Dotze milions d'apàtrides

Al món hi ha dotze milions d'apàtrides, és a dir, de persones a qui cap estat no reconeix com a ciutadans. Poden semblar pocs comparats amb els 7.000 milions d'habitants que té el planeta, però tinguem en compte una cosa: dels prop de 250 estats que hi ha al món, només 72 tenen més de 12 milions d'habitants.

Qui són, aquests apàtrides? Són gent a qui el govern del seu país els ha retirat la nacionalitat, gent que pertany a una minoria ètnica que el govern no reconeix com a ciutadans, gent que per diversos motius ha renunciat a la nacionalitat, gent que ha nascut en territoris disputats per diversos països, etc. Els apàtrides viuen atrapats en un limbe jurídic i això té un impacte molt gran sobre les seves vides; si no tenen nacionalitat no poden gaudir dels drets fonamentals. No poden treballar legalment, cosa que els obliga a acceptar les pitjors feines i condicions i a ser explotats; no poden tenir propietats ni obrir un compte bancari; no poden accedir als estudis (a vegades ni tan sols a l'escolarització bàsica), cosa que els impedeix sortir de la roda de la pobresa; no poden votar ni tenir representants que lluitin per millorar la seva situació; no poden accedir al sistema judicial en cas de problemes o explotació, i en alguns països, fins i tot, no poden ni tan sols casar-se.

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) és l'organisme internacional que s'encarrega de protegir els apàtrides, junt amb els refugiats i els desplaçats. Però pocs estats s'ho prenen seriosament i intenten fer-hi alguna cosa. El 1954 es va adoptar la Convenció sobre l'estatut dels apàtrides per part de l'ONU, que marcava les bases per la protecció internacional d'aquestes persones, i l'any 1961 es va signar la Convenció per a reduir els casos d'apàtrides, però la majoria d'estats no en van fer massa cas. De fet, només 55 països van signar la primera i 27 la segona. Ningú no es mulla per millorar les condicions de vida dels apàtrides.

A l'article 15 de la Declaració Universal dels Drets Humans hi diu: "Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat". Un altre dret que la major part dels estats no tenen intenció de respectar.

Fonts:

1. Quants països hi ha al món? Post de Donant dades sobre la qüestió: http://www.donantdades.com/2010/07/quants-paisos-hi-ha-al-mon.html
2. Llistat de països ordenats per població: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27estats_per_poblaci%C3%B3
3. Web de l'ACNUR sobre els apàtrides: http://www.acnur.org/t3/a-quien-ayuda/apatridas/
4. Text de la Convenció sobre l'estatut dels apàtrides aprovada per l'ONU el 1954: http://www.acnur.org/t3/fileadmin/scripts/doc.php?file=t3/fileadmin/Documentos/BDL/2001/0006
5. Text de la Convenció per a reduir els casos d'apàtrides aprovada per l'ONU el 1961: http://www.acnur.org/t3/fileadmin/scripts/doc.php?file=t3/fileadmin/Documentos/BDL/2001/0007
6. La Declaració Universal dels Drets Humans: http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Pages/Language.aspx?LangID=cln
7. Trobareu molta informació sobre els apàtrides en aquestes dues publicacions: 

• Informe Apátridas. Marco analítico para la prevención, la reducción y la protección publicat per l'ACNUR el 2008: http://www.acnur.es/PDF/Apatridia_Marco_Analitico_para_la_prevencion_la_reduccion_y_la_proteccion.pdf
• Número de la revista Migraciones forzadas (2009) dedicat als apàtrides: http://www.migracionesforzadas.org/pdf/RMF32/RMF32.pdf

     

      

     

     

     

