La societat ha d'acceptar l'homosexualitat?

Aquesta és la pregunta que ha fet el think tank Pew Research Center a 37.653 persones de 39 països diferents per elaborar un estudi sobre l'acceptació de l'homosexualitat al món.
Espanya, segons aquest estudi, és el país amb major acceptació de l'homosexualitat de tot el món: un 88% dels enquestats han contestat favorablement la pregunta. Cal dir, però, que Bèlgica, Noruega, Suècia o els Països Baixos, entre d'altres països on l'homosexualitat també està molt acceptada, no apareixen a l'estudi. És a dir, que probablement Espanya no estaria al número 1 si fos una enquesta veritablement global.
El país on els ciutadans són més homòfobs (sempre segons aquest estudi) és Nigèria, amb només un 1% d'acceptació. De fet, dels sis països africans que apareixen als resultats, cinc mostren una acceptació menor al 8% (Kènia, Uganda, Ghana, Senegal i Nigèria) i el sisè (la República de Sud-àfrica) només mostra una acceptació del 32%.
A l'Orient Mitjà les xifres són similars. Del 2% de Tunísia, el 3% d'Egipte i Jordània o el 4% dels Territoris Palestins, al 40% d'Israel i el 18% del Líban, els dos països de la zona amb més acceptació de l'homosexualitat. Cap d'ells no arriba al 50%.
A Amèrica Llatina va força millor. Dels set països estudiats, només dos (Bolívia i El Salvador) tenen una acceptació menor del 50%. La resta (Veneçuela, Brasil, Mèxic, Xile i l'Argentina) hi estan relativament a favor, tot i que cap d'ells no supera el 75%.
A la zona d'Àsia-Pacífic, l'acceptació de l'homosexualitat varia molt. Des del 79% d'Austràlia o el 73% de les Filipines, al 2% del Pakistan o el 3% d'Indonèsia.
Canadà i els Estats Units també es decanten majoritàriament per acceptar l'homosexualitat, tot i que el primer ho fa amb un 80% i el segon amb un 60%.
A Europa destaca el cas de França, que en els últims sis anys ha passat d'un 83% d'acceptació al 77% actual, un descens fruit del debat obert sobre el matrimoni homosexual i de les fortes campanyes de l'extrema dreta contra aquest col·lectiu. Alemanya, en canvi, ha fet un camí invers: ha passat del 81% al 87% en cinc anys i es col·loca en segon lloc després d'Espanya. En tercer lloc, la República Txeca amb un 80%.
Entre els països que més han canviat la seva postura sobre l'homosexualitat destaquen Corea del Sud, que ha passat del 18% al 39% (més del doble d'acceptació que fa només cinc anys) i els Estats Units (que han passat del 49% al 60%). En el sentit invers, a banda de França, hi ha Turquia, que ha passat del 14% al 9% (fruit de les campanyes que des del govern fan els islamistes conservadors) i els Territoris Palestins, que han passat del 9% al 4%.


Fonts:

1. El Pew Research Center: http://www.pewresearch.org/
2. L'informe Divisió global sobre l'homosexualitat, que es pot consultar online: http://www.pewglobal.org/2013/06/04/the-global-divide-on-homosexuality/

    
    
    
    
   

L'augment de les taxes universitàries

En els últims anys l'augment de les taxes universitàries ha estat tan significatiu que ja hi ha molts casos d'estudiants que s'han quedat fora del sistema educatiu per no poder-les pagar.
L'Observatori del Sistema Universitari ha publicat una sèrie d'informes sobre aquest augment del preu de les taxes i sobre els seus efectes. Algunes observacions:
Espanya és el sisè país de la UE on és més car estudiar a la universitat. Només a Portugal, Regne Unit, Països Baixos, Itàlia i Irlanda és més car.
A partir del Reial Decret-Llei 14/2012 aprovat l'any passat, l'estudiant pagarà entre un 15 i un 25% de l'import dels seus estudis. Però com que no hi ha cap manera de determinar aquests costos, cada comunitat autònoma estableix els preus segons els seus propis criteris.
Catalunya és la comunitat autònoma on han pujat més les taxes en els estudis de grau i una de les més cares en màsters i doctorats:

• Des de l'any 2001, els estudis de primer i segon cicle i els graus s'han encarit entre un 84% i un 103% per sobre de l'IPC.
• Des de la implantació del grau, l'any 2008, aquests estudis s'han encarit entre un 71% i un 76% per sobre de l'IPC.
• Aquest curs s'ha registrat l'augment de preus més alt des que tenim dades: un 67% en un sol any. Això representa entre 607 i 949 euros més per curs.

