Els vampirs i les matemàtiques

Els vampirs estan de moda. De fet, sempre ho han estat, com a mínim durant els últims 200 anys. Se'n fan llibres, pel·lícules i còmics; són un fenomen com els extraterrestres, els dracs o els superherois, una icona de la nostra civilització. El problema és que hi ha gent que creu que existeixen realment, o com a mínim no ho descarten. En casos com aquests, el millor és fer quatre números. Som-hi.
No sabem des de quan hi ha vampirs; alguns llibres i pel·lícules insinuen que en temps dels faraons ja n'hi havia, però per ser conservadors anirem a èpoques molt més recents: totes les llegendes estan d'acord en acceptar que a l'edat mitjana els castells perduts enmig de boscos centreeuropeus n'eren plens. Posem el 1200 com a any de naixement del primer vampir, una data molt tardana, perquè ningú no es queixi. Bé, al 1200 tenim el nostre primer vampir, volant de nit per sobre els nostres caps buscant un coll fresc per sopar. Segons la majoria de llegendes, quan un vampir mossega algú i es beu la seva sang, aquest mor i es converteix en vampir. El que no sabem és cada quan ha de menjar: cada nit, cada setmana, cada lluna plena? Seguim sent molt conservadors: imaginem que un vampir en té prou amb menjar un cop l'any, una xifra molt allunyada dels tres àpats diaris que necessitem la resta d'homínids per funcionar. Durant el primer any, el 1200, el nostre immortal vampir caça una víctima, se la beu i la converteix en vampir, o sigui que l'1 de gener del 1201 ja són dos vampirs que terroritzen la humanitat. Al cap d'un any ja seran 4, perquè se suposa que tots dos han de menjar per poder sobreviure. El 1204 seran 8, el 1205 seran 16, el 1206 seran 32. Cada any es multiplicarà per dos el nombre de vampirs, i cap al 1225, un quart de segle després, aquesta progressió exponencial haurà arribat als 16 milions de vampirs sobre una població total al planeta d'uns 450 milions d'habitants. Seguim. Nou anys més tard, el 1234, la població vampírica hauria arribat als 8.000 milions d'individus, un nombre superior als habitants que té el planeta a l'inici del segle XXI. Si seguíssim fins a l'actualitat, necessitaríem un bon ordinador per calcular-ho, i ens sortiria un nombre molt superior al de tots els grans de sorra del planeta junts. Amb aquestes dades queda clar que l'espècie vampírica és absolutament insostenible (encara més que la nostra), i això que no hem calculat què passaria si sopessin cada nit. Tenint en compte, tal com vam dir la setmana passada, que encara no hem aconseguit crear sang de forma artificial, els vampirs ho tenen bastant malament per existir. I és que som el que mengem.

 Ara, després de publicar aquest text contra els vampirs, aniré a posar unes cabeces d'all a la porta per si algun s'ho ha pres malament...

Fonts:

1. Una de les principals fonts clàssiques sobre vampirisme (en francès): http://books.google.com.co/books?id=uXAAAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false
2. La progressió exponencial: http://www.coyotes.es/ajedrez/imagenes/tablaGrande.gif
3. La donació de sang: http://www.donantdades.com/2011/01/que-corri-la-sang.html

El negoci de la superstició

Naturalment, cadascú és lliure de creure en el que vulgui. No només pel què fa a les preguntes més transcendents (què hi ha després de la mort, existeix algun ésser superior que ens hagi creat i esperi alguna cosa de nosaltres, té sentit la nostra existència, etc.) sinó també per coses més mundanes. Si algú vol creure que la Terra és plana, que hi ha extraterrestres entre nosaltres, que comprar loteria a la Bruixa d'or augmenta les possibilitats de guanyar el primer premi, que néixer sota el signe de Verge o de Capricorn influeix en el teu caràcter o que portar una pota de conill a la butxaca atrau la bona sort (al que la porta, és clar, al conill segur que no) no només té dret a fer-ho sinó que l'Estat i la resta de la societat ha de vetllar perquè aquest dret es respecti.
Però quan algú usa la superstició per enganyar als altres, per fer diners o sotmetre algú d'alguna manera, l'Estat ha de prendre part i posar límits. És un tema delicat perquè les creences són molt íntimes i perquè no sempre és possible falsar-les. Però hi ha casos evidents d'enganys que cal aturar perquè és evident que són mentida i poden arribar a fer molt mal. Fa cent anys, la revista The Lancet ja demanava una legislació en contra d'aquests timadors, però sembla que fins ara no ens hem començat a posar les piles: al Regne Unit han prohibit la publicitat d'un amulet perquè no està provat que garanteixi la protecció dels àngels, i la justícia australiana ha obligat a l'empresa Power Balance a publicar al seu web un anunci dient que els seus braçalets no tenen cap efecte comprovat científicament. 
Si els medicaments o els aliments han de passar controls estrictes per demostrar que el que diuen que contenen és cert i que els efectes que anuncien es compleixen, per què no ho han de fer la resta de productes?

Fonts:

1. Donant Dades sobre l'astrologia: http://www.donantdades.com/2010/07/latraccio-dels-astres-i-lastrologia.html
2. La revista The Lancet fa cent anys: http://blogs.elcorreo.com/magonia/2010/12/31/-the-lancet-pedia-hace-cien-anos-legislacion-contra-los
3. El cas de l'amulet dels àngels: http://blogs.elcorreo.com/magonia/2010/8/18/prohiben-reino-unido-publicidad-un-amuleto-porque-no
4. L'anunci de Power Balance: http://www.powerbalance.com/australia/CA
  

Que corri la sang!

