La idea que l'aigua és un bé finit i que cal estalviar-la ha anat quallant a poc a poc en les nostres consciències. A molta gent li esgarrifa veure una aixeta que raja sense que ningú no n'aprofiti l'aigua o sentir d'algú que es passa una hora sota la dutxa, però fa uns quants anys això no passava. En aquest sentit, hem fet un pas endavant. Però si cada cop estem més mentalitzats amb l'estalvi d'aigua, com és que el nostre consum no para de créixer? La resposta és senzilla: encara no som prou conscients de les moltes maneres que tenim de malgastar aigua. Dit d'una altra manera, hi ha moltes més maneres de malbaratar aigua, a banda de deixar que s'escapi per l'aixeta.
Si observem un gràfic del consum d'aigua a nivell mundial veurem que la part que pertoca al consum domèstic és molt petita (menys d'un 10%) i que la major part l'utilitza la indústria i sobretot l'agricultura. És a dir, que tot el que fem per estalviar aigua a casa està molt bé, però és només la punta de l'iceberg de l'aigua que realment malbaratem. A banda de l'aigua que s'escapa per l'aixeta hi ha el que es coneix com a aigua virtual: l'aigua que es fa servir per a produir un bé o un servei però que nosaltres no arribem a veure. Tot el que es fabrica o es cultiva necessita aigua per cadascun dels passos de la cadena de producció i pel transport, i aquí és on veritablement gastem milions de metres cúbics d'aigua. Us donarem algunes xifres, però per fer-les més entenedores per comptes de donar-les en metres cúbics les donarem en "minuts d'aixeta oberta", que ens permetrà d'entendre molt millor a què ens estem referint. Per fer-ho, hem tingut en compte que una aixeta normal (sense cap dels molt recomanables mecanismes estalviadors que hi ha al mercat) deixa anar entre 12 i 16 litres per minut, i per tant ens hem quedat amb 14 litres per minut d'aixeta oberta com a mesura estàndard.
I ara, les xifres:
Per obtenir 100 grams de carn de vedella necessitem 10 metres cúbics d'aigua, o el que és el mateix, l'equivalent a deixar durant 714 minuts (12 hores) una aixeta d'aigua oberta; per contra, només calen 145 minuts d'aixeta oberta per obtenir 100 grams d'arròs, 178 per produir 100 grams de llet o 47 minuts d'aixeta oberta per 100 grams de patates.
Per fabricar l'ordinador amb el que estàs llegint aquest post s'ha necessitat l'aigua equivalent a 107 minuts d'aixeta oberta (1.500 litres).
En la fabricació de derivats del plàstic també es fan servir grans quantitats d'aigua: 6 minuts d'aixeta oberta per una ampolla de plàstic d'un litre o 18 minuts per una garrafa de cinc litres.
Per fer uns pantalons texans cal pràcticament l'equivalent a 13 hores d'aixeta oberta, i quasi 5 hores per fer una samarreta de cotó.
Per un cotxe de 1.100 kg caldria deixar una aixeta oberta durant quasi tres setmanes.
Finalment, per fer una casa l'aigua d'una aixeta hauria de rajar durant pràcticament un any.
De tot això en podem treure dues conclusions: la primera és que bona part de l'aigua que consumim no l'arribem a veure mai; la segona és que molta d'aquesta aigua no ve de fonts properes (rius, aqüífers subterranis, etc.) sinó del lloc on s'ha fabricat o cultivat el producte. Això comporta que, a la pràctica, molts països rics estiguem "important" grans quantitats d'aigua del Tercer Món en forma de productes i que sovint aquesta aigua la importem de països amb problemes de sequera. Encara no som prou conscients de la petjada hídrica que produeix el nostre consum.
Si observem un gràfic del consum d'aigua a nivell mundial veurem que la part que pertoca al consum domèstic és molt petita (menys d'un 10%) i que la major part l'utilitza la indústria i sobretot l'agricultura. És a dir, que tot el que fem per estalviar aigua a casa està molt bé, però és només la punta de l'iceberg de l'aigua que realment malbaratem. A banda de l'aigua que s'escapa per l'aixeta hi ha el que es coneix com a aigua virtual: l'aigua que es fa servir per a produir un bé o un servei però que nosaltres no arribem a veure. Tot el que es fabrica o es cultiva necessita aigua per cadascun dels passos de la cadena de producció i pel transport, i aquí és on veritablement gastem milions de metres cúbics d'aigua. Us donarem algunes xifres, però per fer-les més entenedores per comptes de donar-les en metres cúbics les donarem en "minuts d'aixeta oberta", que ens permetrà d'entendre molt millor a què ens estem referint. Per fer-ho, hem tingut en compte que una aixeta normal (sense cap dels molt recomanables mecanismes estalviadors que hi ha al mercat) deixa anar entre 12 i 16 litres per minut, i per tant ens hem quedat amb 14 litres per minut d'aixeta oberta com a mesura estàndard.
I ara, les xifres:
Per obtenir 100 grams de carn de vedella necessitem 10 metres cúbics d'aigua, o el que és el mateix, l'equivalent a deixar durant 714 minuts (12 hores) una aixeta d'aigua oberta; per contra, només calen 145 minuts d'aixeta oberta per obtenir 100 grams d'arròs, 178 per produir 100 grams de llet o 47 minuts d'aixeta oberta per 100 grams de patates.
Per fabricar l'ordinador amb el que estàs llegint aquest post s'ha necessitat l'aigua equivalent a 107 minuts d'aixeta oberta (1.500 litres).
En la fabricació de derivats del plàstic també es fan servir grans quantitats d'aigua: 6 minuts d'aixeta oberta per una ampolla de plàstic d'un litre o 18 minuts per una garrafa de cinc litres.
Per fer uns pantalons texans cal pràcticament l'equivalent a 13 hores d'aixeta oberta, i quasi 5 hores per fer una samarreta de cotó.
Per un cotxe de 1.100 kg caldria deixar una aixeta oberta durant quasi tres setmanes.
Finalment, per fer una casa l'aigua d'una aixeta hauria de rajar durant pràcticament un any.
De tot això en podem treure dues conclusions: la primera és que bona part de l'aigua que consumim no l'arribem a veure mai; la segona és que molta d'aquesta aigua no ve de fonts properes (rius, aqüífers subterranis, etc.) sinó del lloc on s'ha fabricat o cultivat el producte. Això comporta que, a la pràctica, molts països rics estiguem "important" grans quantitats d'aigua del Tercer Món en forma de productes i que sovint aquesta aigua la importem de països amb problemes de sequera. Encara no som prou conscients de la petjada hídrica que produeix el nostre consum.
Fonts:
- Percentatges de consum d'aigua al món: http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=2379
- Aigua virtual: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_virtual
- Els mecanismes estalviadors d'aigua: http://www.xtec.cat/centres/b7007300/fmarch/EstalviAigua.htm
- Les dades sobre consum d'aigua en l'agricultura les hem tret de l'informe de Worldwatch Institute. L'estat del món 2004: http://www.unescocat.org/ca/recursos/publicacions/l-estat-del-mon-2004-la-societat-de-consum
- L'aigua necessària per fabricar un ordinador: http://www.elpais.com/articulo/internet/fabricar/ordenador/lees/consumieron/1500/litros/agua/elpeputec/20070307elpepunet_4/Tes
- L'aigua usada en la fabricació de plàstic: http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2008/645/1203807604.html
- Petjada hídrica: http://www.huellahidrica.org/index.php?page=files/home
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.