En aquest gràfic podeu veure l'augment de taxes a Catalunya. Representa l'interval de preus dels estudis de primer i segon cicle i graus en euros:

Fonts:

1. El cas d'un bon estudiant que s'ha vist obligat a abandonar la universitat per culpa de l'augment de les taxes. Aquest article, escrit pel seu professor, ha circulat molt per Internet aquesta última setmana: http://scientiablog.com/2013/06/07/una-puta-mierda/
2. L'Observatori del Sistema Universitari: http://www.observatoriuniversitari.org/

    
   
  
  

Mites sobre el càncer

Tot i que cada cop en sabem més coses, encara persisteixen una sèrie de mites i idees falses sobre el càncer entre els ciutadans de tot el món. Aquestes idees errònies dificulten les polítiques de prevenció i lluita contra la malaltia. Una enquesta molt recent de la secció catalana de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) exposa algunes d'aquestes idees errònies entre els catalans. És molt probable que els coneixements sobre el càncer que tenim els catalans no siguin molt diferents als que tenen els ciutadans d'altres punts del planeta.

Us en fem cinc cèntims:

1-. Un 12% dels enquestats creuen que el càncer és una malaltia que es dóna només als països desenvolupats.
2.- Un 15% no sap que el càncer es pot prevenir. De fet, segons l'AECC entre el 75 i el 80% dels càncers es poden atribuir a factors externs que, en general, la persona pot modificar per disminuir el risc de desenvolupar un càncer.
3.- Un 13% considera que els sostenidors amb cèrcol de metall poden causar càncer de mama.
4.- Un 30% creu que els desodorants poden provocar càncer de mama.
5.- Un 10% considera que un cop fort pot produir un càncer.
6.- Hi ha un 22% de la població que no creu que l'excés de pes o una alimentació mal equilibrada tinguin cap relació amb el desenvolupament d' un càncer.
7.- Un 20% dels enquestats desconeix que l'activitat física és un factor que pot disminuir la probabilitat de tenir càncer.

Fonts:

1. Aquí podeu llegir l'estudi Mites del càncer fet per la secció catalana de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC): https://www.aecc.es/Nosotros/Dondeestamos/Barcelona/Paginas/Mitesdelcancer.aspx

    
    
   
    
   

Un futur de barraques

Fotografia original: Andrés Dapena Boixareu

Al Brasil en diuen favelas; a l'Argentina, villas miseria; a Xile, callampas; a l'Uruguai, cantegriles; a la República Dominicana, barrios; a Veneçuela, ranchos; a Guatemala, asentamientos; a Mèxic, ciudades perdidas; a l'Equador i Colòmbia, invasiones; al Paraguai, chacaritas; al Perú, pueblos jóvenes; a Costa Rica, tugurios; al Marroc i altres excolònies franceses, bidonvilles; en algunes excolònies britàniques, slums; a Turquia, gecekondus; a Angola, musseques, A l'Índia, jhugi o bustee, al Pakistan, kachi abadi; a Sri Lanka, mudduku; a la República de Sud-àfrica, imijondolo; a Lituània, Lušnynai; a Sèrbia, Kartonsko naselje; a Portugal, bairro de lata; a Espanya es fa servir la paraula chabola, provinent del basc; i en català en diem barraquisme.
És el que als llibres d'urbanisme es coneix com a assentament precari, assentament informal, barri marginal o cinturons de misèria: tipus d'assentaments marginals que envolten bona part de les ciutats del món, poc salubres, sense serveis bàsics i ocupats per persones excloses socialment.
En l'últim informe del Programa de les Nacions Unides pels Assentaments Humans (ONU-HABITAT) se'n donen xifres i s'especula sobre el seu futur. Val la pena donar-li una ullada.

