Consum responsable d'aigua

Aquest estiu se celebrarà a Barcelona la quinzena edició dels campionats del món de natació. És un bon moment per conscienciar els ciutadans sobre els problemes de l'aigua, i per això hem escrit els guions de set vídeos d'un o dos minuts amb tot allò que cal saber sobre l'aigua. La productora Brutal Media ha fet els vídeos, que podeu veure aquí mateix:

1.- Quanta aigua hi ha al món?



2.- Aigua dolça, aigua salada



3.- Aigua potable



4.- El consum d'aigua a Barcelona



5.- Aigua virtual



6.- El cicle de l'aigua



7.- Un bé finit
   
  
Fonts:

1. Els campionats del món de natació: http://www.bcn2013.com/ca/inicio
2. Els articles que hem escrit sobre el tema de l'aigua: http://www.donantdades.com/search/label/AIGUA
3. Brutal Media: http://brutalmedia.tv/BRUTALMEDIA.TV/esp_nueva_web.html

   
  
   

L'aigua: dades d'estar per casa

La major part de l'aigua que consumim els humans la destinem a l'agricultura i la ramaderia. Concretament, set de cada deu litres.

De la resta, una bona part, dos litres de cada deu, va a parar a la indústria i el transport. El litre que queda és el que destinem a usos urbans i a l'aigua de consum directe.

Ara bé, el consum d'aigua varia molt a cada país i a cada ciutat, tant pel que fa al volum com a l'ús que se li dóna.

A Barcelona, el 64% de l'aigua es destina al consum domèstic, un 29% a la indústria i el comerç i el 7% restant als serveis municipals.

De mitjana, els barcelonins gastem 122 litres d'aigua diaris. Una part important, el 30%, s'escapa cada cop que estirem la cadena del dipòsit del vàter. Un 20% el destinem a la dutxa i un altre 20% a la rentadora. A continuació hi ha el rentamans, amb un 10%. A rentar plats hi destinem el 9% de l'aigua que consumim a casa. L'aigua que fem servir per beure i fer el menjar, encara que siguin les dues activitats més importants, només representa el 5% del total. El 4% el destinem a netejar la casa i el 2% restant, a regar les plantes.

Fonts:

1. The Water footprint of humanity, estudi sobre com gestionem els recursos hidràulics del planeta: http://www.pnas.org/content/early/2012/02/06/1109936109.abstract
2. Les dades de consum d'aigua de Barcelona les hem tret de les guies d'educació ambiental de l'Agenda21 de l'Ajuntament de Barcelona: http://80.33.141.76/ag21/index.php/publicacions-2

   
    
   
   
   

Quanta aigua hi ha al planeta?

Es calcula que el total d'aigua que hi ha al planeta (comptant l’aigua dolça i la salada, la líquida i la sòlida en forma de gel als pols, la que hi ha a la superfície i la que s’amaga sota terra) és de 1.400 milions de km³ d’aigua. Si tenim en compte que 1 km³ són mil milions de m³, ens apareix un número que fins i tot és massa gran per ser pensat.
Aquesta aigua està distribuïda en una fina capa que, en el seu punt més profund –les Mariannes, una fossa marina que es troba a l’oceà Pacífic– arriba als 11.000 metres de fondària, que tenint en compte que el radi de la Terra és de més de 6.000 km, no és massa. Jacques Cousteau, el famós oceanògraf francès, tenia una manera molt gràfica d’explicar com és de fina aquesta capa d’onze quilòmetres. Deia que si agaféssim una bola de billar i la submergíssim en un cubell d’aigua per tot seguit assecar-la amb un drap, la pel·lícula d’humitat que quedaria a la superfície de la bola seria, proporcionalment, bastant superior a la quantitat d’aigua que hi ha al planeta. Aquesta capa tan fina, però, ocupa el 71% de la superfície terrestre, és a dir, que la major part de la Terra està coberta d’aigua.
Aquesta quantitat d’aigua s’ha mantingut invariable des que es va crear ara fa 4.500 milions d’anys, i com que no se’n crea de nova ni es destrueix la que hi ha, la quantitat seguirà sent la mateixa. El que canvia, ja sigui per causes naturals o per l’acció de l’home, és l’estat d’aquesta aigua i la seva distribució.

