L'aportació de diners públics a la cooperació internacional mai no ha estat gaire generosa. Des que als anys noranta la ciutadania pressionés per tal que els governs dels països rics aportessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació, només cinc països (Dinamarca, Països Baixos, Luxemburg, Noruega i Suècia) han arribat a aquesta xifra.
La resta, no només no hi han arribat (la mitjana és d'un 0,3%) sinó que han aprofitat la crisi financera dels últims anys per retallar encara més aquestes partides. A Espanya els governs autonòmics han retallat, en els últims quatre anys, el 71% del pressupost destinat a l'ajut oficial al desenvolupament (AOD).
Durant la X Trobada anual de coordinadores autonòmiques d'ONG celebrada fa uns dies a Bilbao, s'ha denunciat que les intencions dels governs autonòmics pel 2013 són seguir amb aquest ritme dràstic de retallades. Concretament, es preveu que les autonomies retallin un 44% més en AOD, passant dels 240 milions d'euros actuals a només 134.
Aquestes retallades, naturalment, tenen conseqüències directes: han quedat paralitzats molts projectes de salut, educació i alimentació al Tercer Món i es creu que bona part dels que han sobreviscut tenen els dies comptats si es continua retallant. A més, també han minvat les partides destinades a l'educació per al desenvolupament, és a dir, a tots aquells programes i campanyes de denuncia social i mobilització ciutadana destinats a conscienciar els ciutadans espanyols de la importància de la cooperació i fer-los veure que les seves accions individuals (com ara escollir què compres i a qui li compres) tenen repercussions globals.
A diferència del (relatiu) suport popular que tenen les mobilitzacions en contra de les retallades en educació i sanitat, les retallades en cooperació no estan tan mal vistes. Sembla com si, en temps de crisi, la cooperació internacional hagués de quedar en segon pla. Però això és perquè no som prou conscients de la importància dels projectes que es financen amb aquests diners. I perquè no ens adonem que, ben mirat, aquestes partides no suposen una despesa gaire important i, si ens les estalviéssim, no canviaria gran cosa en la nostra economia: pel que fa a la cooperació autonòmica, només suposen cinc euros anuals per habitant. En defensa, sense anar més lluny, ens en gastem 368. Aquí sí que caldria fer-hi una bona retallada!
Fonts:
La resta, no només no hi han arribat (la mitjana és d'un 0,3%) sinó que han aprofitat la crisi financera dels últims anys per retallar encara més aquestes partides. A Espanya els governs autonòmics han retallat, en els últims quatre anys, el 71% del pressupost destinat a l'ajut oficial al desenvolupament (AOD).
Durant la X Trobada anual de coordinadores autonòmiques d'ONG celebrada fa uns dies a Bilbao, s'ha denunciat que les intencions dels governs autonòmics pel 2013 són seguir amb aquest ritme dràstic de retallades. Concretament, es preveu que les autonomies retallin un 44% més en AOD, passant dels 240 milions d'euros actuals a només 134.
Aquestes retallades, naturalment, tenen conseqüències directes: han quedat paralitzats molts projectes de salut, educació i alimentació al Tercer Món i es creu que bona part dels que han sobreviscut tenen els dies comptats si es continua retallant. A més, també han minvat les partides destinades a l'educació per al desenvolupament, és a dir, a tots aquells programes i campanyes de denuncia social i mobilització ciutadana destinats a conscienciar els ciutadans espanyols de la importància de la cooperació i fer-los veure que les seves accions individuals (com ara escollir què compres i a qui li compres) tenen repercussions globals.
A diferència del (relatiu) suport popular que tenen les mobilitzacions en contra de les retallades en educació i sanitat, les retallades en cooperació no estan tan mal vistes. Sembla com si, en temps de crisi, la cooperació internacional hagués de quedar en segon pla. Però això és perquè no som prou conscients de la importància dels projectes que es financen amb aquests diners. I perquè no ens adonem que, ben mirat, aquestes partides no suposen una despesa gaire important i, si ens les estalviéssim, no canviaria gran cosa en la nostra economia: pel que fa a la cooperació autonòmica, només suposen cinc euros anuals per habitant. En defensa, sense anar més lluny, ens en gastem 368. Aquí sí que caldria fer-hi una bona retallada!
Fonts:
- Els cinc països que destinen el 0,7% del PIB a la cooperació: http://www.abc.es/hemeroteca/historico-23-03-2002/abc/Internacional/dinamarca-holanda-noruega-suecia-y-luxemburgo-superan-el-07_86722.html
- Les xifres d'aquest article estan tretes dels documents oficials de la X Trobada anual de coordinadores autonòmiques d'ONG: http://www.congde.org/index.php/noticias/vernoticia/id_noticia/1791
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.