Una de cada deu persones que entra en un hospital necessita sang. Això és molta sang, sobretot tenint en compte que encara no hem après a fabricar-la artificialment ni n'hem trobat cap substitut i que la única manera de tenir sang per tots els pacients que en necessiten és la donació. Aquest cap de setmana s'ha celebrat la Marató de donació de sang de Barcelona, que cada any intenta incrementar les donacions i aparèixer als mitjans de comunicació. I és que la situació és crítica, no només ara sinó sempre: com es pot veure al web dels donants de sang de Catalunya, el dia abans de començar la marató només hi havia sang per quatre dies.
Algunes dades que cal saber sobre la donació:
- El procés és indolor, no hi ha cap risc de contagi de cap malaltia i no dura més d'un quart d'hora.
- Pots donar fins a quatre vegades l'any, amb dos mesos d'interval mínim entre donacions.
- Si dones sang a la primavera, estiu, tardor i hivern hauràs ajudat a salvar 12 vides.
- Pots donar sang tot l'any, segur que tens un centre de donació a prop. Consulta els webs de donació de sang de la teva zona.

Fonts:

1. Marató de donació de sang de Barcelona: http://www.quecorrilasang.org/
2. Pàgina dels donants de sang de Catalunya: http://www.donarsang.gencat.cat/index.html
  

 

 

Cervesa d'ampolla o de barril?

Hi ha qui té molt clar que prefereix la cervesa de barril a la d'ampolla (o al revés) però hi ha molta gent a qui això no li importa massa sempre que la cervesa estigui ben fresca. A tots aquests, potser els següents càlculs us fan inclinar la balança i convertir-vos en defensors de la cervesa de barril.
Un barril estàndard conté 30 litres de cervesa. Comptant que de cada barril es perd entre mig litre i un litre quan servim les copes, de cada un en podem treure un promig de 88 copes de 330 ml, que és l'equivalent d'una mitjana. Un barril té una vida útil d'uns deu anys, i tot i que durant aquest temps es pot reomplir tantes vegades com es vulgui, normalment es reomple unes sis vegades l'any. Resumint: de cada barril se’n poden servir 5.280 canyes de la mida d'una mitjana.
Ara passem a les ampolles. Una ampolla de cervesa de 330 ml es pot reomplir (un cop neta i tractada de nou a la planta d'embotellament) fins a 7 vegades, tot i que quasi sempre es trenca abans. La mitjana són 5 vegades. Això vol dir que cada barril equival a 1.056 ampolles de cervesa reomplertes cinc vegades.
Per últim, fem un petit càlcul de la cervesa que beurem al llarg de la vida, cosa difícil perquè no hi ha dues persones que tinguin exactament els mateixos hàbits. Però em sembla raonable estimar que algú que sigui amant de la cervesa però sense problemes d'alcoholisme pot beure una ampolla o copa al dia, tot i que sovint acumuli les de tota la setmana en els dos últims dies. Aquest bevedor estàndard, que beurà 365 cerveses l'any, en 50 anys n'haurà begut 18.250, uns 6.083 litres.
Mirem-nos-ho d'aquesta manera. En tota la vida, un bevedor de cervesa estàndard que opti per la cervesa d'ampolla haurà consumit unes 3.650 ampolles de vidre (cadascuna reomplerta i rebeguda cinc vegades); un bevedor que opti pel barril haurà consumit uns tres barrils i mig (reomplerts i rebeguts seixanta cops cada un). Imagineu una muntanya de residus feta amb 3.650 ampolles de vidre i, al costat, tres barrils i mig de cervesa.
La conclusió és evident: l'impacte ecològic del bevedor de cervesa de barril és molt menor. Si realment t'és igual... l'opció és clara!

Fonts:

Per fer aquests càlculs hem enviat un petit qüestionari a una dotzena d'empreses cerveseres. Els raonaments els hem fet al voltant d'una taula de bar amb una cervesa a la mà. De barril, naturalment.

Com llegim les estadístiques

Les estadístiques es poden interpretar de moltes maneres, i només cal veure la lectura dels resultats electorals que fan molts partits polítics (i diaris afins) per entendre que les estadístiques, sense context ni explicació, són fàcilment malinterpretables. Churchill deia que ell només creia en les estadístiques que havia manipulat prèviament. És molt interessant, per aprofundir en aquest tema, el llibre de John Allen Paulos El hombre anumérico, on es parla dels problemes que comporta la nul·la cultura matemàtica que tenim i de com és de fàcil manipular-nos si no som capaços ni d'entendre una estadística.
Una bona prova de tot això és el que ha passat aquestes últimes setmanes amb les acusacions d'assetjament sexual fetes per dues noies sueques a Julian Assange, el fundador de Wikileaks. Alguns mitjans de comunicació, buscant una mica de context per la notícia, donaven una dada: Suècia és el país amb més violacions d'Europa. Però si anem a la font d'aquesta dada, veurem que s'ha d'interpretar correctament: Suècia, diu l'estadística, és el país amb més denuncies per violació (53 per cada 100.000 persones) d'Europa, que és una cosa molt diferent. Naturalment, això no té a veure amb el nombre de violacions que es cometen, sinó amb la confiança que tenen les sueques en la justícia del seu país i en la menor tolerància amb els abusos que té la societat. Com a mínim, les 53 denuncies per violació per cada 100.000 persones de Suècia contrasten amb les 2 de Turquia, les 3 d'Albània, les 2 de Grècia o les 5 d'Espanya. El problema el té Suècia o el tenim la resta?  

Fonts:

1. Cita de Churchill: http://en.wikiquote.org/wiki/Churchill
2. El hombre anumérico: http://es.wikipedia.org/wiki/El_hombre_anumérico
3. European Sourcebook of Crime and Criminal Justice Statistics 2010 (pàgina 46): http://www.europeansourcebook.org/ob285_full.pdf