Paracels va ser un dels introductors del mètode científic als estudis de medicina i un dels responsables que aquesta ciència abandonés la teoria hipocràtica i escolàstica dels quatre humors i comencés a introduir els remeis químics i la cirurgia com a base de la medicina moderna. Però no totes les seves idees eren tan "científiques". Paracels també és autor d'un munt de llibres sobre màgia i alquímia, escrits en una època en què aquestes disciplines anaven de la mà de la química i la resta de ciències naturals. Un dels seus llibres més curiosos, publicat el 1566 (un quart de segle després de la seva mort), és el Llibre de les nimfes, els silfs, els pigmeus, les salamandres i la resta d'esperits, que descriu totes les criatures màgiques i ocultes que, suposadament, habiten el planeta: "ningú no ha de meravellar-se que puguin existir criatures com aquestes, perquè Déu és meravellós en les seves obres, que sol presentar de manera miraculosa" diu al primer capítol del llibre.
Creure en criatures impossibles no és, doncs, patrimoni exclusiu de mentalitats precientífiques i enemigues de la lògica, sinó que fins i tot alguns dels científics més importants de la història hi han cregut amb més o menys força. Isaac Newton, que ningú no dubta que és un dels grans científics de tots els temps, va dedicar molts esforços per tal que la Royal Society patrocinés un viatge als Alps suissos amb la intenció d'estudiar els dracs que, en aquell temps, es creia que hi habitaven. No era una idea exòtica: des de la publicació dels viatges alpins del naturalista Johann Jakob Scheuchzer la idea que als Alps hi vivien dracs i altres criatures antediluvianes estava molt estesa entre els científics de tota Europa.
A tots ens sembla que tenim clara on és la frontera entre el que existeix i el que no, entre la realitat i la superstició. Ens sembla que aquestes creences són coses del passat, d'un temps en què estaven tan esteses que fins i tot els grans savis hi creien. I que avui el que en queda només són algunes bosses de crèduls situades en països llunyans o bé entre gent poc il·lustrada. Però això no és veritat, i encara avui hi ha molta gent que defensa l'existència d'éssers màgics. Un exemple: una enquesta feta a Islàndia el 1995 deia que el 70% de la població creu en l'existència de la "gent amagada", que és com es coneixen els elfs, els gnoms i la resta de criatures mitològiques de l'illa. De la resta, un 23% no n'estava segur i un 1% no contestava, cosa que ens deixa amb només un 6% d'islandesos que nega l'existència d'elfs amagats en la natura del seu país. D'enquestes sobre aquest tema se n'han fet moltes (amb resultats força semblants), perquè els elfs són un element molt important del folklore d'Islàndia, un folklore molt més viu del que ens pensem. Al Ministeri de Transports islandès, per exemple, hi ha una persona encarregada de vigilar que els traçats previstos de les noves carreteres no passin pels llocs on la tradició diu que hi viuen elfs, per tal de no molestar-los. Us imagineu que el govern gallec tingués un departament de meigas?
No és fàcil, doncs, veure on és la frontera entre el que és cert i el que és superstició, sobretot si ets un dels qui creu en coses irreals. Però com saber si el que creus és irreal o no? L'escriptor Fernando Arrabal, parlant dels dracs dels Alps, va resumir molt bé aquest dilema: "Si Newton, que tenia el cervell més privilegiat de la nostra espècie, creia en dragons, en quins dragons dec estar creient jo sense adonar-me'n?".
Creure en criatures impossibles no és, doncs, patrimoni exclusiu de mentalitats precientífiques i enemigues de la lògica, sinó que fins i tot alguns dels científics més importants de la història hi han cregut amb més o menys força. Isaac Newton, que ningú no dubta que és un dels grans científics de tots els temps, va dedicar molts esforços per tal que la Royal Society patrocinés un viatge als Alps suissos amb la intenció d'estudiar els dracs que, en aquell temps, es creia que hi habitaven. No era una idea exòtica: des de la publicació dels viatges alpins del naturalista Johann Jakob Scheuchzer la idea que als Alps hi vivien dracs i altres criatures antediluvianes estava molt estesa entre els científics de tota Europa.
A tots ens sembla que tenim clara on és la frontera entre el que existeix i el que no, entre la realitat i la superstició. Ens sembla que aquestes creences són coses del passat, d'un temps en què estaven tan esteses que fins i tot els grans savis hi creien. I que avui el que en queda només són algunes bosses de crèduls situades en països llunyans o bé entre gent poc il·lustrada. Però això no és veritat, i encara avui hi ha molta gent que defensa l'existència d'éssers màgics. Un exemple: una enquesta feta a Islàndia el 1995 deia que el 70% de la població creu en l'existència de la "gent amagada", que és com es coneixen els elfs, els gnoms i la resta de criatures mitològiques de l'illa. De la resta, un 23% no n'estava segur i un 1% no contestava, cosa que ens deixa amb només un 6% d'islandesos que nega l'existència d'elfs amagats en la natura del seu país. D'enquestes sobre aquest tema se n'han fet moltes (amb resultats força semblants), perquè els elfs són un element molt important del folklore d'Islàndia, un folklore molt més viu del que ens pensem. Al Ministeri de Transports islandès, per exemple, hi ha una persona encarregada de vigilar que els traçats previstos de les noves carreteres no passin pels llocs on la tradició diu que hi viuen elfs, per tal de no molestar-los. Us imagineu que el govern gallec tingués un departament de meigas?
No és fàcil, doncs, veure on és la frontera entre el que és cert i el que és superstició, sobretot si ets un dels qui creu en coses irreals. Però com saber si el que creus és irreal o no? L'escriptor Fernando Arrabal, parlant dels dracs dels Alps, va resumir molt bé aquest dilema: "Si Newton, que tenia el cervell més privilegiat de la nostra espècie, creia en dragons, en quins dragons dec estar creient jo sense adonar-me'n?".
Fonts:
- Paracels: http://ca.wikipedia.org/wiki/Paracels
- La teoria dels quatre humors: http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_dels_humors
- Extracte del Llibre de les nimfes, els silfs, els pigmeus, les salamandres i la resta d'esperits, de Paracels: http://www.elementos.buap.mx/num22/pdf/3.pdf
- Els viatges de Scheuchzer als Alps buscant dracs: http://bedejournal.blogspot.com/2009/08/dragons-of-swiss-alps.html
- Enquestes sobre elfs a Islàndia: http://en.wikipedia.org/wiki/Hulduf%C3%B3lk#Surveys
- El documental Investigació sobre el món invisible de Jean Michel Roux, que va passar uns anys estudiant la creença dels islandesos en elfs i altres criatures sobrenaturals: http://www.youtube.com/watch?v=gRjatXe5bis
- Les carreteres islandeses eviten els llocs on hi viuen elfs: http://www.datosfreak.org/datos/slug/Los-elfos-de-islandia/
- L'escriptor Fernando Arrabal: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Arrabal
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.