Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOSTENIBILITAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOSTENIBILITAT. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de febrer del 2014

Quant contamina Internet?


Internet és una xarxa virtual, sí, però està formada per tecnologia real: milions d’ordinadors (i tauletes,  telèfons, etc.) que per mitjà d’antenes i cablejat accedeixen als centres de dades que allotgen les pàgines web. Així doncs, tot i que a vegades ens pugui semblar que Internet només existeix “als núvols”, el seu impacte ambiental és cada cop més important. D’una banda, la fabricació d’aquests aparells i cables necessita grans quantitats de matèries primeres, algunes força difícils d’aconseguir (com el coltan). Però el principal impacte ambiental derivat d’Internet és la gran quantitat d’energia que consumeix i, per tant, la gran quantitat de diòxid de carboni que allibera a l’atmosfera.
Ara bé, aquest impacte no és fàcil d’avaluar. S’han fet diversos estudis sobre el tema però les conclusions varien molt entre uns i altres. Però tot i les diferències, aquests estudis són una bona manera d’adonar-nos del fet que aquest impacte és real i que cal tenir-lo present. Entre altres coses, perquè alguns d’aquests informes ja avisen que les xifres poden doblar-se d’aquí al 2020.
Algunes dades:
El 2007, la petjada de carboni d’Internet ja superava la de la indústria de l’aviació, fins al punt de representar el 2% de les emissions internacionals de CO2.
En volum, aquesta petjada representa uns 830 milions de tones de diòxid de carboni. Perquè ens en puguem fer una idea: si Internet fos un país, tindria una petjada de carboni superior a la d’Alemanya o el Regne Unit. De fet, només cinc països contaminen més: els EUA, la Xina, Rússia, l’Índia i el Japó. Espanya, amb un impacte més petit, allibera poc més d’una tercera part de CO2 que Internet (304 milions de tones). A Catalunya, el 2011 es van alliberar 45,92 milions de tones de CO2, una divuitena part del que allibera Internet.

Fonts:
  1. La principal font és aquest article de Marcus Hurst pel CCCBLab: http://blogs.cccb.org/lab/article_quant-contamina-internet/
  2. El coltan: http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/maldito-coltan-2868631
  3. Llistat de països per emissions de CO2: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_emisiones_de_di%C3%B3xido_de_carbono
  4. Les emissions de CO2 de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=87b2da5a182fb210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=87b2da5a182fb210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES
    
   
   
    

dimarts, 14 de gener del 2014

Els deu llocs més contaminats del món


L'ONG ecologista Green Cross Schweiz ha publicat un informe on analitza la contaminació del planeta i ofereix una llista dels deu punts més contaminats. Són aquests:
  1. Abocador de residus electrònics d'Agbogbloshie, a Ghana. També s'hi tiren electrodomèstics de tot tipus, arribats sobretot d'Europa occidental. Contaminat amb plom, cadmi i mercuri.
  2. Planta nuclear de Txernòbil, a Ucraïna. Tot i que fa 27 anys de l'accident nuclear, la zona segueix contaminada i necessitarà segles per quedar neta. Cada set mesos, els operaris afegeixen una capa de formigó sobre el reactor per evitar noves filtracions.
  3. Riu Citarum, a l'illa de Java, a Indonèsia. Amb una població de nou milions d'habitants vivint a les seves ribes, els residus domèstics i industrials que s'aboquen al riu fan que la contaminació de l'aigua sigui mil vegades més forta que els màxims recomanats per al consum. Tot i això, la població no té més remei que consumir aquesta aigua plena de plom, cadmi, crom i pesticides.
  4. Ciutat de Dzershinsk, a Rússia. Durant l'època soviètica, bona part de la indústria química del país es va situar en aquesta ciutat. També s'hi fabricaven armes químiques. 300.000 tones de residus químics van ser abocats incontroladament des del 1930. És la ciutat més contaminada del món.
  5. En les 25 hectàrees de la població de Hazaribagh, a Bangladesh, hi ha el 90% de les adoberies de pells del país. Cada dia, aquestes adoberies aboquen 22.000 litres de líquids tòxics als rius de la zona.
  6. Kabwe, la segona ciutat més important de Zàmbia. A principis del segle XX es van descobrir mines de plom a la zona, i l'explotació descontrolada d'aquestes mines ha omplert de plom la terra i les aigües de la zona.
  7. Kalimantan, a la part indonèsia de l'illa de Borneo, és una de les zones més riques en or del planeta. El cadmi i el mercuri utilitzats per extreure'l han contaminat la zona.
  8. Riu Matanza-Riachuelo, a l'Argentina. A les seves ribes hi ha més de 15.000 indústries, de les quals la tercera part són químiques i aboquen els residus al riu. Més de 20.000 persones viuen en zones altament contaminades per zinc, plom, coure i níquel.
  9. Delta del riu Níger, a Nigèria. Des que va començar l'extracció de petroli als anys cinquanta, el delta del riu Níger està fortament contaminat per hidrocarburs. 130.000 residents estan exposats a la contaminació i la malnutrició infantil és un 24% més forta que a la resta del país per culpa de la contaminació dels camps agrícoles.
  10. Norilsk, a Rússia. Ciutat industrial fundada el 1935, actualment és la seu de la major foneria de metalls pesats del món. Cada any, 500 tones d'òxid de coure i níquel i dos milions de tones de diòxid de sofre són llençats a l'aire. 

