Xenòfanes de Colofó, un filòsof grec de l'Antiguitat, deia que si els cavalls provessin d'imaginar-se a Déu segurament tindria forma de cavall. Quan els europeus hem provat d'imaginar-nos el món també li hem donat la nostra forma, i als mapes que hem dibuixat el nostre continent sempre estava situat al centre i tenia una mida considerable. Sovint, molt més considerable que la real.
Però quina és la mida real del nostre continent? Com que el planeta on vivim és una esfera bastant regular (això que s'acostuma a dir que és una esfera aixafada als pols és una exageració, perquè la diferència entre el radi polar i el radi equatorial és de només 21 km) es fa difícil dibuixar-lo en dues dimensions sobre un paper. Els geògrafs i els matemàtics porten molts anys inventant noves formes per aproximar com més millor aquests dibuixos a la realitat, però no es pot lluitar contra l'evidència: un objecte en 3D sempre apareix deformat d'una manera o altra en una representació en 2D.
L'any 1974, el cineasta alemany Arno Peters va fer famosa una nova projecció del planeta on les superfícies dels països eren més realistes que en la representació que acostumava (i acostuma) a aparèixer sempre que es dibuixa el planeta, feta pel cartògraf flamenc Gerardus Mercator 400 anys abans. Aquest nou mapa, tot i que la Unesco i altres ONG el van adoptar de seguida perquè en ell es veu que el Tercer Món és més gran del que s'havia dit fins ara i que, per tant, el repartiment de la riquesa entre nord i sud és encara més injust del que ens pensàvem, no ha aconseguit imposar-se. Però ens ha fet veure que el món pot ser representat d'una altra manera i que potser hem de canviar la nostra manera de veure'ns a nosaltres mateixos.
Mirem les dades. Si la comparem amb els països amb més superfície del món, n'hi ha sis (Rússia, Canadà, els Estats Units, la Xina, el Brasil i Austràlia) que són més grans que l'Europa dels 27, que té 4.324.782 km2. Rússia, el més gran de tots, és 4 vegades més gran que la Unió Europea, que cabria perfectament dins l'illa d'Austràlia.
Hi ha un bon exercici per entendre que el nostre continent no és massa gran: n'hi ha prou amb agafar un mapamundi, retallar la silueta de Xile (que a la posició 38 no sembla que hagi de ser un país massa gran) i posar-la sobre d'Europa. Si situem un extrem al nord de Suècia, l'altre extrem arriba fins... al Sàhara.
Naturalment, com s'acostuma a dir, la mida no sempre és el més important.
Però quina és la mida real del nostre continent? Com que el planeta on vivim és una esfera bastant regular (això que s'acostuma a dir que és una esfera aixafada als pols és una exageració, perquè la diferència entre el radi polar i el radi equatorial és de només 21 km) es fa difícil dibuixar-lo en dues dimensions sobre un paper. Els geògrafs i els matemàtics porten molts anys inventant noves formes per aproximar com més millor aquests dibuixos a la realitat, però no es pot lluitar contra l'evidència: un objecte en 3D sempre apareix deformat d'una manera o altra en una representació en 2D.
L'any 1974, el cineasta alemany Arno Peters va fer famosa una nova projecció del planeta on les superfícies dels països eren més realistes que en la representació que acostumava (i acostuma) a aparèixer sempre que es dibuixa el planeta, feta pel cartògraf flamenc Gerardus Mercator 400 anys abans. Aquest nou mapa, tot i que la Unesco i altres ONG el van adoptar de seguida perquè en ell es veu que el Tercer Món és més gran del que s'havia dit fins ara i que, per tant, el repartiment de la riquesa entre nord i sud és encara més injust del que ens pensàvem, no ha aconseguit imposar-se. Però ens ha fet veure que el món pot ser representat d'una altra manera i que potser hem de canviar la nostra manera de veure'ns a nosaltres mateixos.
Mirem les dades. Si la comparem amb els països amb més superfície del món, n'hi ha sis (Rússia, Canadà, els Estats Units, la Xina, el Brasil i Austràlia) que són més grans que l'Europa dels 27, que té 4.324.782 km2. Rússia, el més gran de tots, és 4 vegades més gran que la Unió Europea, que cabria perfectament dins l'illa d'Austràlia.
Hi ha un bon exercici per entendre que el nostre continent no és massa gran: n'hi ha prou amb agafar un mapamundi, retallar la silueta de Xile (que a la posició 38 no sembla que hagi de ser un país massa gran) i posar-la sobre d'Europa. Si situem un extrem al nord de Suècia, l'altre extrem arriba fins... al Sàhara.
Naturalment, com s'acostuma a dir, la mida no sempre és el més important.
Fonts:
- Xenòfanes de Colofó: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xen%C3%B2fanes_de_Colof%C3%B3
- Els primers mapamundis: http://valdeperrillos.com/books/cartografia-historia-mapas-antiguos/cartografia-antigueedad-clasica
- Article sobre les projeccions cartogràfiques: http://ca.wikipedia.org/wiki/Projecci%C3%B3_%28cartografia%29
- Comparació gràfica de la projecció de Peters i la de Mercator: http://www.elpais.com/graficos/internacional/Representaciones/mapamundi/elpgraint/20100318elpepuint_1/Ges/
- Altres projeccions possibles: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f8/Netzentwuerfe.png
- Estimació de la CIA sobre la superfície dels països: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html
- Comparació gràfica de la mida d'Austràlia amb altres països: http://www.thekeenans.id.au/images/Australia-comparison.jpg
Entrades
Felicitats pel blog! No comento gaire (gens fins ara, de fet) però us vaig seguint i el vaig recomanant.
ResponEliminaUna abraçada!
Jael