La setmana passada es va celebrar l'edició 2012 d'Eurovisió. Un parell de dies abans de la gala, la representant espanyola Pastora Soler va fer unes polèmiques declaracions en què insinuava que la direcció de RTVE li havia demanat que no guanyés el concurs perquè el país guanyador s'ha d'encarregar d'organitzar l'edició de l'any següent. Soler, concretament, deia: "En Bakú, hay una montada impresionante. Hay muchísimo dinero metido en esto. Azerbaiyán se lo puede permitir porque es un país que se dedica al petróleo y le va bien económicamente. Pero nosotros tenemos que salir primero del bache".
Més enllà de l'escàndol que s'ha organitzat per aquestes declaracions (cosa curiosa, perquè no crec que quedi gaire gent a Europa que desconegui com funciona això d'Eurovisió), el que ha passat més desapercebut és el que diu sobre l'Azerbaidjan.
Comencem amb un parell de dades tretes del web d'Acción contra el hambre:
Més enllà de l'escàndol que s'ha organitzat per aquestes declaracions (cosa curiosa, perquè no crec que quedi gaire gent a Europa que desconegui com funciona això d'Eurovisió), el que ha passat més desapercebut és el que diu sobre l'Azerbaidjan.
Comencem amb un parell de dades tretes del web d'Acción contra el hambre:
- Tot i que és un país amb forts ingressos gràcies al petroli, l'Azerbaidjan té un 50% de la població vivint per sota el llindar de la pobresa.
- Té una taxa de desnutrició crònica infantil del 25%.
- El 31,8% dels nens pateixen anèmia.
- El 20% de la població no té accés a aigua potable en condicions.
- El 55% de la població no té sanejaments bàsics.
D'on ha tret la pobra Pastora Soler que és un país ric? Doncs del fet que té molt petroli i que hi entren molts diners provinents d'aquest mercat. I no és un error que cometen només els participants de concursos casposos internacionals, és un error molt comú que, d'una manera o una altra, cometem tots alguna vegada: confondre PIB per càpita amb riquesa de la població.
Un dels llocs on podem sentir aquest tipus d'animalades més sovint és al món de l'esport. Un cas típic i molt comentat és el de Qatar, patrocinador del Futbol Club Barcelona, que apareix al número 1 a la llista de països més rics segons el PIB per càpita que fa el Fons Monetari Internacional. Des de la directiva del club i des dels diaris afins s'ha intentat vendre Qatar com la Suïssa del golf Pèrsic, però Qatar és una dictadura, explota els seus treballadors immigrants (que representen el 80% de la població) i les seves lleis discriminen les dones.
[Per evitar ressentiments, afegirem que al Reial Madrid el patrocina la companyia aèria Fly Emirates, la principal línia aèria dels Emirats Àrabs, una altra dictadura amb una situació molt semblant a la de Qatar. No hi ha massa diferència...].
Resumint: no cal crucificar a la pobra Pastora Soler, que segur que ho ha dit sense cap mala intenció, però hauríem de ser més curosos a l'hora de parlar de la riquesa i la pobresa de les nacions.
Fonts:
- Les declaracions de Pastora Soler: http://www.formulatv.com/noticias/25129/pastora-soler-tve-pedido-no-gane-eurovision-gasto-supone-organizar-festival
- Algunes dades sobre l'Azerbaidjan: http://www.accioncontraelhambre.org/ficha_pais.php/id_map/95/pais/azerbaiyan
- Rànquing de països en PIB per càpita: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_PIB_%28PPA%29_per_c%C3%A1pita#cite_note-0
- Informe 2011 dels drets humans a Qatar segons Amnistia Internacional: http://www.amnesty.org/es/region/qatar/report-2011
- Informe 2011 dels drets humans als Emirats Àrabs Units segons Amnistia Internacional: http://www.amnesty.org/es/region/uae/report-2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.