D'aquests deu punts, tres són a l'Àfrica, tres a l'Àsia, tres en territori de l'antiga Unió Soviètica (Rússia i Ucraïna) i un a l'Argentina. Naturalment, no n'hi ha prou en tenir aquests punts lluny de casa per respirar tranquil. La contaminació és un fenomen global que no s'atura a les fronteres i els seus mals ens afecten a tots.

Fonts:
     
    
    
     

dilluns, 22 d’abril del 2013

Quatre dades sobre els boscos del planeta


Al món hi ha quasi 40 milions de km2 de bosc: el 30% de les terres emergides. Perquè us en feu una idea, aquesta xifra representa:
•    80 vegades la superfície d'Espanya
•    1235 vegades la superfície de Catalunya
•    10 vegades la superfície de la Unió Europea
•    0,65 hectàrees per càpita (si ho dividíssim pels habitants del planeta).

Els deu països amb més superfície de bosc són:


País
km2
1
Rússia
8.087.900
2
Brasil
4.776.980
3
Canadà
3.101.340
4
EUA
3.030.890
5
Xina
1.972.900
6
Austràlia
1.636.780
7
R.D. Congo
1.336.100
8
Indonèsia
884.950
9
Perú
687.420
10
Índia
677.010

Tots els altres
13.332.130

Total
39.524.400
 

Algunes observacions:
1.- Aquests deu països posseeixen el 66% del total de boscos del planeta.
2.- Rússia, el primer de la llista, en té el 20% del total.

Espanya té 179.150 km2 de boscos. Ocupa el lloc 32 en la llista de països amb més bosc. Si tenim en compte que la superfície d'Espanya és de 504.782 km2, això significa que un 35% del país està recobert de bosc.

De qui són els boscos?
Al conjunt del planeta, el 84,4% de la superfície boscosa és pública. Però no a tot el planeta és així: a Espanya, per exemple, només el 30% ho és.
En alguns països, com ara Rússia, Ucraïna, Malta, l'Iran, l'Iraq, Síria, Bielorrússia, els Emirats Àrabs, Angola, Lesotho, Zambia, el Txad, R.  D. del Congo o Indonèsia el 100% dels boscos són de propietat pública.
A l'altre extrem hi trobem països com Portugal, on només el 7,3% dels boscos són públics.
Altres països:
EUA: 42%
Canadà: 92,1%
Promig Europa: 89,9%
Promig Àfrica: 97,6%
Promig Àsia: 94,4%
Promig Amèrica del Nord i Central: 66,2%
Promig Amèrica del Sud: 75,9%
Promig Oceania: 61,3%

Protecció dels boscos
El 9,3% dels boscos del planeta estan protegits.
A Espanya: 13,1%
Àfrica: 4,6%
Àsia: 24,3%
Europa: 9,1%
Amèrica del Nord i Central: 0,5%
Amèrica del Sud: 11,3%
Oceania: 0,2%