Quanta d'aquesta aigua podem aprofitar?
Només un 2,5% de tota l’aigua té una salinitat prou baixa com per considerar-la aigua dolça. Tenint en compte que la major part dels ecosistemes terrestres i de totes les seves espècies (l’home entre elles) necessiten aquest tipus d’aigua per viure, podem començar a pensar que, si bé no és un recurs escàs, sí que és un recurs limitat.
D’aquest 2,5% d'aigua dolça de què parlàvem, el 79% es troba concentrat als pols en forma de gel, el 20% són aigües subterrànies i només un 1% es troba a la superfície. Però és que, a més, d’aquest 1% la meitat es troba en llacs, el 38% barrejada amb el sòl, el 8% en forma d’humitat a l’atmosfera, l’1% en organismes vius i un altre 1% als rius. Resumint: l’aigua potable a què tenim accés és un 0,008% del total disponible. Una bona manera d’entendre tot això és amb una imatge: si poséssim tota l’aigua del planeta en un recipient de 5 litres, l’aigua dolça disponible no arribaria a omplir una cullereta; d’aquesta cullereta, l’home només en pot aprofitar dues gotes.

Fonts:

1. Les dades d'aquest article apareixen al llibre Guía de bolsillo para personas inquietas: http://www.intermonoxfam.org/es/informate/productos/libros/ciencias-sociales/guia-de-bolsillo-para-personas-inquietas
2. El podeu consultar aquí: http://books.google.es/books?id=a7vZ4P8KlssC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

   
   
  
  

Camps de golf i altres animalades

Els camps de golf i les pistes d'esquí són els terrenys esportius amb un impacte ambiental més potent. A simple vista ningú no ho diria, perquè semblen zones absolutament verdes (o blanques), molt més "naturals" que un camp de bàsquet. Però la seva construcció enmig de zones "realment" verdes i la ingent quantitat d'aigua que necessiten pel seu manteniment les converteix en depredadores del medi ambient.
Dues dades per entendre el volum d'aigua que es necessita per mantenir un camp de golf:

• Segons WWF/Adena, un camp de golf en zona mediterrània gasta el volum d'aigua equivalent a una ciutat de 12.000 habitants.  
•  Només als Estats Units es fan servir 7.800 milions de litres d'aigua diaris per regar camps de golf. Si tenim en compte que la població del país és d'uns 310 milions de persones, surt a més de 25 litres diaris per persona destinats a mantenir camps de golf.

En els últims anys s'han estudiat algunes solucions a aquest problema, com ara la introducció de gespa del gènere Paspalum, que es pot regar amb aigua salada i aguanta bé la set, però hi ha una solució molt més senzilla, sostenible i econòmica: buscar una altra manera de passar una bona estona fent esport.

Fonts:

1. La dada de WWF/Adena: http://mediterranean.panda.org/?14176/Mediterranean-water-resources-threatened-by-expanding-tourism
2. La dada sobre l'aigua usada als camps de golf dels EUA l'hem tret de l'edició impresa en castellà de la revista National Geographic de l'abril de 2010: http://www.nationalgeographic.com.es/
3. Població dels EUA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica
4. Poàcies del gènere Paspalum: http://ca.wikipedia.org/wiki/Paspalum

   
    
    
    

La petjada hídrica dels espanyols

La major part de l'aigua que consumim no l'arribem a veure mai. Fa prop d'un any, en un post publicat en aquest blog, parlàvem de conceptes com aigua virtual i petjada hídrica. Dèiem, resumint, que l'aigua que surt de l'aixeta de casa és només una petita part de la que consumim: la major part és la que s'utilitza per cultivar el nostre menjar, engreixar el bestiar, per fabricar la roba, el cotxe, l'ordinador o les ulleres que portem, o fins i tot per construir la nostra casa i posar benzina als nostres vehicles. Tota aquesta aigua reunida és el que coneixem com a petjada hídrica: l'impacte que, pel simple fet d'existir, tenim sobre els recursos hidràulics del planeta.

