A Espanya consumim cada dia 51 milions d'envasos, i aquesta xifra no para d'augmentar. Les causes de l'augment són molt diverses: cada cop hi ha menys productes que es venen a granel, cada cop hi ha més envasos d'un sol ús, cada cop som més i, a més a més, cada cop consumim més begudes envasades (aigua, refrescos, cervesa, sucs, etc.).
Per sort, ja fa més de 20 anys que aquests envasos es recullen selectivament en contenidors de diferents colors, i més o menys tothom sap on va cada envàs. Però tot i això, el sistema de reciclatge que hauria d'ajudar-nos a reduir molt la nostra petjada ecològica no acaba d'implantar-se: actualment, a Espanya només un 35% dels envasos es dipositen al contenidor que toca. La majoria es llencen al contenidor del rebuig i acaben incinerats o oblidats als grans abocadors.
Aquesta deixadesa per part de tots té un cost ambiental, evidentment, però també econòmic. La recollida i el tractament dels envasos llençats al contenidor incorrecte ens costa 68 milions d'euros anuals, i el valor de les matèries primes perdudes (metall, plàstic, alumini, vidre, etc.) és de 65 milions d'euros més. En total, 133 milions d'euros que llencem cada any literalment a les escombraries. El mateix que costa, per exemple, el pla nacional per universalitzar Internet amb connexions d'una mega a Espanya.
Contra això, cal mirar-s'hi una mica més a l'hora de llençar les escombraries. Però a banda de millorar el sistema actual, també es pot començar a pensar en altres sistemes, com per exemple reintroduir els envasos retornables: quan compres una beguda, pagues l'envàs, i quan el retornes et donen els diners que t'ha costat. És el que es feia abans, i té uns quants avantatges sobre el model actual:
1.- Alguns d'aquests envasos (sobretot si són de vidre) es poden reomplir directament, evitant-nos el cost del reciclatge.
2.- Els que no es reomplen es poden reciclar sense barrejar-los amb altres envasos semblants, cosa que evita que la qualitat del material perdi valor i s'acabi llençant per inservible al cap d'unes quantes reutilitzacions.
3.- Els usuaris no llençarien envasos pel carrer, ni a les escombraries ni a la natura, perquè voldrien recuperar-ne l'import, cosa que ajudaria a mantenir el medi ambient més net.
Al web de Retorna, una iniciativa integrada per ONG, associacions de consumidors i la indústria del reciclatge que impulsa aquest tipus d'envàs, podreu trobar vídeos i articles sobre les virtuts dels envasos retornables. Hi ha dades com aquesta: a Espanya, només el 30% dels envasos que es fabriquen es poden recuperar. A Alemanya, el 98,5%.
Naturalment, si és complicat que els ciutadans llencin els envasos al contenidor que toca, encara ho serà més que els retornin a la botiga. Però si, a canvi, els retornen l'import de l'envàs... potser hi participaran més que amb l'actual sistema. L'impacte d'aquest nou model seria molt important, sobretot si tenim en compte que el 50% dels envasos que es llencen al contenidor groc són de begudes.
Una utopia? Naturalment que no. És un sistema que ja existeix a Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca, Israel, els països escandinaus i alguns estats dels EUA.
Fonts:
Per sort, ja fa més de 20 anys que aquests envasos es recullen selectivament en contenidors de diferents colors, i més o menys tothom sap on va cada envàs. Però tot i això, el sistema de reciclatge que hauria d'ajudar-nos a reduir molt la nostra petjada ecològica no acaba d'implantar-se: actualment, a Espanya només un 35% dels envasos es dipositen al contenidor que toca. La majoria es llencen al contenidor del rebuig i acaben incinerats o oblidats als grans abocadors.
Aquesta deixadesa per part de tots té un cost ambiental, evidentment, però també econòmic. La recollida i el tractament dels envasos llençats al contenidor incorrecte ens costa 68 milions d'euros anuals, i el valor de les matèries primes perdudes (metall, plàstic, alumini, vidre, etc.) és de 65 milions d'euros més. En total, 133 milions d'euros que llencem cada any literalment a les escombraries. El mateix que costa, per exemple, el pla nacional per universalitzar Internet amb connexions d'una mega a Espanya.
Contra això, cal mirar-s'hi una mica més a l'hora de llençar les escombraries. Però a banda de millorar el sistema actual, també es pot començar a pensar en altres sistemes, com per exemple reintroduir els envasos retornables: quan compres una beguda, pagues l'envàs, i quan el retornes et donen els diners que t'ha costat. És el que es feia abans, i té uns quants avantatges sobre el model actual:
1.- Alguns d'aquests envasos (sobretot si són de vidre) es poden reomplir directament, evitant-nos el cost del reciclatge.
2.- Els que no es reomplen es poden reciclar sense barrejar-los amb altres envasos semblants, cosa que evita que la qualitat del material perdi valor i s'acabi llençant per inservible al cap d'unes quantes reutilitzacions.
3.- Els usuaris no llençarien envasos pel carrer, ni a les escombraries ni a la natura, perquè voldrien recuperar-ne l'import, cosa que ajudaria a mantenir el medi ambient més net.
Al web de Retorna, una iniciativa integrada per ONG, associacions de consumidors i la indústria del reciclatge que impulsa aquest tipus d'envàs, podreu trobar vídeos i articles sobre les virtuts dels envasos retornables. Hi ha dades com aquesta: a Espanya, només el 30% dels envasos que es fabriquen es poden recuperar. A Alemanya, el 98,5%.
Naturalment, si és complicat que els ciutadans llencin els envasos al contenidor que toca, encara ho serà més que els retornin a la botiga. Però si, a canvi, els retornen l'import de l'envàs... potser hi participaran més que amb l'actual sistema. L'impacte d'aquest nou model seria molt important, sobretot si tenim en compte que el 50% dels envasos que es llencen al contenidor groc són de begudes.
Una utopia? Naturalment que no. És un sistema que ja existeix a Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca, Israel, els països escandinaus i alguns estats dels EUA.
Fonts:
- Joc de Donant dades on pots veure si saps on va cada envàs: http://www.donantdades.com/2011/11/el-joc-del-reciclatge.html
- Post de Donant dades sobre els grans abocadors del Tercer Món: http://www.donantdades.com/2011/06/viure-en-un-abocador-descombraries.html
- Els problemes del reciclatge d'envasos: http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/62034/Preocupacion-bajo-indice-reciclaje-envases
- Què es pot fer amb 133 milions d'euros: http://www.xatakaon.com/noticias-adsl-y-cable/el-gobierno-destina-133-millones-de-euros-para-universalizar-la-banda-ancha
- Web de Retorna: http://www.retorna.org/ca/retorna/quees.html
- Video de Retorna sobre les virtuts dels envasos retornables: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=B1AoZki5ny0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.