Desforestació i reforestació

Una de les grans preguntes que ens fem quan parlem de boscos és: n'hi ha cada cop més o cada cop menys? La resposta és evident: cada cop n'hi ha menys. Concretament, el planeta perd 13 milions d'hectàrees de bosc cada any. Què representa, aquesta xifra? Equival a la superfície d'Andalusia i Extremadura juntes o, el que és el mateix, a la superfície de Grècia.
El continent que perd més bosc és Amèrica del Sud, amb un 33% del total de pèrdues: 4,3 milions d'hectàrees anuals. Només Brasil ja perd el 21% del total.
En segon lloc hi ha l'Àfrica, amb 4 milions d'hectàrees anuals. Amèrica del Nord, Central, i Oceania també van perdent bosc.
Però hi ha dos continents que no només no en perden sinó que en guanyen: Àsia, que té un milió d'hectàrees més cada any i Europa, que en guanya la meitat.

Boscos primaris i secundaris

Ara bé: no tots els boscos són igual de valuosos. El creixement d'Àsia, per exemple, s'explica per les massives reforestacions de la Xina, que sovint són de boscos de molt mala qualitat o simplement "camps d'arbres" de creixement ràpid destinats a fer pasta de paper.
Dels 13 milions d'hectàrees que perdem cada any, 6 són de boscos primaris, que costarà molt de recuperar (si és que algun dia és possible). Un bosc primari o verge és un bosc que mai no ha estat explotat per l'home i que segueix intacte. Són els espais amb més biodiversitat del planeta.
Aquestes selves verges ocupen, encara, el 36% de la superfície boscosa. Els tres grans boscos primaris que queden al món són:
•    L'Amazònia
•    La selva equatorial africana
•    La selva de Malèsia, als arxipèlags d'Indonèsia, Filipines, Nova Guinea, etc.
A Europa en queden molt pocs: el bosc de Białowieza, a Polònia, el de Perućica, als Balcans, o la part nord d'Escandinàvia. A la península ibèrica, els més importants (tot i que minúsculs) són els que, a Galícia, es coneixen amb el nom de Fragas: Fragas do Eume, etc.

Els boscos secundaris són aquells que han estat explotats però s'han recuperat ja fa molt temps, i aquells que s'exploten de forma sostenible. Representen el 52% de la superfície de bosc.
La resta, el 12%, són boscos no naturals: des de les plantacions forestals en línia (5%), fins als boscos nous de pins (tots de la mateixa edat) que serveixen per replantar.

Fonts:
  1. Aquestes dades les hem tret de l'informe Evaluación de los recursos forestales mundiales 2005 publicat per la FAO. El podeu llegir aquí: http://www.fao.org/forestry/fra/41555/es/
  2. Els boscos de Malèsia: http://www.youtube.com/watch?v=9jebzJ1sxjo
  3. El bosc de Białowieza: http://www.youtube.com/watch?v=1czqejkbvO8
  4. El bosc de Perućica: http://www.youtube.com/watch?v=WpWpHqxV-S8
  5. Las Fragas do Eume: http://www.youtube.com/watch?v=AuGLEZOa_Tw
     
     
     
    
    

dilluns, 11 de març del 2013

Un país que s'enfonsa




Tuvalu és un país minúscul (només té una quarta part de la superfície de la ciutat de Barcelona) situat a la Polinèsia i format per nou atols de corall. No és massa conegut, tot i que fa uns anys va aparèixer als mitjans per haver cedit l'ús del seu domini d'internet (.tv) a diverses companyies de televisió a canvi de sumes molt superiors al seu PIB.
El gripau daurat de Costa Rica ha passat a la història com el primer cas conegut d'extinció per culpa del canvi climàtic actual; Tuvalu podria passar a la història com el primer país que desapareix per la mateixa causa. I és que la crescuda del nivell del mar deguda al desglaç dels pols acabarà inundant aquest grup d'illes, que tenen una altura màxima de cinc metres. I no només Tuvalu està amenaçada: Kiribati, les illes Marshall, Tokelau i les Maldives correran la mateixa sort. Pràcticament mig milió d'habitants hauran de deixar les seves illes i convertir-se en els primers refugiats climàtics de la història. En pocs anys, l'aigua s'endurà les platges, envairà els horts i ofegarà els cocoters amb aigua salada. Els experts sostenen que probablement ja sigui massa tard per fer-hi alguna cosa, però per la resta del planeta encara hi ha esperança... si comencem a actuar ara mateix.