Quatre dades extretes de l'informe:

1.- Els habitants de les ciutats augmenten cada cop més, no només en població absoluta sinó també en proporció als habitants rurals. Dels 229 països estudiats, el 88% tenen un percentatge de població urbana superior al que tenien fa deu anys. A més, dels 28 països que perden població urbana, la gran majoria no arriben a un punt percentual; i cap d'ells (excepte la Federació Russa, que només ha perdut un 0,2% de població urbana) és a la llista dels països més grans del planeta. La gran majoria de països d'aquesta llista són petites illes del Carib o Oceania, petits països europeus (Liechtenstein, Letònia, Andorra, Macedònia) o repúbliques de l'Àsia Central (Kirguizistan, Uzbekistan, Tadjikistan). I el que és més xocant: els 229 països estudiats, inclosos aquests 28, guanyaran població urbana en les estimacions fetes pel 2020 i el 2030.

2.- El percentatge dels habitants urbans que viuen en barraques s'està disparant. A l'Àfrica Subsahariana, la zona del planeta on n'hi ha més, el 61,7% de la població urbana viu en barraques sense sanejament. Al sud-est asiàtic, el 35%. I a Amèrica Llatina i el Carib, el 23,5%. En alguns països concrets les estadístiques són encara més catastròfiques: a la República Centreafricana el 95,9% de la població urbana viu en barraques; al Txad, el 89,3%; a Moçambic, el 80,5%.

3.- Al 2001 hi havia 921 milions de persones vivint en aquests barris; quatre anys més tard ja eren més de mil milions: un de cada tres habitants urbans del planeta. I no paren de créixer: es calcula que la població de les barriades de barraques augmenta un 2,2% anual, uns 25 milions de persones més cada any. Cap al 2030 o 2040 hi haurà dos mil milions de persones vivint en barraques, entre el 45 i el 50% de la població urbana mundial. 

Fonts:

1. Exposició virtual Barraques, la ciutat informal sobre el barraquisme a Barcelona: http://www.barraques.cat/ca/index.php
2. L'informe Estat de les ciutats del món 2012-2013: http://nacionesunidas.org.co/biblioteca/estado-de-las-ciudades-del-mundo-2012-2013-la-prosperidad-de-las-ciudades/
3. Les dades del punt 3 les hem tret del llibre de Rafael POCH-de-FELIU La actualidad de China, un mundo en crisis, una sociedad en gestación, editat per Crítica: http://ed-critica.claudator.com/libro/la-actualidad-de-china-978847423316

     
    
    
  

Nens armats

Fa un parell de setmanes va aparèixer als mitjans una notícia que parlava d'un trist fet ocorregut a Kentucky, als EUA. Un cop més, un menor (aquest cop era una nena de dos anys) va morir per culpa d'un tret de fusell disparat pel seu germà de cinc anys. A tot arreu on es parlava d'aquesta notícia es mencionava la paraula "accident". Però, fins a quin punt és accidental que passi això si els pares posen en mans dels seus fills un fusell? En aquest cas, és literalment així: no era el fusell del pare, oblidat sobre una taula, sinó que estava fabricat per la companyia Crickett – My first Rifle, especialitzada en armament per a nens. Tal com sona: armament per a nens.
En començar a preparar aquest article, just l'endemà del fet, vam poder consultar el catàleg de l'empresa al seu web: http://www.crickett.com/crickett_kidscorner.php. Com haureu comprovat si heu clicat l'enllaç, actualment la web està fora de servei. Però podeu veure'n algunes fotos aquí:

Aquesta tragèdia s'afegeix a tantes altres i serà utilitzada pels moviments que lluiten en contra de la proliferació d'armament domèstic als EUA. Però en un país on el dret a tenir armes està present a la constitució i bona part dels ciutadans hi estan clarament a favor, no serà fàcil. Un exemple de fins a quin punt les armes estan poc controlades i tothom accepta com a normal que les cases n'estiguin plenes és aquesta campanya d'un grup de mares que denuncien l'esquizofrènia que viu el país amb aquest tema: 

 

Denuncien que hi ha lleis que sobreprotegeixen els nens en alguns aspectes (com la prohibició a les escoles del conte de La caputxeta vermella perquè porta una ampolla de vi al cistell) mentre que poden utilitzar i posseir armes de tot tipus.
La setmana passada, mentre els diaris parlaven de la tragèdia de Kentucky, un grup de pares i mares de Michigan sortia als mitjans per demanar la retirada de les escoles del Diari d'Anna Frank. El motiu: segons aquests pares la descoberta del propi cos que relata la noia al llibre és "pornogràfica". I troben inacceptable que els seus fills tinguin accés a material tan perillós.

