
7	R.D. Congo	1.336.100
8	Indonèsia	884.950
9	Perú	687.420
10	Índia	677.010
	Tots els altres	13.332.130
	Total	39.524.400

 

Algunes observacions:
1.- Aquests deu països posseeixen el 66% del total de boscos del planeta.
2.- Rússia, el primer de la llista, en té el 20% del total.

Espanya té 179.150 km2 de boscos. Ocupa el lloc 32 en la llista de països amb més bosc. Si tenim en compte que la superfície d'Espanya és de 504.782 km2, això significa que un 35% del país està recobert de bosc.

De qui són els boscos?
Al conjunt del planeta, el 84,4% de la superfície boscosa és pública. Però no a tot el planeta és així: a Espanya, per exemple, només el 30% ho és.
En alguns països, com ara Rússia, Ucraïna, Malta, l'Iran, l'Iraq, Síria, Bielorrússia, els Emirats Àrabs, Angola, Lesotho, Zambia, el Txad, R.  D. del Congo o Indonèsia el 100% dels boscos són de propietat pública.
A l'altre extrem hi trobem països com Portugal, on només el 7,3% dels boscos són públics.
Altres països:
EUA: 42%
Canadà: 92,1%
Promig Europa: 89,9%
Promig Àfrica: 97,6%
Promig Àsia: 94,4%
Promig Amèrica del Nord i Central: 66,2%
Promig Amèrica del Sud: 75,9%
Promig Oceania: 61,3%

Protecció dels boscos
El 9,3% dels boscos del planeta estan protegits.
A Espanya: 13,1%
Àfrica: 4,6%
Àsia: 24,3%
Europa: 9,1%
Amèrica del Nord i Central: 0,5%
Amèrica del Sud: 11,3%
Oceania: 0,2%

Desforestació i reforestació
Una de les grans preguntes que ens fem quan parlem de boscos és: n'hi ha cada cop més o cada cop menys? La resposta és evident: cada cop n'hi ha menys. Concretament, el planeta perd 13 milions d'hectàrees de bosc cada any. Què representa, aquesta xifra? Equival a la superfície d'Andalusia i Extremadura juntes o, el que és el mateix, a la superfície de Grècia.
El continent que perd més bosc és Amèrica del Sud, amb un 33% del total de pèrdues: 4,3 milions d'hectàrees anuals. Només Brasil ja perd el 21% del total.
En segon lloc hi ha l'Àfrica, amb 4 milions d'hectàrees anuals. Amèrica del Nord, Central, i Oceania també van perdent bosc.
Però hi ha dos continents que no només no en perden sinó que en guanyen: Àsia, que té un milió d'hectàrees més cada any i Europa, que en guanya la meitat.

Boscos primaris i secundaris
Ara bé: no tots els boscos són igual de valuosos. El creixement d'Àsia, per exemple, s'explica per les massives reforestacions de la Xina, que sovint són de boscos de molt mala qualitat o simplement "camps d'arbres" de creixement ràpid destinats a fer pasta de paper.
Dels 13 milions d'hectàrees que perdem cada any, 6 són de boscos primaris, que costarà molt de recuperar (si és que algun dia és possible). Un bosc primari o verge és un bosc que mai no ha estat explotat per l'home i que segueix intacte. Són els espais amb més biodiversitat del planeta.
Aquestes selves verges ocupen, encara, el 36% de la superfície boscosa. Els tres grans boscos primaris que queden al món són:
•    L'Amazònia
•    La selva equatorial africana
•    La selva de Malèsia, als arxipèlags d'Indonèsia, Filipines, Nova Guinea, etc.
A Europa en queden molt pocs: el bosc de Białowieza, a Polònia, el de Perućica, als Balcans, o la part nord d'Escandinàvia. A la península ibèrica, els més importants (tot i que minúsculs) són els que, a Galícia, es coneixen amb el nom de Fragas: Fragas do Eume, etc.

Els boscos secundaris són aquells que han estat explotats però s'han recuperat ja fa molt temps, i aquells que s'exploten de forma sostenible. Representen el 52% de la superfície de bosc.
La resta, el 12%, són boscos no naturals: des de les plantacions forestals en línia (5%), fins als boscos nous de pins (tots de la mateixa edat) que serveixen per replantar.

