La percepció de la corrupció política al món

Cap país no es salva de la corrupció política, però ni de lluny és igual a tot arreu. Cada any, Transparency International, una ONG amb seu a Berlín que es dedica a combatre la corrupció política i divulgar la informació que recull, elabora una sèrie d'índex de com perceben els empresaris i els analistes polítics la corrupció política als seus països. Entre els deu països més corruptes del món, un del Carib (Haití), cinc d'Àsia Central i l'Orient Mitjà (Iran, Turkmenistan, Uzbekistan, Iraq i Afganistan), un del sud-est asiàtic (Myanmar) i tres de l'Àfrica (el Txad, el Sudan i Somàlia).

Entre els països menys corruptes, hi trobem força països del nord d'Europa, però també algunes sorpreses: al número 1 hi ha Nova Zelanda, i el tercer lloc és per Singapur.

Dins la UE, els tres països amb una percepció de la corrupció més alta són Bulgària, Grècia i Romania, i els que la tenen més baixa són Dinamarca, Suècia i Suïssa. Espanya es troba al lloc 32 de l'índex mundial, per darrere de països com Israel, Xipre o Xile, i a la posició 18 dels 30 països de la UE.

Fonts:

1. http://www.transparencia.org.es/
2. Índex 2009 de percepció de la corrupció al món elaborat per Transparency International: http://www.transparencia.org.es/INDICE%20DE%20PERCEPCI%C3%93N%202009/Tabla%20sint%C3%A9tica.CPI_2009_table_spanish.pdf
3. Índex 2009 de percepció de la corrupció a la Unió Europea elaborat per Transparency International: http://www.transparencia.org.es/INDICE%20DE%20PERCEPCI%C3%93N%202009/Regiones.%20Union%20Europea%20y%20Europa%20del%20Oeste%5B1%5D.pdf 

Quants països hi ha al món?

En teoria hauria de ser fàcil saber quants països hi ha: n'hi hauria d'haver prou amb agafar un atles o una enciclopèdia i comptar-los. El problema és que hi ha molts territoris que no tenen un estatus gaire definit, o que no estan acceptats per la comunitat internacional tot i ser estats independents, com el cas de Taiwan, que tot i ser un país absolutament independent des de 1949 ni l'ONU ni la majoria d'estats del món no l'han reconegut per culpa de les pressions de la Xina, que el considera un territori rebel del seu propi país.
Ni tan sols l'ONU no s'atreveix a comptabilitzar els països que hi ha al món, i al seu web diu que "[per dir quants països hi ha] no som cap autoritat en la matèria. La millor opció és visitar una biblioteca de la seva àrea, consultar una enciclopèdia o un almanac mundial". I això és el que hem fet.
Al món hi ha 193 estats reconeguts per tothom: els 192 que formen l'ONU i un altre, el Vaticà, que tot i que és observador permanent a les Nacions Unides no en forma part.
A banda d'aquests estats reconeguts per tothom, hi ha un bon nombre de països, independents o no, que reclamen aquest estatus. Cada llista i cada autor dóna una xifra diferent, la més alta de les quals és de 50, que units als 193 anteriors dóna un total de 243 països.
D'aquests, 9 o 10 són estats plenament sobirans tot i no tenir un reconeixement internacional, com Taiwan (reconegut només per 24 estats), la part turca de Xipre (només reconegut per Turquia però independent de facto), l'Estat de Palestina als territoris de Gaza i Cisjordània (reconegut per 92 estats), Kosovo (reconegut per més d'un terç dels membres de l'ONU però no per Espanya) o Ossètia del Sud.
A banda, hi ha una quarantena de regions habitades que depenen d'altres països però estan o bé en tràmits per esdevenir independents, com Groenlàndia i les illes Fèroe de Dinamarca,  o bé tenen un estatus propi, com les possessions d'ultramar d'alguns països europeus que han passat de ser colònies a ser territoris més o menys autònoms però que encara formen part de les seves metròpolis. A més, a la llista hi apareixen alguns casos especials com les illes Cook, lliurement associades a Nova Zelanda, o les regions administratives especials de Hong Kong i Macau, reconegudes pels tractats internacionals.
Per últim, cal tenir en compte que al món, actualment, hi ha molts estats amb territoris que volen la independència i que és possible que alguns d'aquests entrin, en els propers anys, en les llistes de nous països.
Vist així, no és estrany que fins i tot l'ONU es renti les mans a l'hora de dir quants països hi ha al món.

Fonts:

1.  http://www.un.org/es/
2.  http://www.un.org/spanish/geninfo/faq/faq.html

 

