En temps de crisis econòmiques, polítiques o militars sovint se senten veus reclamant un líder fort. En els últims segles, els caps de la tribu han anat deixant pas als reis, i aquests als presidents i primers ministres (no a tot arreu), però encara avui seguim als líders i els donem els poders necessaris per decidir per nosaltres. I no només al govern: qualsevol grup humà, des d'una empresa a un club esportiu, té el seu líder. Però el fet de delegar la tasca política en representants escollits democràticament (actualment la democràcia representativa és un dels sistemes de govern més comuns al planeta) no implica necessàriament l'existència de líders.
La idea de prescindir de líders pot sonar utòpica o excessivament radical, però no és així. Ens podem fer una idea de com seria un món sense líders veient com funciona el govern suís, que fa més de 150 anys va fer el primer pas en aquesta direcció. A Suïssa el lideratge del govern és col•legiat, és a dir, que no l'exerceix una persona sinó set, un dels quals assumeix la presidència per rotació per fer les feines de representació del país, tot i que el fet de ser president no li dóna cap poder extra. Les decisions les prenen els set membres del Consell Federal en ple, i bona part de les lleis s'aproven, es ratifiquen o s'impugnen per referèndum: cada any se'n fan quatre o cinc. No és perfecte, però és el que més s'apropa a una democràcia directa entre els exemples que funcionen al nostre voltant.
Naturalment, en el camí de pensar i actuar per nosaltres mateixos encara es poden fer molts més passos, però per algun lloc cal començar.
La idea de prescindir de líders pot sonar utòpica o excessivament radical, però no és així. Ens podem fer una idea de com seria un món sense líders veient com funciona el govern suís, que fa més de 150 anys va fer el primer pas en aquesta direcció. A Suïssa el lideratge del govern és col•legiat, és a dir, que no l'exerceix una persona sinó set, un dels quals assumeix la presidència per rotació per fer les feines de representació del país, tot i que el fet de ser president no li dóna cap poder extra. Les decisions les prenen els set membres del Consell Federal en ple, i bona part de les lleis s'aproven, es ratifiquen o s'impugnen per referèndum: cada any se'n fan quatre o cinc. No és perfecte, però és el que més s'apropa a una democràcia directa entre els exemples que funcionen al nostre voltant.
Naturalment, en el camí de pensar i actuar per nosaltres mateixos encara es poden fer molts més passos, però per algun lloc cal començar.
Fonts:
- Democràcia representativa: http://ca.wikipedia.org/wiki/Democr%C3%A0cia_representativa
- Política de Suïssa: http://es.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica_de_Suiza
- El Consell Federal suís: http://www.swissinfo.ch/spa/noticias/politica_suiza/El_Consejo_Federal,_un_gobierno_sin_jefatura.html?cid=814162
- Democràcia directa: http://ca.wikipedia.org/wiki/Democr%C3%A0cia_directa
- Per primer cop en la història, les dones són majoria al Consell Federal suís: http://alexmasllorens.blogspot.com/2010/09/mujeres-y-poder.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.