Un estudi recent ha quantificat aquesta petjada. La mitjana mundial (calculada durant el període que va del 1996 al 2005) és de 1.385 m³ l'any per cada persona. Com sempre que hi ha xifres tan altes, el millor és comparar-les amb alguna cosa que coneguem una mica més, i això és el que ha fet Clemente Álvarez, autor de l'interessantíssim blog Ecolaboratorio: si tenim en compte que en un camió cisterna de mida mitjana hi caben uns 15 m³ d'aigua, caldrien 92 camions per transportar l'aigua que utilitza cada ésser humà durant un any.

L'estudi dóna una dada encara més impactant: Espanya està entre els cinc països amb una petjada hídrica més alta. Concretament, la despesa en aigua per habitant és de 2.461 m³ anuals. O el que és el mateix, 164 camions cisterna. Pràcticament el doble que la mitjana mundial.

Si tenim en compte que el 92% de la petjada hídrica mundial està relacionada amb el que mengem, potser ha arribat l'hora de canviar d'hàbits. Dues dades a tenir en compte pels qui vulguin començar a fer canvis en la seva alimentació:

• Amb diferència, el producte que més aigua consumeix és la carn. Per exemple, cal 15 vegades més aigua per obtenir cent grams de vedella que cent grams de patates. Potser no cal menjar-ne cada dia...
• No només hem de fixar-nos en què consumim; també és important el lloc on s'ha produït, perquè el transport també té un impacte molt fort i necessita molta aigua virtual. Busca aliments produïts prop de casa teva.

Fonts:

1. Post de Donant dades sobre l'aigua virtual: http://www.donantdades.com/2011/05/aigua-virtual.html
2. Què és l'aigua virtual: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_virtual
3. Què és la petjada hídrica: http://www.huellahidrica.org/index.php?page=files/home
4. Estudi The water footprint of humanity: http://www.pnas.org/content/early/2012/02/06/1109936109.abstract
5. Més informació sobre l'estudi: http://blogs.elpais.com/eco-lab/2012/02/los-164-camiones-de-agua-anuales-por-cada-espanol.html#more
6. Post de Donant dades sobre l'impacte ambiental del consum de carn: http://www.donantdades.com/2011/04/sobrevivim-gracies-als-vegetarians.html
7. Post de Donant dades sobre el transport d'aliments: http://www.donantdades.com/2012/05/aliments-del-mes-enlla.html

   
    
    
     