Fonts:

  1. Tuvalu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tuvalu
  2. Què és un atol: http://ca.wikipedia.org/wiki/Atols
  3. El gripau daurat de Costa Rica: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bufo_periglenes
  4. Les dades sobre els efectes del canvi climàtic sobre els atols de la Polinèsia les hem tret del llibre de Mark LYNAS Sis graus. El futur en un planeta més càlid: http://www.librooks.es/index.php?page=shop.product_details&flypage=flypage.tpl&product_id=5&category_id=4&vmcchk=1&option=com_virtuemart&Itemid=2

    
   
   
   

dilluns, 21 de gener del 2013

Negacionistes de l'escalfament global


Encara no coneixem l'abast i les conseqüències que tindrà l'escalfament global sobre la vida al nostre planeta, però com a mínim estem bastant d'acord en la seva existència. Tot i així, des de fa anys hi ha persones i institucions que reiteradament neguen l'existència d'aquest escalfament i ho atribueixen a campanyes en contra dels combustibles fòssils, del desenvolupament dels països del Tercer Món o, fins i tot, a científics que volen obtenir més fons per a les seves investigacions climatològiques a base d'escampar la por.
És fàcil rebatre aquest tipus de negacionisme: n'hi ha prou amb presentar les evidències de les investigacions sobre el tema que publica la major part de la comunitat científica: es calcula que el 95% dels científics que investiguen sobre el clima recolzen el consens sobre l'escalfament global. A més, hi ha molta informació publicada sobre quins són els interessos dels negacionistes que no accepten l'evidència.
Però, tot i això, l'argument negacionista (com tantes teories conspiratives) té els seus adeptes i, sobretot, crea confusió entre el públic general que no té prou coneixements científics com per formar-se una opinió sobre el tema.
Per lluitar contra això hi ha un argument de pes que ens permet, en un sol cop d'ull, fer-nos una idea de què hi ha darrere d'aquest fals debat: una llista d'organismes que accepten l'existència d'un escalfament global causat pels humans i una altra amb els qui ho neguen. Naturalment, no és ni molt menys una llista completa (hi apareixen sobretot organitzacions dels EUA), però ens ajudarà a entendre qui hi ha darrere cadascuna de les posicions. És aquesta:

Organitzacions que consideren que no hi ha escalfament global:
American Petroleum Institute
US Chamber of Commerce
National Association of Manufacturers
Competitive Enterprise Institute
Industrial Minerals Association
National Cattlemen’s Beef Association
Great Northern Project Development
Rosebud Mining
Massey Energy
Alpha Natural Resources
Southeastern Legal Foundation
Georgia Agribusiness Council
Georgia Motor Trucking Association
Corn Refiners Association
National Association of Home Builders
National Oilseed Processors Association
National Petrochemical and Refiners Association
Western States Petroleum Association
National Agnotology Producers Association
The Astroturfing Consortium