Fonts:

1. Aquestes dades les hem tret de l'informe Evaluación de los recursos forestales mundiales 2005 publicat per la FAO. El podeu llegir aquí: http://www.fao.org/forestry/fra/41555/es/
2. Els boscos de Malèsia: http://www.youtube.com/watch?v=9jebzJ1sxjo
3. El bosc de Białowieza: http://www.youtube.com/watch?v=1czqejkbvO8
4. El bosc de Perućica: http://www.youtube.com/watch?v=WpWpHqxV-S8
5. Las Fragas do Eume: http://www.youtube.com/watch?v=AuGLEZOa_Tw

     
     
     
    
    

Consum responsable d'aigua

Aquest estiu se celebrarà a Barcelona la quinzena edició dels campionats del món de natació. És un bon moment per conscienciar els ciutadans sobre els problemes de l'aigua, i per això hem escrit els guions de set vídeos d'un o dos minuts amb tot allò que cal saber sobre l'aigua. La productora Brutal Media ha fet els vídeos, que podeu veure aquí mateix:

1.- Quanta aigua hi ha al món?



2.- Aigua dolça, aigua salada



3.- Aigua potable



4.- El consum d'aigua a Barcelona



5.- Aigua virtual



6.- El cicle de l'aigua



7.- Un bé finit
   
  
Fonts:

1. Els campionats del món de natació: http://www.bcn2013.com/ca/inicio
2. Els articles que hem escrit sobre el tema de l'aigua: http://www.donantdades.com/search/label/AIGUA
3. Brutal Media: http://brutalmedia.tv/BRUTALMEDIA.TV/esp_nueva_web.html

   
  
   

L'exèrcit espanyol contra l'exèrcit francès

Durant la passada Setmana Santa, el president francès François Hollande va anunciar que en els propers cinc anys vol reduir a zero el creixement de la despesa militar retallant 30.000 milions d'euros. També preveu prescindir d'una tercera part dels 300.000 soldats que té actualment l'exèrcit francès. És la retallada més important que s'ha fet mai en el pressupost de defensa d'aquest país.
L'estiu passat, l'exèrcit britànic també anunciava retallades: prescindirà de 20.000 dels 102.000 soldats que té actualment.
I Espanya, amb una crisi econòmica molt més devastadora que aquests dos països, què fa? Doncs res. Al contrari. Tenim quasi el doble de soldats que el Regne Unit (tot i tenir 16 milions d'habitants menys) i no només no retallem el pressupost sinó que l'incrementem en un 28,21%.
El mateix dia que apareixia la notícia de les retallades a l'exèrcit francès, podíem llegir als diaris un exemple de com gestiona Espanya el pressupost de Defensa: finançant una peregrinació a Lourdes de 17 militars i guàrdies civils per valor de 12.331 euros. 

Fonts:

1. França anuncia la retallada del seu pressupost militar: http://internacional.elpais.com/internacional/2013/03/26/actualidad/1364324106_279002.html
2. Les retallades en l'exèrcit britànic: http://www.donantdades.com/2012/07/soldadets-retallables.html
3. L'increment del pressupost de defensa espanyol: http://www.donantdades.com/2012/09/un-exercit-sense-crisi.html
4. Defensa finança una peregrinació a Lourdes: http://www.laicismo.org/detalle.php?pk=20067

     
    
    
     