Aigua virtual

La idea que l'aigua és un bé finit i que cal estalviar-la ha anat quallant a poc a poc en les nostres consciències. A molta gent li esgarrifa veure una aixeta que raja sense que ningú no n'aprofiti l'aigua o sentir d'algú que es passa una hora sota la dutxa, però fa uns quants anys això no passava. En aquest sentit, hem fet un pas endavant. Però si cada cop estem més mentalitzats amb l'estalvi d'aigua, com és que el nostre consum no para de créixer? La resposta és senzilla: encara no som prou conscients de les moltes maneres que tenim de malgastar aigua. Dit d'una altra manera, hi ha moltes més maneres de malbaratar aigua, a banda de deixar que s'escapi per l'aixeta.
Si observem un gràfic del consum d'aigua a nivell mundial veurem que la part que pertoca al consum domèstic és molt petita (menys d'un 10%) i que la major part l'utilitza la indústria i sobretot l'agricultura. És a dir, que tot el que fem per estalviar aigua a casa està molt bé, però és només la punta de l'iceberg de l'aigua que realment malbaratem. A banda de l'aigua que s'escapa per l'aixeta hi ha el que es coneix com a aigua virtual: l'aigua que es fa servir per a produir un bé o un servei però que nosaltres no arribem a veure. Tot el que es fabrica o es cultiva necessita aigua per cadascun dels passos de la cadena de producció i pel transport, i aquí és on veritablement gastem milions de metres cúbics d'aigua. Us donarem algunes xifres, però per fer-les més entenedores per comptes de donar-les en metres cúbics les donarem en "minuts d'aixeta oberta", que ens permetrà d'entendre molt millor a què ens estem referint. Per fer-ho, hem tingut en compte que una aixeta normal (sense cap dels molt recomanables mecanismes estalviadors que hi ha al mercat) deixa anar entre 12 i 16 litres per minut, i per tant ens hem quedat amb 14 litres per minut d'aixeta oberta com a mesura estàndard.
I ara, les xifres:
Per obtenir 100 grams de carn de vedella necessitem 10 metres cúbics d'aigua, o el que és el mateix, l'equivalent a deixar durant 714 minuts (12 hores) una aixeta d'aigua oberta; per contra, només calen 145 minuts d'aixeta oberta per obtenir 100 grams d'arròs, 178 per produir 100 grams de llet o 47 minuts d'aixeta oberta per 100 grams de patates.
Per fabricar l'ordinador amb el que estàs llegint aquest post s'ha necessitat l'aigua equivalent a 107 minuts d'aixeta oberta (1.500 litres).
En la fabricació de derivats del plàstic també es fan servir grans quantitats d'aigua: 6 minuts d'aixeta oberta per una ampolla de plàstic d'un litre o 18 minuts per una garrafa de cinc litres.
Per fer uns pantalons texans cal pràcticament l'equivalent a 13 hores d'aixeta oberta, i quasi 5 hores per fer una samarreta de cotó.
Per un cotxe de 1.100 kg caldria deixar una aixeta oberta durant quasi tres setmanes.
Finalment, per fer una casa l'aigua d'una aixeta hauria de rajar durant pràcticament un any.
De tot això en podem treure dues conclusions: la primera és que bona part de l'aigua que consumim no l'arribem a veure mai; la segona és que molta d'aquesta aigua no ve de fonts properes (rius, aqüífers subterranis, etc.) sinó del lloc on s'ha fabricat o cultivat el producte. Això comporta que, a la pràctica, molts països rics estiguem "important" grans quantitats d'aigua del Tercer Món en forma de productes i que sovint aquesta aigua la importem de països amb problemes de sequera. Encara no som prou conscients de la petjada hídrica que produeix el nostre consum.

Fonts:

1. Percentatges de consum d'aigua al món: http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=2379
2. Aigua virtual: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_virtual
3. Els mecanismes estalviadors d'aigua: http://www.xtec.cat/centres/b7007300/fmarch/EstalviAigua.htm  
4. Les dades sobre consum d'aigua en l'agricultura les hem tret de l'informe de Worldwatch Institute. L'estat del món 2004: http://www.unescocat.org/ca/recursos/publicacions/l-estat-del-mon-2004-la-societat-de-consum
5. L'aigua necessària per fabricar un ordinador: http://www.elpais.com/articulo/internet/fabricar/ordenador/lees/consumieron/1500/litros/agua/elpeputec/20070307elpepunet_4/Tes
6. L'aigua usada en la fabricació de plàstic: http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2008/645/1203807604.html
7. Petjada hídrica: http://www.huellahidrica.org/index.php?page=files/home

Més clar que l'aigua

És evident que beure aigua de l'aixeta (o de la font, si tenim sort) és molt millor que beure aigua embotellada, com a mínim pel que fa a la conservació del medi ambient. Però... per què? I fins a quin punt? Per respondre a aquesta pregunta hem agrupat unes quantes dades sobre l'aigua embotellada en quatre arguments, que hem anomenat "les quatre P": Preu, Plàstic, Ports i Pèrdues (una mica agafades Pels Pèls, tot s'ha de dir). A banda d'aquests quatre, hi ha qui argumenta que moltes aigües embotellades poden tenir algun efecte nociu per la salut, però no he trobat cap dada que em convencés... i a més no comença amb P.