Organitzacions que consideren que sí que hi ha escalfament global:
U.S. Agency for International Development
United States Department of Agriculture
National Oceanic & Atmospheric Administration
National Institute of Standards and Technology
United States Department of Defense
United States Department of Energy
National Institutes of Health
United States Department of State
United States Department of Transportation
U.S. Geological Survey
U.S. Environmental Protection Agency
University Corporation for Atmospheric Research
National Center for Atmospheric Research
National Aeronautics & Space Administration
National Science Foundation
Smithsonian Institution
International Arctic Science Committee
Arctic Council
African Academy of Sciences
Australian Academy of Sciences
Royal Flemish Academy of Belgium for Sciences
and the Arts
Academia Brasileira de Ciéncias
Cameroon Academy of Sciences
Royal Society of Canada
Caribbean Academy of Sciences
Chinese Academy of Sciences
Académie des Sciences, France
Ghana Academy of Arts and Sciences
Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina
of Germany
Indonesian Academy of Sciences
Royal Irish Academy
Accademia nazionale delle scienze of Italy
Indian National Science Academy
Science Council of Japan
Kenya National Academy of Sciences
Madagascar’s National Academy of Arts,
Letters and Sciences
Academy of Sciences Malaysia
Academia Mexicana de Ciencias
Nigerian Academy of Sciences
Royal Society of New Zealand
Polish Academy of Sciences
Russian Academy of Sciences
l’Académie des Sciences et Techniques
du Sénégal
Academy of Science of South Africa
Sudan Academy of Sciences
Royal Swedish Academy of Sciences
Tanzania Academy of Sciences
Turkish Academy of Sciences
Uganda National Academy of Sciences
The Royal Society of the United Kingdom
National Academy of Sciences, United States
Zambia Academy of Sciences
Zimbabwe Academy of Science
American Academy of Pediatrics
American Association for the Advancement
of Science
American Association of Wildlife Veterinarians
American Astronomical Society
American Chemical Society
American College of Preventive Medicine
American Geophysical Union
American Institute of Physics
American Medical Association
American Meteorological Society
American Physical Society
American Public Health Association
American Quaternary Association
American Institute of Biological Sciences
American Society of Agronomy
American Society for Microbiology
American Society of Plant Biologists
American Statistical Association
Association of Ecosystem Research Centers
Botanical Society of America
Crop Science Society of America
Ecological Society of America
Federation of American Scientists
Geological Society of America
National Association of Geoscience Teachers
Natural Science Collections Alliance
Organization of Biological Field Stations
Society of American Foresters
Society for Industrial and Applied Mathematics
Society of Systematic Biologists
Soil Science Society of America
Australian Coral Reef Society
Australian Medical Association
Australian Meteorological and Oceanographic Society
Engineers Australia
Federation of Australian Scientific and Technological Societies
Geological Society of Australia
British Antarctic Survey
Institute of Biology, UK
Royal Meteorological Society, UK
Canadian Foundation for Climate and Atmospheric Sciences
Canadian Meteorological and Oceanographic Society
European Federation of Geologists
European Geosciences Union
European Physical Society
European Science Foundation
International Association for Great Lakes Research
International Union for Quaternary Research
International Union of Geodesy and Geophysics
Intergovernmental Panel on Climate Change
World Federation of Public Health Associations
World Health Organization
World Meteorological Organization

Fonts:
  1. Negació del canvi climàtic i l'escalfament global antropogènic: http://es.wikipedia.org/wiki/Negaci%C3%B3n_del_cambio_clim%C3%A1tico
  2. El 95% dels científics que investiguen sobre el clima recolzen el consens sobre l'escalfament global: http://www.skepticalscience.com/global-warming-scientific-consensus-intermediate.htm
  3. Grups que accepten o neguen les evidències de l'escalfament global: http://www.ritholtz.com/blog/2013/01/global-warming-debate-is-no-debate-at-all/
    
    
   
    

dilluns, 17 de setembre del 2012

Països megadiversos


En algunes zones del planeta hi ha més biodiversitat que en d'altres. Els llocs amb més densitat d'espècies no tenen per què ser les zones on més es protegeix el medi ambient, sinó que normalment té més a veure amb el tipus d'ecosistema. Les selves tropicals són els ecosistemes amb més biodiversitat: només a la selva amazònica hi viu una de cada deu espècies conegudes.
És per això que hi ha països que tenen una responsabilitat major a l'hora de protegir aquesta diversitat. Així ho va entendre el Centre de Monitoratge de la Conservació del Medi Ambient de l'ONU, que des de 1988 ha identificat 17 països als quals ha atorgat el títol de megadiversos. Són països amb un gran nombre d'espècies endèmiques: per ser qualificats com a tals han de tenir com a mínim 5.000 espècies de plantes endèmiques.

