El juliol de 1977 Kang Chol Hwan, un nen de nou anys, va ser detingut amb la resta de la seva família perquè el seu avi no s'havia mostrat prou entusiasta amb el règim de Kim Il Sung, el dictador vitalici de Corea del Nord. L'avi, pel que sembla, tampoc no és que s'hi oposés: havia viatjat uns anys abans des del Japó amb tota la seva família per viure la revolució nord-coreana i havia donat la seva fortuna al partit, però sembla que no n'hi havia prou.
Kang i la seva família van passar deu anys al camp de concentració de Yodok com a "familiars d'un delinqüent", i anys més tard, quan va aconseguir fugir del país i va anar a parar a Corea del Sud després d'un llarg periple per la Xina, va descriure el seu pas pel camp de Yodok al llibre Els aquaris de Pyongyang, el primer testimoni d'un camp de concentració nord-coreà que es publica a Europa. El llibre és un exemple més d'aquesta literatura de l'horror que ens ha permès conèixer com eren els camps de concentració nazis, els gulags soviètics o els camps del franquisme, entre d'altres. La vida a Yodok no val res. L'autor pateix gana i fred, sobreviu menjant rates i insectes, és obligat a presenciar execucions i veu com un professor mata a cops a un altre nen perquè ha gosat contestar-li. I el més horrible és que Yodok no és el pitjor camp de concentració del règim. Kang, quan es refereix a la resta dels camps del país (Amnistia Internacional n'ha localitzat sis però ningú no sap quants n'hi ha), afirma: "Sento un cert escrúpol per queixar-me públicament de la vida que vaig dur a Yodok. Escrúpol, sí, perquè Yodok no és el camp de concentració més dur de Corea del Nord. N'hi ha de molt pitjors, envoltats de tant misteri que durant molt de temps ha estat impossible parlar-ne amb precisió".
A més, hi ha una diferència entre els camps nord-coreans i els gulags soviètics o els camps de concentració nazis: els de Corea del Nord encara avui estan plens de gent. Es calcula que a Corea del Nord, amb una població de 24 milions de persones, n'hi ha entre 150.000 i 200.000 tancades en camps de concentració per motius polítics. Alguns d'ells són dissidents; d'altres, com en el cas de Kang, ni tan sols això, tot i que el règim els considera com a tals. Bona part, senzillament han comès el crim de ser familiars d'un pres.
Des de fa anys, organitzacions com Amnistia estan lluitant per donar a conèixer aquests camps i per fer pressió sobre el règim de Kim Jong Un (nét de Kim Il Sung i fill de Kim Jong Il, que acaba de morir el passat 17 de desembre) perquè tanqui els camps i alliberi els presos. Si vols ajudar a fer pressió, signa aquesta petició. Camps com el de Yodok, el de Senghori o el de Guantánamo són una vergonya per la nostra espècie.
Kang i la seva família van passar deu anys al camp de concentració de Yodok com a "familiars d'un delinqüent", i anys més tard, quan va aconseguir fugir del país i va anar a parar a Corea del Sud després d'un llarg periple per la Xina, va descriure el seu pas pel camp de Yodok al llibre Els aquaris de Pyongyang, el primer testimoni d'un camp de concentració nord-coreà que es publica a Europa. El llibre és un exemple més d'aquesta literatura de l'horror que ens ha permès conèixer com eren els camps de concentració nazis, els gulags soviètics o els camps del franquisme, entre d'altres. La vida a Yodok no val res. L'autor pateix gana i fred, sobreviu menjant rates i insectes, és obligat a presenciar execucions i veu com un professor mata a cops a un altre nen perquè ha gosat contestar-li. I el més horrible és que Yodok no és el pitjor camp de concentració del règim. Kang, quan es refereix a la resta dels camps del país (Amnistia Internacional n'ha localitzat sis però ningú no sap quants n'hi ha), afirma: "Sento un cert escrúpol per queixar-me públicament de la vida que vaig dur a Yodok. Escrúpol, sí, perquè Yodok no és el camp de concentració més dur de Corea del Nord. N'hi ha de molt pitjors, envoltats de tant misteri que durant molt de temps ha estat impossible parlar-ne amb precisió".
A més, hi ha una diferència entre els camps nord-coreans i els gulags soviètics o els camps de concentració nazis: els de Corea del Nord encara avui estan plens de gent. Es calcula que a Corea del Nord, amb una població de 24 milions de persones, n'hi ha entre 150.000 i 200.000 tancades en camps de concentració per motius polítics. Alguns d'ells són dissidents; d'altres, com en el cas de Kang, ni tan sols això, tot i que el règim els considera com a tals. Bona part, senzillament han comès el crim de ser familiars d'un pres.
Des de fa anys, organitzacions com Amnistia estan lluitant per donar a conèixer aquests camps i per fer pressió sobre el règim de Kim Jong Un (nét de Kim Il Sung i fill de Kim Jong Il, que acaba de morir el passat 17 de desembre) perquè tanqui els camps i alliberi els presos. Si vols ajudar a fer pressió, signa aquesta petició. Camps com el de Yodok, el de Senghori o el de Guantánamo són una vergonya per la nostra espècie.
Fonts:
- Kang Chol Hwan: http://es.wikipedia.org/wiki/Kang_Chol-Hwan
- Els aquaris de Pyongyang, el llibre de Kang Chol Hwan sobre l'estada al camp de Yodok: http://www.todostuslibros.com/libros/los-acuarios-de-pyongyang_978-84-931457-8-1
- Campanya de recollida de signatures d'Amnistia per tancar el camp de concentració de Yodok: http://web.es.amnesty.org/enportada/campo-penitenciario-yodok.php
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.