L'atracció dels astres i l'astrologia

Sempre hem cregut en coses rares. Des que som humans, la mateixa ànsia que ens ha portat a desenvolupar el pensament científic per contestar les nostres preguntes ens ha angoixat quan no hem trobat respostes, i aquesta angoixa l'hem substituït per explicacions mítiques i pseudocientífiques com la màgia, el tarot, els fantasmes, l'astrologia o la mitologia. A mida que el nostre coneixement del món ha avançat, algunes d'aquestes explicacions fantàstiques han anat desapareixent, com la creença que el tro és una mostra d'hostilitat d'una divinitat per alguna cosa que hem fet malament.
Però algunes d'aquestes creences segueixen incrustades en les nostres mentalitats, i sovint s'usa un llenguatge semblant al científic per guanyar legitimitat als ulls dels incauts.
Els astròlegs, per exemple, sovint parlen de la força que exerceixen els astres sobre nosaltres per justificar la seva influència en el nostre caràcter i les nostres vides, i per fer-ho parlen de l'atracció gravitatòria. Les Lleis de Newton se citen quasi tant en els llibres d'astrologia com en els d'astronomia.
Doncs bé, comprovem-ho. L'atracció gravitatòria de Mart, segons els astròlegs, és una d'aquestes forces que tenen tanta influència al moment del nostre naixement i que poden marcar les nostres vides per sempre. Mart és un planeta una mica més petit que la Terra, amb una massa de 6 x 10²³ kg i que es troba a una distància de 7,7 x 10¹⁰ metres de nosaltres. Així doncs (i seguint la llei de Newton que diu que dos cossos qualssevol de l'univers senten una atracció gravitatòria entre ells que serà més gran com més grans siguin els cossos i més petita com més lluny es trobin), Mart exerceix una força de 6,8 x 10-8 kg sobre una persona situada a la superfície de la Terra que pesi un centenar de kg. Curiosament, aquesta força és exactament la mateixa que exerciria una altra persona d'un centenar de kg que es trobés a un metre de distància, cosa que ens dóna un nou axioma per l'astrologia:
"Si la força gravitatòria de Mart exerceix alguna influència en el nostre caràcter a l'hora de néixer, la influència que exerceixi la força gravitatòria del cos d'una llevadora grassoneta que es trobi a menys d'un metre del nadó encara serà més gran. I la que exercirien les parets del quiròfan ja seria tan important que, segurament, afectaria per sempre el nostre caràcter."

 

Fonts:

1. Michael Shermer. Por qué creemos en cosas raras. Editorial Alba:
   http://www.albaeditorial.es/php/sl.php?shop.showprod&numusr=7455%2F1084&lang=1&m=Eur&ref=97884-84284222&fldr=0
   Una bona introducció als mecanismes que ens fan creure en pseudociències i creences sense cap fonament científic.
2. http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravetat
3. Les dades de l'atracció de Mart i d'una persona de 100kg estan tretes de James S. Trefil. Un científico a la orilla del mar. Barcelona: Planeta, 1989, un llibre de divulgació científica que fa pedagogia sobre els diversos camps de la física mitjançant el que es pot veure i experimentar en qualsevol platja del planeta.
   http://es.wikipedia.org/wiki/Un_cient%C3%ADfico_a_la_orilla_del_mar
4. Una cita de Carl Sagan sobre els tocòlegs i l'astrologia:
   http://es.wikiquote.org/wiki/Carl_Sagan

Quin és el pressupost de la Casa del Rei?

Com passa amb l'apartat de Defensa, el que ens gastem en el manteniment de la Casa del Rei és una dada difícil de saber. Si bé als Pressupostos Generals de l'Estat hi ha una partida assignada clara (8.663.020€ el 2008), també hi ha partides amagades en els pressupostos destinats a Interior, Patrimoni, Defensa, etc. Es calcula que el que realment ens gastem amb la monarquia puja a 25 milions d'euros anuals, que és tres vegades i mitja el que el Ministeri d'Educació es va gastar el 2009 en formació permanent del professorat (6.310.360€) i quasi el doble del que es va gastar en atenció a la infància i a les famílies (13.540.530€).

Fonts:

1. Els pressupostos oficials de la Casa del Rei:
   http://www.sgpg.pap.meh.es/Presup/PGE2008Ley/PGE-ROM/doc/1/3/1/2/2/N_08_E_R_31_101_1_1_2_3.PDF
2. Article d'El País parlant de les dificultats d'establir quant cobra:
   http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Cuentas/demasiado/opacas/elpepusocdmg/20071230elpdmgrep_3/Tes
3. Article d'El Economista que xifra les despeses en uns 25 milions d'euros:
   http://www.eleconomista.es/economia/noticias/113839/12/06/Chirac-se-salta-la-egalite-la-Republica-cuesta-4-veces-mas-que-el-Rey-de-Espana.html
4. Pressupostos Generals de l'Estat 2009 (Educació):
   http://www.sgpg.pap.meh.es/Presup/PGE2009Ley/MaestroTomos/PGE-ROM/doc/L_09_E_G8.PDF  (buscar pàgina 121)

Quants humans han viscut sobre la Terra al llarg de la història i quin percentatge d'aquests humans encara hi viuen?

Un càlcul com aquest és realment especulatiu i impossible de fer amb una certa esperança d'èxit, no només pel fet que no hi ha dades sobre quina era la població del planeta durant la major part de la història de la nostra espècie, sinó sobretot perquè no ens posaríem d'acord sobre quan hem de començar a comptar. Tot i això, tenint en compte les especulacions sobre quina població hi ha hagut al planeta en cada època i les mitjanes de naixements es pot fer una aproximació: en els últims 50.000 anys han viscut unes 107.890.000.000 persones. Com que al 2010 som quasi set mil milions de persones (6.866.900.000), actualment un 6,3% dels éssers humans que han viscut des que existeix la nostra espècie seguim vius.

Fonts: 

1. http://www.blogodisea.com/cuantas-personas-vivido-tierra-hasta-dia-hoy/historia/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+Blogodisea+%28Blogodisea%29&utm_content=Google+Reader
2.  Population Reference Bureau (EUA): http://www.prb.org/