Preu. L'aigua embotellada és més cara; algunes vegades, fins a 10.000 vegades més cara que la de l'aixeta. Però una cosa així és difícil de calcular, perquè no hi ha dues marques d'aigua embotellada que valguin el mateix, i l'aigua de l'aixeta varia molt el preu no només depenent de la zona del món sinó també del consum que en faci cada casa. Per fer-nos-en una idea, he agafat l'última factura d'aigua de casa meva, he tret la calculadora i he vist que, per cada litre d'aigua, pago 0,0004657€. O dit d'una altra manera: cada 2.147 litres d'aigua em costen 1€. A partir d'aquí, que cadascú vagi a mirar preus d'aigua embotellada on vulgui: és molt cara.

Plàstic. El formidable augment del preu no només respon als beneficis del comerciant: posar  l'aigua en ampolles costa diners. Però el principal problema dels envasos no és aquest, sinó el munt de plàstic i vidre que es necessita per fer-los. Cada any fem servir 17 milions de barrils de petroli per fabricar ampolles, que és el petroli necessari per moure un milió de cotxes durant un any. A  més, només una de cada cinc ampolles de plàstic es recicla.

Ports. L'impacte ambiental i la despesa en petroli i diners augmenta si tenim en compte que cal transportar el petroli per fer ampolles des dels pous fins a les fàbriques, que després cal portar els envasos fins a les plantes embotelladores, i que un cop plens cal portar-los a les botigues i d'aquí cap a casa. Una ampolla que es begui a Barcelona pot haver estat fabricada amb petroli del golf Pèrsic o del Brasil, fabricada al sud-est asiàtic, omplerta d'aigua al Pirineu o a Sierra Nevada i transportada a Barcelona per ser consumida. 

Pèrdues. El procés d'envasar l'aigua comporta grans pèrdues de líquid, sobretot si tenim en compte no només l'aigua que es perd des de l'aqüífer fins l'ampolla (que és d'entre 3 i 5 litres per litre embotellat) sinó també la necessària per fabricar el plàstic, per extreure i refinar el petroli, per fabricar l'acer dels camions i els vaixells, per reciclar les ampolles, etc. És impossible fer aquest càlcul perquè hi ha massa variants, però tinguem present una dada: per fer l'acer necessari per fabricar un cotxe calen 177.000 litres d'aigua.

La major part de l'aigua que gastem els humans no és per beure, sinó per construir, regar els camps i engreixar el bestiar. Però això no vol dir que l'aigua que bevem no tingui un impacte en el planeta, i si aquesta aigua és embotellada, l'impacte és molt superior. Una última dada: al món, cada any consumim 200.000 milions de litres d'aigua embotellada, 5.500 dels quals ens els bevem a Espanya.
Així doncs, molt millor si la cervesa la bevem de barril  i l'aigua de l'aixeta (amb filtre, si cal). I si compres aigua embotellada, com a mínim que sigui en ampolles grans o garrafes, així utilitzes menys plàstic.

Fonts:  

Hi ha moltes webs amb dades sobre l'aigua embotellada, algunes més serioses i d'altres menys. Aquí podeu veure algunes webs sobre el tema: 

1. http://eco.microsiervos.com/agua/datos-agua-embotellada.html
2. http://www.bottledwaterblues.com/bottled_water_facts.php
3. http://www.rebelion.org/noticia.php?id=54462
4. http://www.gisngeo.com/water/cat.php
5. http://www.techeblog.com/index.php/tech-gadget/bottled-water-facts
6. http://www.acsmedioambiente.com/hechos_de_agua4.htm
7. Post de Donant Dades sobre la cervesa embotellada: http://www.donantdades.com/2011/01/cervesa-dampolla-o-cervesa-de-barril.html