Publicitat a les aules

Channel One News és un programa de televisió per satèl·lit de dotze minuts de duració que s'emet als EUA. Està pensat per nens i adolescents i bàsicament és un seguit de "noticies d'actualitat", entre les quals hi acostuma a haver-hi reportatges superficials sobre famosos o sobre estils de vida atractius. Dels dotze minuts, dos són d'anuncis.
El 1989, els responsables de Channel One van signar un acord amb 12.000 de les 50.000 escoles de primària i secundària dels EUA per emetre aquest programa a les aules; a canvi, la cadena subvenciona aparells de vídeo i material audiovisual a les escoles. Vuit milions d'alumnes veuen aquest programa, acompanyats dels seus mestres, pràcticament cada dia.
Naturalment, la majoria de les escoles que han signat l'acord són escoles de barris pobres i marginals que no poden pagar-se el material audiovisual de cap altra manera. Hi ha hagut moltes crítiques, perquè aquests 12 minuts diaris suposen 6 dies lectius perduts cada any, un dels quals (sencer) està dedicat a veure publicitat. El cost pel contribuent d'aquests 6 dies lectius és de 1.800 milions de dòlars anuals.
El fet de veure aquest programa a classe acompanyats dels mestres, a més, desarma els nens davant dels perills de la publicitat. Si ho han vist a classe, ha de ser bo. Per tant, aquestes hamburgueses que han vist amb el professor han de ser bones per la salut.
Un estudi revela que els nens que veuen aquest programa a classe estan més predisposats, de mitjana, a acceptar afirmacions com que "la roba de marca és millor" o fins i tot que "un bon cotxe és més important que l'escola".
Entre els productes anunciats, hi sobresurten les marques de menjar ràpid, refrescos, videojocs, pel·lícules de Hollywood i altres articles que no contribueixen en res al benestar dels nens. Fins i tot s'hi han emès campanyes de reclutament de l'exèrcit i missatges patrocinats per companyies tabaqueres.

Fonts:

1. Podeu trobar aquest i altres exemples de fins on ha arribat la publicitat infantil al llibre de Juliet B. SCHOR Nacidos para comprar. Los nuevos consumidores infantiles, editat per Paidós.
2. Channel One News: http://www.channelone.com/

   
   
    
    

Un rànquing diferent

Sovint apareixen als mitjans llistats amb els països més rics i més pobres del planeta, els que tenen més creixement econòmic, els que tenen menys corrupció, etc. Normalment, els noms dels països de la part de dalt de la llista són sempre els mateixos en diferent ordre, i el mateix passa amb els que ocupen els últims llocs.
És per això que és molt sa veure que hi ha altres maneres de classificar el desenvolupament i la felicitat dels habitants d'un país, i que els resultats poden ser sorprenents. Des del 2006, la New Economics Foundation, un think-tank amb seu a Londres, publica l'Índex del Planeta Feliç, que mesura el desenvolupament dels països a partir de l'esperança de vida, la percepció subjectiva de la felicitat i la petjada ecològica. Segons aquest índex, els deu països on els habitants tenen una vida més llarga, feliç i sostenible són:
Costa Rica
Vietnam
Colòmbia
Belize
El Salvador
Jamaica
Panamà
Nicaragua
Veneçuela
Guatemala

El primer país europeu de la llista no apareix fins a la posició número 18. I és... Albània. Els Estats Units, que sovint lideren aquest tipus de rànquings, estan situats a la posició 105 de 151.

Fonts:

1. La New Economics Foundation: http://en.wikipedia.org/wiki/New_Economics_Foundation
2. L'Índex del Planeta Feliç: http://www.happyplanetindex.org

   
   
   
   

Un país que s'enfonsa

Tuvalu és un país minúscul (només té una quarta part de la superfície de la ciutat de Barcelona) situat a la Polinèsia i format per nou atols de corall. No és massa conegut, tot i que fa uns anys va aparèixer als mitjans per haver cedit l'ús del seu domini d'internet (.tv) a diverses companyies de televisió a canvi de sumes molt superiors al seu PIB.

El gripau daurat de Costa Rica ha passat a la història com el primer cas conegut d'extinció per culpa del canvi climàtic actual; Tuvalu podria passar a la història com el primer país que desapareix per la mateixa causa. I és que la crescuda del nivell del mar deguda al desglaç dels pols acabarà inundant aquest grup d'illes, que tenen una altura màxima de cinc metres. I no només Tuvalu està amenaçada: Kiribati, les illes Marshall, Tokelau i les Maldives correran la mateixa sort. Pràcticament mig milió d'habitants hauran de deixar les seves illes i convertir-se en els primers refugiats climàtics de la història. En pocs anys, l'aigua s'endurà les platges, envairà els horts i ofegarà els cocoters amb aigua salada. Els experts sostenen que probablement ja sigui massa tard per fer-hi alguna cosa, però per la resta del planeta encara hi ha esperança... si comencem a actuar ara mateix.

