Seguint una bomba de dispersió

El negoci de les armes és un dels grans negocis del nostre temps. Les xifres ho diuen tot: el 2010 es van moure 150.000 milions de dòlars. És un negoci tan gran i amb tants actors (fabricants, compradors, intermediaris, exèrcits regulars, paramilitars, guerrilles, traficants, etc.) que es fa difícil d'entendre el seu funcionament.
Per fer-ho més proper i entendre una mica com funciona el negoci de les armes el millor és agafar una empresa mitjana, que no sigui una de les més grans i despersonalitzades, i seguir un dels seus productes. Posar noms i cognoms a les coses, i a ser possible que aquests noms i cognoms no ens sonin massa llunyans ni tinguin la seu en una illa caribenya. Hem escollit una empresa espanyola, per proximitat i perquè Espanya és el novè exportador més important d'armes de tot el món, cosa que converteix aquest país en un dels actors principals del comerç d'armes. L'empresa escollida és Instalaza, una empresa amb seu a Madrid i fàbrica a Saragossa que equipa exèrcits de molts països. És important que quedi clar que hem escollit aquesta empresa com podríem haver-ne escollit una altra, i que en principi no és millor ni pitjor que altres empreses armamentístiques. Es tracta de veure com actua una empresa qualsevol de les que es dediquen a aquest abominable negoci.
El producte d'aquesta empresa que hem escollit són les bombes MAT-120, conegudes com a bombes de dispersió o bombes clúster (en castellà, bombas de racimo), que l'empresa va fabricar i vendre fins el 2008. La bomba de dispersió és un tipus de projectil que es llança des de l'aire o des de la superfície i que, quan l'altímetre que porta incorporat detecta que ha arribat a certa alçada, s'obre i deixa anar dotzenes de bombes que es dispersen per tal d'ocasionar el màxim dany possible. Aquesta dispersió és molt efectiva a l'hora d'arrasar una zona, i per aquest motiu és una de les bombes que més mal fa a la població civil. Aquesta capacitat destructiva tan descontrolada va ser el motiu que, el 2008, s'aprovés un tractat internacional que prohibeix als 65 països que l'han signat usar, fabricar, vendre, manipular i emmagatzemar aquest tipus de bomba. Espanya va ser el cinquè país a ratificar el tractat i el primer que va desmantellar totalment el seu arsenal de quasi 6.000 bombes de dispersió.
L'empresa Instalaza, que encara mostra aquest tipus de bomba al seu catàleg (tot i que després que la notícia saltés a la premsa el gener del 2009 especifica clarament que no les fabrica ni les ven), es va queixar al govern espanyol perquè li havien enfonsat el negoci i, a sobre, va tenir la barra de reclamar 40 milions d'euros en concepte de lucre cessant. El govern, naturalment, va dir que no. Tot i que, curiosament, fa uns mesos va requalificar els terrenys de la fàbrica de manera molt i molt profitosa. Potser és coincidència, naturalment.
Doncs bé, què ha passat amb les bombes de dispersió que Instalaza va fabricar fins el 2008 i que no es van desmantellar perquè s'havien venut a l'exterior? Dels 7 països a qui suposadament Instalaza va vendre aquest tipus de bomba, només en coneixíem un: Finlàndia, on l'empresa va guanyar un concurs per subministrar aquest tipus d'armament a l'exèrcit. De la resta, res de res... fins que, l'abril del 2011, la ONG Humans Rights Watch va descobrir a Misrata, a Líbia, les restes d'unes bombes de dispersió d'aquesta empresa amb les que l'exèrcit de Gadafi havia bombardejat la població civil durant la revolta que va acabar amb el seu règim. Segons el que indiquen les restes, van ser fabricades el 2007. On són, la resta de bombes de dispersió d'Instalaza? Haurem d'esperar a que algú les llanci contra la població civil per saber on més les han venut.
No és fàcil lluitar contra aquest tipus de comerç. Per cada bomba prohibida, els catàlegs d'aquestes empreses tenen pàgines i pàgines de productes "legals". I els tractats internacionals per frenar aquest negoci són lents i molt limitats. I com que no som consumidors d'aquest tipus de producte, tampoc no el podem boicotejar. Però hi ha una cosa que sí que podem fer, que és pressionar a aquells que han finançat tot això. En un informe de Setem del 2007 podem veure que aquell any les bombes que es van vendre a Gadafi es van fabricar gràcies als crèdits que l'empresa va demanar als següents bancs: Deutsche Bank, Cajalón, Caja Rural, Caja España, Caja del Mediterráneo, Bankinter, Barclays Bank, Ibercaja, Banco Popular, Banc de Sabadell i La Caixa. 
Tens els teus diners en algun d'ells? O en algun altre banc espanyol que finança el negoci de les armes? Potser és el moment de començar a pensar en la banca ètica, no?

Fonts:

1. El comerç mundial d'armes: http://www.globalissues.org/article/75/world-military-spending
2. Post de Donant dades sobre el comerç d'armes lleugeres: http://www.donantdades.com/2011/05/la-societat-civil-reclama-posar-les.html
3. Els principals països exportadors d'armes: http://www.sipri.org/databases
4. Article sobre Instalaza a la Wikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Instalaza
5. Bombes de dispersió o bombes clúster: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bomba_de_dispersi%C3%B3
6. El tractat que limita l'ús de les bombes de dispersió: http://ca.wikipedia.org/wiki/Normes_sobre_les_municions_de_dispersi%C3%B3
7. El catàleg d'Instalaza: http://www.instalaza.es/
8. Instalaza demana 40 milions al govern: http://www.cincodias.com/articulo/empresas/instalaza-pide-millones-prohibicion-bombas-racimo/20110509cdscdiemp_1/
9. La requalificació dels terrenys d'Instalaza: http://www.heraldo.es/noticias/zaragoza/urbanismo_recalifica_los_suelos_fabrica_armas_instalaza_para_sacarla_del_casco.html
10.  Humans Rights Watch descobreix bombes de dispersió de Instalaza a Líbia: http://www.hrw.org/es/news/2011/04/15/libia-municiones-en-racimo-hacen-impacto-en-misrata
11. Els comptes d'Instalaza: http://www.setem.org/setem_ftp/madrid/descargasweb/ANEXO-BANCALIMPIA-SETEM-bombasInstalaza.pdf
12. Informe de Setem sobre els bancs que financien el comerç d'armes: http://www.bancalimpia.com/pdf/negocios-sucios.pdf