La contaminació lumínica és l'emissió de llum artificial nocturna en intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris per la funció que se li demana. És a dir, il·luminar més del que cal. Pot semblar un problema menor comparat amb altres tipus de contaminació, però n'hi ha prou amb veure aquesta foto del nord d'Itàlia feta des de l'Estació Espacial Internacional (ISS) per entendre que és un problema important. Si encara us queda algun dubte, mireu-vos aquest espectacular vídeo fet també des de l'ISS que mostra el planeta sencer de nit.
Quin mal hi ha en la contaminació lumínica? Després de mil·lennis de viure quasi a les fosques, el control de l'electricitat ens ha permès tenir tanta llum com volem i més, fins al punt que molta gent encara es queixa que les ciutats estan poc il·luminades, sobretot en països de nou-rics com el nostre: des de fa uns anys, les seccions de cartes al director dels diaris barcelonins estan plenes de queixes contra una "il·luminació insuficient" dels carrers de la ciutat. El problema és que no tenim en compte les conseqüències d'aquesta sobreil·luminació. Donem-hi un cop d'ull.
En primer lloc hi ha l'agressió als ecosistemes nocturns: la contaminació lumínica dificulta el repòs de la fauna diürna, impedeix les estratègies de camuflatge i reproducció de les espècies nocturnes i trenca les relacions entre caçador y presa. En segon lloc, la llum excessiva provoca la pèrdua del cel estelat, que actualment està tan amenaçat que s'estudia que la Unesco el declari Patrimoni de la Humanitat per mirar de protegir-lo. Si algú de vosaltres ha vist mai el cel nocturn enmig del desert sabrà de què parlem: no té res a veure amb el que haguem vist abans, és una experiència impressionant. Actualment hi ha una campanya internacional pel dret a observar les estrelles anomenada Iniciativa Starlight 2007 que ja ha aconseguit el suport d'alguns governs i d'organismes internacionals.
A qui no convencin aquestes raons ambientals, també en tenim de més prosaiques i contundents. La il·luminació que s'escapa cap al cel i que ningú no aprofita ens costa una fortuna. A Catalunya, on només hi viu un de cada mil habitants del planeta i que només té una àrea urbana de més d'un milió d'habitants dediquem cada any 30 milions d'euros a il·luminar els núvols. Feu números del que representa això a nivell planetari. En època de retallades socials cal contextualitzar la dada: 30 milions és més del que ens hem "estalviat" retallant la cooperació internacional del Govern català, que ha passat de 49 milions d'euros el 2010 a 22 milions el 2011.
I no només estem llençant diners, també llencem energia. A Alemanya, l'any 1998 es va calcular que l'energia que el país destinava a il·luminar els núvols era equivalent a l'energia produïda per un reactor nuclear petit. I això que Alemanya és un dels països rics més eficientment il·luminats del món! I si ho calculem en energia fòssil, la xifra també espanta: segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, la llum malbaratada a Catalunya suposa la crema de 14.000 tones de petroli i l'emissió a l'atmosfera de 50.000 tones de CO2. Com per pensar-s'ho, no?
Què es pot fer per acabar amb aquest malbaratament de diners i energia i, de passada, per deixar en pau la fauna nocturna, astrònoms i poetes inclosos? Bàsicament, prioritzar la il·luminació de dalt cap a baix (no necessitem veure els núvols quan conduïm o anem pel carrer), usar làmpades de baix consum i tenir el suficient sentit comú com per entendre que no cal que, de nit, tinguem tanta llum com de dia.
Quin mal hi ha en la contaminació lumínica? Després de mil·lennis de viure quasi a les fosques, el control de l'electricitat ens ha permès tenir tanta llum com volem i més, fins al punt que molta gent encara es queixa que les ciutats estan poc il·luminades, sobretot en països de nou-rics com el nostre: des de fa uns anys, les seccions de cartes al director dels diaris barcelonins estan plenes de queixes contra una "il·luminació insuficient" dels carrers de la ciutat. El problema és que no tenim en compte les conseqüències d'aquesta sobreil·luminació. Donem-hi un cop d'ull.
En primer lloc hi ha l'agressió als ecosistemes nocturns: la contaminació lumínica dificulta el repòs de la fauna diürna, impedeix les estratègies de camuflatge i reproducció de les espècies nocturnes i trenca les relacions entre caçador y presa. En segon lloc, la llum excessiva provoca la pèrdua del cel estelat, que actualment està tan amenaçat que s'estudia que la Unesco el declari Patrimoni de la Humanitat per mirar de protegir-lo. Si algú de vosaltres ha vist mai el cel nocturn enmig del desert sabrà de què parlem: no té res a veure amb el que haguem vist abans, és una experiència impressionant. Actualment hi ha una campanya internacional pel dret a observar les estrelles anomenada Iniciativa Starlight 2007 que ja ha aconseguit el suport d'alguns governs i d'organismes internacionals.
A qui no convencin aquestes raons ambientals, també en tenim de més prosaiques i contundents. La il·luminació que s'escapa cap al cel i que ningú no aprofita ens costa una fortuna. A Catalunya, on només hi viu un de cada mil habitants del planeta i que només té una àrea urbana de més d'un milió d'habitants dediquem cada any 30 milions d'euros a il·luminar els núvols. Feu números del que representa això a nivell planetari. En època de retallades socials cal contextualitzar la dada: 30 milions és més del que ens hem "estalviat" retallant la cooperació internacional del Govern català, que ha passat de 49 milions d'euros el 2010 a 22 milions el 2011.
I no només estem llençant diners, també llencem energia. A Alemanya, l'any 1998 es va calcular que l'energia que el país destinava a il·luminar els núvols era equivalent a l'energia produïda per un reactor nuclear petit. I això que Alemanya és un dels països rics més eficientment il·luminats del món! I si ho calculem en energia fòssil, la xifra també espanta: segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, la llum malbaratada a Catalunya suposa la crema de 14.000 tones de petroli i l'emissió a l'atmosfera de 50.000 tones de CO2. Com per pensar-s'ho, no?
Què es pot fer per acabar amb aquest malbaratament de diners i energia i, de passada, per deixar en pau la fauna nocturna, astrònoms i poetes inclosos? Bàsicament, prioritzar la il·luminació de dalt cap a baix (no necessitem veure els núvols quan conduïm o anem pel carrer), usar làmpades de baix consum i tenir el suficient sentit comú com per entendre que no cal que, de nit, tinguem tanta llum com de dia.
Fonts:
- Imatge del nord d'Itàlia des de l'Estació Espacial Internacional on es veu clarament el nivell de contaminació lumínica: http://twitpic.com/76n28p
- Una foto de la península ibèrica feta des de l'ISS: http://twitpic.com/7rugqs
- Un espectacular vídeo del nostre planeta vist des d'un satèl·lit on es pot apreciar la contaminació lumínica: http://www.youtube.com/watch?v=mqicgKpqVUk
- Pàgina web de la Iniciativa Starlight: http://starlight2007.net/
- Les dades sobre contaminació les hem tret de Cel Fosc, una de les associacions més actives contra la contaminació lumínica: http://www.celfosc.org/indice.html
- Cielo Oscuro, el web sobre contaminació lumínica de la Sociedad Astronómica Granadina: http://astrogranada.org/cieloscuro/principal_cielo_oscuro.htm
- Web de IDA, International Dark-Sky Association: http://www.darksky.org/
- Les retallades en cooperació internacional: http://www.sci-cat.org/modules.php?name=News&file=article&sid=352
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.