Fonts:

1. Tuvalu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tuvalu
2. Què és un atol: http://ca.wikipedia.org/wiki/Atols
3. El gripau daurat de Costa Rica: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bufo_periglenes
4. Les dades sobre els efectes del canvi climàtic sobre els atols de la Polinèsia les hem tret del llibre de Mark LYNAS Sis graus. El futur en un planeta més càlid: http://www.librooks.es/index.php?page=shop.product_details&flypage=flypage.tpl&product_id=5&category_id=4&vmcchk=1&option=com_virtuemart&Itemid=2

    
   
   
   

Què ens preocupa?

(Cliqueu sobre la taula per veure-la més gran)

Comparant les enquestes que el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) fa cada any, és possible veure com evolucionen les preocupacions dels espanyols. A finals del 2012 s'ha publicat la cinquena enquesta d'actituds envers la immigració, que en la seva primera pregunta demana quin és el principal problema que existeix a Espanya segons els ciutadans enquestats.
Si comparem aquesta enquesta amb la que es va fer el setembre del 2008, tot just al començament de la crisi, hi trobarem canvis molt interessants. Tant en una com en l'altra es va fer exactament la mateixa pregunta ("Segons vostè, quin creu que és el principal problema que existeix actualment a Espanya?") i es van oferir les mateixes 35 respostes perquè l'entrevistat escollís.
A continuació, us exposem algunes coses interessants que n'hem tret de comparar totes dues enquestes:

• Els dos temes que més preocupen els espanyols, tant ara com fa quatre anys i mig, són l'atur i els problemes econòmics. Ara bé, llavors l'atur era el segon problema, votat per un 56,1% dels enquestats, i ara és el primer, amb el 85,8% dels vots.
• Això contrasta amb la preocupació per la qualitat del lloc de treball, que cau en picat, passant de la posició 8 a la 16. Sembla que la por a l'atur fa que acceptem molt més la precarietat laboral.
• L'estat de la sanitat preocupa cada cop més: en quatre anys ha passat de ser el problema número 11, amb un 3,3% dels vots, al número 4, amb un 9,1%. L'educació també preocupa més ara que fa quatre anys i ha guanyat dues posicions, passant del número 9 al 7.
• La corrupció i el frau també han guanyat importància. Han passat del lloc número 22 (de 35 temes proposats), al número 9. La classe política i els partits polítics, que ocupaven el lloc número 7, han pujat fins al 3: s'ha convertit en una de les principals preocupacions dels ciutadans.
• El terrorisme d'ETA, que ocupava el lloc número 3, baixa fins al 12. El terrorisme internacional passa de la posició 32 a la 31.
• Els nacionalismes, per més que es digui, no són un gran problema pels espanyols: passen de la posició 24 a la 25.
• Els problemes mediambientals, que sembla que no preocupaven gaire, encara preocupen menys. Han passat del lloc 20 al 22.
• Les guerres, tot i que avancen un punt, també queden molt lluny en la llista de preocupacions dels ciutadans: passen de la posició 33 a la 32.
• Amb la immigració passa una cosa curiosa. Tot i que els espanyols la situen com a un dels problemes importants (passa de la posició número 4 a la 5), no consideren que el racisme també sigui un gran problema (passa del 25 al 28, amb només un 0,2% dels enquestats).
• Els problemes relacionats amb la dona són els que surten més malparats. Passen de la posició 29 a la 35. És a dir, que dels problemes de la llista és el que menys preocupa als espanyols. I pel que fa a la violència contra la dona, passa del 19 al 20.

Quines conclusions en traieu?

Fonts:

1. Enquestes monogràfiques del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS): http://www.cis.es/cis/opencms/CA/busqueda.jsp?&query=actitudes%20hacia%20la%20inmigraci%C3%B3n&btnBuscar=Buscar
2. Enquesta "Actitudes hacia la inmigración" del 2012: http://www.cis.es/cis/opencm/CA/1_encuestas/estudios/listaMuestras.jsp?&estudio=13264
3. Enquesta "Actitudes hacia la inmigración" del 2008: http://www.cis.es/cis/opencm/CA/1_encuestas/estudios/listaMuestras.jsp?&estudio=9680

    

    
  
    

Pescant per sobre de les nostres possibilitats

Els ciutadans de la Unió Europea consumim onze milions de tones de peix cada any, pràcticament un 10% del consum mundial (tot i que només representem un 7% de la població del planeta). Aproximadament la meitat d'aquest peix el pesquem als nostres mars. La resta l'importem, l'anem a pescar en aigües internacionals o el robem als pescadors del Tercer Món anant a pescar il·legalment a les seves costes.

