Es calcula que el total d'aigua que hi ha al planeta (comptant l’aigua dolça i la salada, la líquida i la sòlida en forma de gel als pols, la que hi ha a la superfície i la que s’amaga sota terra) és de 1.400 milions de km³ d’aigua. Si tenim en compte que 1 km³ són mil milions de m³, ens apareix un número que fins i tot és massa gran per ser pensat.
Aquesta aigua està distribuïda en una fina capa que, en el seu punt més profund –les Mariannes, una fossa marina que es troba a l’oceà Pacífic– arriba als 11.000 metres de fondària, que tenint en compte que el radi de la Terra és de més de 6.000 km, no és massa. Jacques Cousteau, el famós oceanògraf francès, tenia una manera molt gràfica d’explicar com és de fina aquesta capa d’onze quilòmetres. Deia que si agaféssim una bola de billar i la submergíssim en un cubell d’aigua per tot seguit assecar-la amb un drap, la pel·lícula d’humitat que quedaria a la superfície de la bola seria, proporcionalment, bastant superior a la quantitat d’aigua que hi ha al planeta. Aquesta capa tan fina, però, ocupa el 71% de la superfície terrestre, és a dir, que la major part de la Terra està coberta d’aigua.
Aquesta quantitat d’aigua s’ha mantingut invariable des que es va crear ara fa 4.500 milions d’anys, i com que no se’n crea de nova ni es destrueix la que hi ha, la quantitat seguirà sent la mateixa. El que canvia, ja sigui per causes naturals o per l’acció de l’home, és l’estat d’aquesta aigua i la seva distribució.
Quanta d'aquesta aigua podem aprofitar?
Només un 2,5% de tota l’aigua té una salinitat prou baixa com per considerar-la aigua dolça. Tenint en compte que la major part dels ecosistemes terrestres i de totes les seves espècies (l’home entre elles) necessiten aquest tipus d’aigua per viure, podem començar a pensar que, si bé no és un recurs escàs, sí que és un recurs limitat.
D’aquest 2,5% d'aigua dolça de què parlàvem, el 79% es troba concentrat als pols en forma de gel, el 20% són aigües subterrànies i només un 1% es troba a la superfície. Però és que, a més, d’aquest 1% la meitat es troba en llacs, el 38% barrejada amb el sòl, el 8% en forma d’humitat a l’atmosfera, l’1% en organismes vius i un altre 1% als rius. Resumint: l’aigua potable a què tenim accés és un 0,008% del total disponible. Una bona manera d’entendre tot això és amb una imatge: si poséssim tota l’aigua del planeta en un recipient de 5 litres, l’aigua dolça disponible no arribaria a omplir una cullereta; d’aquesta cullereta, l’home només en pot aprofitar dues gotes.
Fonts:
Aquesta aigua està distribuïda en una fina capa que, en el seu punt més profund –les Mariannes, una fossa marina que es troba a l’oceà Pacífic– arriba als 11.000 metres de fondària, que tenint en compte que el radi de la Terra és de més de 6.000 km, no és massa. Jacques Cousteau, el famós oceanògraf francès, tenia una manera molt gràfica d’explicar com és de fina aquesta capa d’onze quilòmetres. Deia que si agaféssim una bola de billar i la submergíssim en un cubell d’aigua per tot seguit assecar-la amb un drap, la pel·lícula d’humitat que quedaria a la superfície de la bola seria, proporcionalment, bastant superior a la quantitat d’aigua que hi ha al planeta. Aquesta capa tan fina, però, ocupa el 71% de la superfície terrestre, és a dir, que la major part de la Terra està coberta d’aigua.
Aquesta quantitat d’aigua s’ha mantingut invariable des que es va crear ara fa 4.500 milions d’anys, i com que no se’n crea de nova ni es destrueix la que hi ha, la quantitat seguirà sent la mateixa. El que canvia, ja sigui per causes naturals o per l’acció de l’home, és l’estat d’aquesta aigua i la seva distribució.
Quanta d'aquesta aigua podem aprofitar?
Només un 2,5% de tota l’aigua té una salinitat prou baixa com per considerar-la aigua dolça. Tenint en compte que la major part dels ecosistemes terrestres i de totes les seves espècies (l’home entre elles) necessiten aquest tipus d’aigua per viure, podem començar a pensar que, si bé no és un recurs escàs, sí que és un recurs limitat.
D’aquest 2,5% d'aigua dolça de què parlàvem, el 79% es troba concentrat als pols en forma de gel, el 20% són aigües subterrànies i només un 1% es troba a la superfície. Però és que, a més, d’aquest 1% la meitat es troba en llacs, el 38% barrejada amb el sòl, el 8% en forma d’humitat a l’atmosfera, l’1% en organismes vius i un altre 1% als rius. Resumint: l’aigua potable a què tenim accés és un 0,008% del total disponible. Una bona manera d’entendre tot això és amb una imatge: si poséssim tota l’aigua del planeta en un recipient de 5 litres, l’aigua dolça disponible no arribaria a omplir una cullereta; d’aquesta cullereta, l’home només en pot aprofitar dues gotes.
Fonts:
- Les dades d'aquest article apareixen al llibre Guía de bolsillo para personas inquietas: http://www.intermonoxfam.org/es/informate/productos/libros/ciencias-sociales/guia-de-bolsillo-para-personas-inquietas
- El podeu consultar aquí: http://books.google.es/books?id=a7vZ4P8KlssC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.