Fonts:

1. La notícia de la nena assassinada: http://www.lavanguardia.com/sucesos/20130502/54371729068/nino-5-anos-mata-hermana-2-rifle-infantil.html
2. La petició de retirar el Diari d'Anna Frank per pornogràfic: http://www.elmundo.es/america/2013/05/02/estados_unidos/1367490669.html

     
    
    
  

EI Corte IngIés contra El Corte Inglés

Fa un parell de setmanes, el 24 d'abril del 2013, es va enfonsar un edifici de nou plantes a la ciutat de Dacca, la capital de Bangla Desh. De moment ja han aparegut 1.022 morts sota la runa.
L'edifici formava part d'un complex tèxtil on es cosien peces de roba per a marques occidentals com Mango, Wall Mart, Primark o El Corte Inglés. Naturalment, moltes d'aquestes marques ho han negat i, fins i tot, davant l'evidència del fet que s'han trobat etiquetes d'aquestes marques entre la runa, Mango ha explicat que només les tenien per fer proves per futures contractacions.
Podreu trobar tota la informació sobre el paper de les empreses tèxtils occidentals en aquesta tragèdia i en el dia a dia de la confecció de roba en països del Tercer Món al web de la campanya Roba Neta, que han estat molt actius aquests últims dies.

Paral·lelament, avui divendres (10 de maig del 2013), ha aparegut un compte nou al Twitter des d'on, aparentant ser el compte oficial de El Corte Inglés, s'han tuitejat un centenar de missatges criticant l'empresa. El compte era un doble perfecte: la tipografia de Twitter no distingeix entre la lletra ela i la lletra i majúscula, i per tant es llegeix igual "El Corte Inglés" que "EI Corte Inglés". Durant prop d'una hora, algú ha estat tuitejant en nom de l'empresa burlant-se d'ells i denunciant les condicions de treball dels seus subcontractats a Bangla Desh.
Però la resposta "oficial" ha estat molt ràpida. Al cap de menys d'una hora el compte estava suspès i no es podien llegir els missatges antics.
No s'ha acabat aquí. Uns minuts més tard ha aparegut un compte nou, aquest cop amb el nom "EI Corte IngIés" (on es substituïa dues vegades la ela per una i majúscula) i han escrit una seixantena de missatges més. La suplantació ha durat poc més d'una hora. A les 20:20 el nou compte també ha estat suspès.
Els missatges eren molt bons i posaven sobre la taula un tema molt important. Han corregut com la pólvora, i hi ha hagut molts missatges a favor... i en contra. Sembla que hi ha gent que considera molt més immoral suplantar la identitat d'una empresa que les polítiques laborals d'El Corte Inglés a Bangla Desh. 
Com que ja no es pot accedir al compte, hem fet captures de pantalla de la majoria dels missatges i els penjarem aquí. Val la pena llegir-ne uns quants. Esperem que ningú no ens suspengui a nosaltres...!

Fonts:

1. Mango dóna la seva versió: http://www.elconfidencial.com/economia/2013/04/26/mango-contrata-a-un-exdirectivo-de-inditex-para-apagar-el-incendio-de-bangladesh-119669/
2. La campanya Roba neta: http://robaneta.wordpress.com/
3. La suplantació tipogràfica a Twitter: http://www.eleconomista.es/CanalPDA/2013/43537/nueva-suplantacion-en-twitter-ahora-le-ha-tocado-a-el-corte-ingles/?utm_source=buffer&utm_medium=twitter&utm_campaign=Buffer&utm_content=buffer6bded