Ambaixadors de bona voluntat

S'ha de reconèixer: a vegades fa una mica de ràbia veure algun famós de Hollywood visitant un camp de refugiats o un hospital del Tercer Món com a ambaixador de bona voluntat d'algun organisme internacional, sobretot quan no fa massa l'hem vist comprant-se un castell al sud de França o gastant-se el que guanyarem en tota la nostra vida en una festa en una illa tropical. D'alguna manera, ens recorda els discursos que fan les guanyadores dels concursos de bellesa en què diuen que utilitzaran el premi per portar la pau al món.
Naturalment, és absolutament legítim sentir aquest punt d'indignació davant d'un acte que ens sembla absolutament hipòcrita i que sovint no respon més que a la necessitat de netejar la consciència o, senzillament, fer màrqueting personal. Però també és cert que aquests ambaixadors de bona voluntat tenen el seu rol en la tasca més important del nostre segle: canviar les mentalitats per fer possible un món millor. Quan, fa uns dies, Angelina Jolie (ambaixadora de bona voluntat de l'ACNUR, l'agència de l'ONU que vetlla pels refugiats) va visitar la frontera entre Turquia i Síria per interessar-se pels qui fugien de les repressions del règim de Bashar al-Assad, mig món va veure l'actriu a la portada dels diaris i als informatius de televisió i alguns van sentir per primer cop que a Síria hi ha protestes als carrers i que l'exèrcit dispara als ciutadans que es manifesten. Alguns, fins i tot, van sentir a parlar per primer cop d'un país que es diu Síria i d'un president que es diu Bashar al-Assad. I no només els lectors de diaris: les revistes i programes del cor, aquells dies, també van parlar de Síria i de la repressió. Potser els nostres prejudicis (qui no en té?!) no ens deixen valorar la part positiva de la figura de l'ambaixador de bona voluntat. Per fer-ho, el millor és que comencem amb quatre dades: qui són i què fan, els ambaixadors de bona voluntat?
D'ambaixadors de bona voluntat n'hi ha centenars, tot i que alguns són més coneguts. Són persones cèlebres (sobretot del món del cinema, l'esport o la música, però també escriptors, científics i activistes) que dediquen una part del seu temps a recolzar les campanyes d'organitzacions internacionals i a donar visibilitat a temes que, si no fos per ells, no apareixerien mai als mitjans de comunicació. Com a mínim, no amb la freqüència i importància amb què, gràcies a la seva tasca, apareixen actualment. També tenen un rol important a l'hora de fer pressió als governs perquè escoltin els punts de vista de les organitzacions que representen.
Moltes ONG i organitzacions internacionals tenen ambaixadors de bona voluntat. Els més coneguts són els que pertanyen als diversos organismes de l'ONU: l'ACNUR (Angelina Jolie, Barbara Hendricks, Jesús Vázquez o Giorgio Armani, entre d'altres), l'OMS (Jet Li o l'Orquestra Filarmònica de Viena), l'UNESCO (Kitín Muñoz,  Wole Soyinka o Bahia Hariri), la UNICEF (David Beckham, Mia Farrow, Orlando Bloom, Leo Messi o Shakira), etc. La Unió Europea, el Lions Club, la Unió Africana o el Comité Olímpic Internacional també tenen ambaixadors de bona voluntat, així com associacions com el Global Peace Index. Fins i tot algunes universitats, ciutats i països en tenen. La llista completa d'ambaixadors de bona voluntat dels organismes associats a l'ONU és aquesta. 
Per tal de donar a conèixer el què passa al món i les persones i organitzacions que treballen per canviar-lo tota col·laboració és benvinguda. Amb tots els peròs que vulgueu, naturalment.

Fonts:

1. Les mansions d'Angelina Jolie, ambaixadora de bona voluntat de l'ACNUR: http://www.labotana.com/index.php/fotogalerias/item/4713/asInline
2. El nivell a què ens tenen acostumats les Miss: http://www.youtube.com/watch?v=OS_fvUiJ7LI&feature=related
3. Ambaixadors de bona voluntat de l'ACNUR: http://www.acnur.org/t3/el-acnur/embajadores-de-buena-voluntad/
4. Ambaixadors de bona voluntat de l'OMS: http://www.who.int/goodwill_ambassadors/es/index.html
5. Ambaixadors de bona voluntat de la UNESCO: http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=37151&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
6. Ambaixadors de bona voluntat d'UNICEF: http://www.unicef.org/spanish/people/people_ambassadors.html
7. Article de Donant Dades sobre el Global Peace Index: http://www.donantdades.com/2011/06/la-pau-pot-ser-mesurada.html
8. Ambaixadors de bona voluntat de tots els organismes de l'ONU: http://www.goodwillembassy.org/goodwillambass.html

 

Refugiats a Somàlia

La guerra civil que pateix Somàlia des de fa 19 anys ha convertit el país en un dels territoris més grans del món sense cap tipus de govern. La guerra, unida a la sequera i les inundacions dels últims anys han provocat que 1,4 milions de persones hagin deixat les seves llars i s'hagin desplaçat a altres regions del país; a aquests desplaçats cal sumar-li 560.000 persones que s'han refugiat en països veïns com Etiòpia, Kenia i el Iemen.
Estem acostumats a llegir xifres de refugiats i desplaçats, sobretot a l'Àfrica i a Àsia Central, però a vegades no ens fem una idea clara del que significa. Doncs bé, per fer-nos una idea, és com si la població de Castella-la Manxa (2.038.191 habitants l'abril del 2010) visqués fora de casa, en tendes de campanya, repartida per Múrcia, València, Madrid, Catalunya i Andalusia. A més, si tenim en compte que Somàlia només té uns 8 milions d'habitants (8.228.000 aprox. el 2005), significa que un 23,8% de la població del país viu com a desplaçada o refugiada. Això, traslladat a Espanya, seria com si a més a més de Castella-la Manxa hi suméssim tota Andalusia, Ceuta i Melilla: quasi 11 milions de persones vivint en campaments de refugiats lluny de casa seva.

Fonts:

1. Butlletí de febrer de 2010 de l'Acnur-Espanya, la delegació espanyola de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (en castellà): http://www.eacnur.org/media/docs/BoRef_FEB-10_baja.pdf
2. Dades de població de les Comunitats Autònomes de l'Institut Nacional d'Estadística (abril 2010): http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=EPOB&idtab=4
3. Població i dades de Somàlia (estimació del 2005): http://ca.wikipedia.org/wiki/Som%C3%A0lia