La Unió Europea és el cinquè productor mundial de peix (4,4%), per darrere de la Xina (que amb un 34,4% és, de lluny, el campió), l'Índia, el Perú i Indonèsia.

Els països de la UE que més pesquen són Dinamarca (el 17% de la producció comunitària), Espanya (15%), el Regne Unit (12%) i França (9%). Aquestes dades, però, contrasten amb les dades sobre la flota pesquera de cada país. Els quatre països de la UE que tenen més vaixells i que generen més llocs de treball al voltant de la pesca són els quatre PIGS: Grècia (amb el 20,7% de la flota pesquera de la UE), Itàlia (15,9%), Espanya (12,9%) i Portugal (10,1%). Dinamarca, que és el país amb més producció, només té un 3,4% dels vaixells. Com s'explica? Doncs perquè els seus vaixells són més grans i potents i pràcticament han abandonat la pesca artesanal, que encara existeix als països del sud d'Europa, tot i que cada cop és més minoritària.

Per tal de controlar el que pesca cada estat membre, la UE té una Política Pesquera Comuna (PPC) que marca les quotes de peix de cada espècie que pot capturar cada estat membre. Però tot i que en teoria les quotes estan estudiades per tal de permetre a les diverses espècies de peix recuperar-se i mantenir les poblacions, els mars europeus estan cada dia més sobreexplotats.

El mar del Nord, d'on cada any extraiem 3.549.800 tones de peix, té una sobreexplotació del 47%. El Mediterrani, del qual en traiem 448.000 tones anuals, té una sobreexplotació molt superior: el 80%.

Per tal de posar-hi remei, el Parlament Europeu ha aprovat aquest febrer una reforma de la Política Pesquera Comuna que entrarà en vigor el 2014 i que permetrà començar a convertir la pesca europea en una activitat sostenible, planificant a llarg termini i amb mètodes científics per tal de recuperar les poblacions de peix de cara al 2020.

Una de les novetats d'aquesta reforma és que intentarà acabar amb una de les aberracions més insostenibles de la pesca moderna: el fet que grans quantitats de peix siguin llançades per la borda un cop morts perquè no tenen la mida òptima, no pertanyen a espècies comercials o superen la quota que cada vaixell pot pescar d'una mateixa espècie. Aquesta pràctica, que en els grans vaixells d'arrossegament pot arribar al 42% del peix que es pesca, comporta que els mars es buidin encara més i que moltes espècies s'extingeixin.

N'hi haurà prou amb lleis com aquesta per repoblar els mars i aturar la sobrepesca o cal que ens replantegem des del principi la nostra cultura alimentària?

    
Fonts:

1. Informe La política pesquera común en cifras. Información estadística básica 2012 editat per la Comissió Europea: http://ec.europa.eu/fisheries/documentation/publications/pcp_es.pdf
2. Una web amb dades sobre la pesca pirata: http://www.mundusmaris.org/index.php/es/el-saqueo-de-los-oceanos/pesca-pirata
3. La Política Pesquera Comuna (PPC) de la UE: http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm
4. Infografia amb els TAC (Totals Admissibles de Captures) i quotes de cada espècie per països: http://ec.europa.eu/fisheries/documentation/publications/poster_tac2012_es.pdf
5. El Parlament Europeu aprova la reforma de la Política Pesquera Comuna: http://www.europarl.europa.eu/news/es/pressroom/content/20130201IPR05571/html/Reforma-pesquera-el-PE-quiere-acabar-con-la-pesca-excesiva
6. Article de Donant dades sobre el peix que es llença per la borda: http://www.donantdades.com/2012/11/ni-un-peix-per-la-borda.html