El continent que té més països megadiversos és Amèrica, amb 7:
Brasil
Colòmbia
Equador
Estats Units
Mèxic
Perú
Veneçuela

En segon lloc Àsia, amb 5:
Filipines
Índia
Indonèsia
Malàisia
Xina

En tercer lloc Àfrica, amb 3:
Madagascar
República Democràtica del Congo
República de Sud-àfrica

En quart lloc Oceania, amb 2:
Austràlia
Papua Nova Guinea

Europa no en té cap.

Fonts:
  1. Biodiversitat: http://ca.wikipedia.org/wiki/Biodiversitat
  2. La biodiversitat de la selva amazònica: http://wwf.panda.org/what_we_do/where_we_work/amazon/
  3. El Centre de Monitoratge de la Conservació del Medi Ambient de l'ONU: http://www.unep-wcmc.org/
  4. Els països megadiversos: http://www.biodiversitya-z.org/areas/26
  5. Espècies endèmiques: http://ca.wikipedia.org/wiki/Endemisme
   
   
   
   

diumenge, 26 d’agost del 2012

Camions contra camions


Espanya ha viscut un dels pitjors estius dels últims 20 anys pel que fa als incendis forestals. Les zones més afectades han estat València, Catalunya i les illes Canàries, però el foc ha cremat boscos a pràcticament totes les comunitats autònomes. El 12 d'agost, encara a la meitat de l'estiu, ja s'havien cremat 140.000 hectàrees. Per que us feu una idea: al món hi ha 67 països amb una superfície total més petita que el territori que s'ha cremat a Espanya aquest estiu.
Aquests incendis són fruit de diverses causes. D'una banda, uns quants anys plujosos seguits d'un hivern molt sec i un estiu molt calorós: l'escenari ideal per tenir el sotabosc molt espès, sec i a punt per encendre's. Però en aquesta tragèdia també hi tenen un paper important les retallades en bombers i en neteja de boscos que han dut a terme el govern central i alguns governs autonòmics. Només a València, la Generalitat ha retallat en 15 milions d'euros el pressupost de la lluita contra el foc.
Des dels diversos governs aquestes retallades es justifiquen amb la crisi: d'alguna banda cal retallar ara que hi ha menys diners. I probablement sigui veritat, però es pot escollir millor. El març passat, sense anar més lluny, el govern central va autoritzar la compra de 772 camions militars amb un cost de 149 milions d'euros (sense iva). Potser hauria estat més útil comprar camions de bombers, no?

Fonts:
  1. Article al The Guardian sobre els incendis d'aquest estiu a Espanya: http://www.guardian.co.uk/world/2012/aug/22/cuts-blamed-deaths-spanish-wildfires
  2. Els principals incendis d'aquest estiu a Espanya: http://www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Bosques/Incendios-forestales-en-Espana/
  3.  El 12 d'agost s'havien cremat 140.000 ha: http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/ms-presupuestos-y-menos-demagogia-contra-los-/blog/41820/
  4. Rànquing de països per superfície: http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_and_outlying_territories_by_total_area
  5. Les retallades a València: http://politica.elpais.com/politica/2012/06/30/actualidad/1341074103_491294.html
  6. Els camions militars que hem comprat: http://www.europapress.es/nacional/noticia-consejo-gobierno-autoriza-compra-772-camiones-militares-mas-149-millones-euros-20120309155558.html
    
    
    
    

dilluns, 13 d’agost del 2012

Camps de golf i altres animalades


Els camps de golf i les pistes d'esquí són els terrenys esportius amb un impacte ambiental més potent. A simple vista ningú no ho diria, perquè semblen zones absolutament verdes (o blanques), molt més "naturals" que un camp de bàsquet. Però la seva construcció enmig de zones "realment" verdes i la ingent quantitat d'aigua que necessiten pel seu manteniment les converteix en depredadores del medi ambient.
Dues dades per entendre el volum d'aigua que es necessita per mantenir un camp de golf:
  • Segons WWF/Adena, un camp de golf en zona mediterrània gasta el volum d'aigua equivalent a una ciutat de 12.000 habitants.  
  •  Només als Estats Units es fan servir 7.800 milions de litres d'aigua diaris per regar camps de golf. Si tenim en compte que la població del país és d'uns 310 milions de persones, surt a més de 25 litres diaris per persona destinats a mantenir camps de golf.
En els últims anys s'han estudiat algunes solucions a aquest problema, com ara la introducció de gespa del gènere Paspalum, que es pot regar amb aigua salada i aguanta bé la set, però hi ha una solució molt més senzilla, sostenible i econòmica: buscar una altra manera de passar una bona estona fent esport.

Fonts:

  1. La dada de WWF/Adena: http://mediterranean.panda.org/?14176/Mediterranean-water-resources-threatened-by-expanding-tourism
  2. La dada sobre l'aigua usada als camps de golf dels EUA l'hem tret de l'edició impresa en castellà de la revista National Geographic de l'abril de 2010: http://www.nationalgeographic.com.es/
  3. Població dels EUA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica
  4. Poàcies del gènere Paspalum: http://ca.wikipedia.org/wiki/Paspalum
   
    
    
    

diumenge, 5 d’agost del 2012

El linx ibèric


De les quatre espècies de linxs que hi ha a tot el món, tres gaudeixen d'una salut relativament bona i es poden trobar en àmplies extensions de territori de l'hemisferi nord. Però la quarta, el linx ibèric (lynx pardinus), és el felí més amenaçat del món. Els dos o tres centenars d'individus que queden al planeta es reparteixen per alguns parcs naturals del sud i l'oest de la península Ibèrica. 
Com passa amb molts grans mamífers amenaçats, s'ha convertit en una icona. A Espanya, especialment, ho és des que a finals dels anys vuitanta es va fer el primer cens científic i es va veure que la població de linxs era, com a molt, de 1.200 exemplars, amb només 350 femelles reproductores. En ser conscients del perill en què es trobava l'espècie, van començar una sèrie de campanyes per tal de salvar-lo i el linx es va convertir en protagonista de la major part de programes de televisió, radio, llibres i enciclopèdies dedicats a la fauna ibèrica. Actualment, la imatge del linx està tan associada a l'amenaça d'extinció que es fa servir per campanyes que no tenen res a veure amb aquest animal. Semblava, doncs, que hi posaríem remei.
Però la situació d'aquest felí va empitjorar.
A mitjan dels anys vuitanta va aparèixer a la Xina la malaltia hemorràgica viral del conill, que no va trigar a estendre's pel planeta i empastifar poblacions a tot arreu... A Itàlia, per exemple, va comportar la mort del 80% de les cries de conill de granja. I què té a veure això amb el linx? Doncs que el conill salvatge suposa entre el 90 i el 100% de la dieta d'aquest felí, i que la mort de grans poblacions de conills va comportar de desaparició del linx de moltes zones on era tradicionalment abundant. Resultat: a principis del segle XXI només quedaven entre 84 i 143 individus de més d'un any a tot el món.
En aquesta última dècada s'han dut a terme molts programes i hi ha hagut inversions per evitar l'extinció del linx ibèric. Gràcies a aquests esforços, la població s'ha triplicat i la superfície on es troba aquest mamífer s'ha duplicat. A banda, s'ha aconseguit una població d'un centenar d'exemplars en captivitat per fer-los criar i tornar-los a deixar en llibertat. Però el futur del linx penja d'un fil. Estem a punt de perdre un tresor.

Fonts:
  1. El linx ibèric: http://ca.wikipedia.org/wiki/Linx_ib%C3%A8ric
  2. El felí més amenaçat del món: http://www.iberianature.com/material/documents/LynxBrief12E.pdf
  3. Primer butlletí de WWF sobre el linx ibèric: http://awsassets.wwf.es/downloads/lince_online_newsletter_2.pdf
  4. La malaltia hemorràgica viral del conill: http://www.veterinaria.org/revistas/vetenfinf/conejos/EHVC.htm
  5. Campanya de l'Església en contra de l'avortament que utilitza la imatge del linx: http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/conferencia-episcopal-lanza-nueva-campana-aborto/csrcsrpor/20090316csrcsrsoc_3/Tes