Esperant els diamants sintètics

Hi ha poques coses tan estúpides com gastar una petita fortuna comprant un diamant. Qui hagi entrat alguna vegada a una botiga de minerals i gemmes haurà vist que, pel preu d'una entrada de cine, pot comprar pedres tan boniques com els diamants. Pedres que, com el diamant, són temporals i es destrueixen fàcilment amb l'escalfor. I és que, tot i el que digui la publicitat, un diamant no és per sempre, i a més la seva bellesa està sobrevalorada. Però això és una opinió, i per tant, va a gustos. Com diu aquell acudit:

- Mira, una pedra preciosa!

- Però què dius! Si és un maó!

- Doncs a mi m'agrada...

Naturalment, cadascú és lliure de fer el que vulgui amb els seus diners, però ha de ser conscient que les seves accions com a consumidor no són neutres. El comerç de diamants és un dels factors més importants a l'hora de prolongar les guerres i conflictes en diversos països africans, i comprar diamants provinents d'aquest comerç és ajudar a finançar la guerra. L'1 de desembre del 2000, l'Assemblea General de l'ONU va reconèixer que els diamants en zones de conflicte serveixen per eternitzar les guerres en països com Angola o Sierra Leone, i des de llavors és un tema que apareix sovint als mitjans i fins i tot s'ha tractat en una pel·lícula  de Hollywood: Diamant de sang. Lluitar contra això és difícil, tot i que hi ha iniciatives molt lloables, com els intents d'exigir certificats de procedència a les empreses. El problema és que algunes d'aquestes empreses, com la sud-africana De Beers, la més important del món (i responsable de l'eslògan "un diamant és per sempre"), tenen tants interessos en aquests diamants barats que no només no fan res per evitar-ho sinó que sovint són els principals instigadors dels conflictes.

Però hi ha un altre camí per acabar amb aquest conflicte sagnant: la ciència. Des que al 1954 es va aconseguir fabricar el primer diamant sintètic, petit i de mala qualitat, la cursa per descobrir una manera de fabricar diamants de gran qualitat s'ha accelerat. El mètode més usat és el que s'anomena HPHT (High Pressure High Temperature), que consisteix a imitar la forma natural com es formen aquests cristalls, cristal·litzant el carboni a pressions de 50.000 o 60.000 bars i temperatures d'entre 1.300 1.600ºC. Més o menys, la temperatura i la pressió que hi ha a 200 quilòmetres de profunditat. Amb aquest mètode de seguida es van aconseguir petits diamants de mala qualitat, molt útils per a la indústria, que els fa servir com a abrasius. Però fins al 1970 no es va aconseguir fabricar un diamant gros i bonic, semblant als naturals, d'un pes d'un quirat (uns 200 mg).

Hi ha altres sistemes a banda de l'HPHT, com ara la deposició química de vapor (CVD), que tot i que fins fa poc es pensava que no es podria comercialitzar mai perquè és un mètode molt lent, des del 2005 ja hi ha una empresa que en fabrica i subministra al mercat internacional de diamants. Tot i que encara queda molt camí per aconseguir la perfecció absoluta, la identificació dels diamants sintètics, en alguns casos, ja només està a l'abast de laboratoris molt especialitzats. El temps en què un expert amb una lent d'augment es mirava un diamant i, per les imperfeccions i impureses, detectava si era fals o no, ha quedat enrere.

És a dir, que en pocs anys les "falsificacions" seran tan perfectes que ja no seran falsificacions; hi haurà diamants reals creats per les forces geològiques i diamants reals creats per l'home. Quan això sigui així, és possible que la passió pels diamants desaparegui i, amb ella, aquest comerç horrorós.

Si no es pot evitar que a la gent li fascini una cosa tan absurda com un diamant, com a mínim evitem que mori gent per aconseguir-los.

Fonts:

1. Theodore GRAY. Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l'únivers. Editat per l'Institut d'Estudis Catalans, PUV i UAB: http://blocs.iec.cat/aiq2011/files/2011/03/Triptic_Els_elements.pdf
2. Informe de les Nacions Unides sobre els conflictes generats pels diamants: http://www.un.org/spanish/docs/comitesanciones/Diamond.html
3. La pel·lícula Diamant de sang: http://www.filmaffinity.com/es/film109220.html
4. De Beers, el líder mundial en comerç de diamants, amb un llarg historial promovent guerres i conflictes: http://es.wikipedia.org/wiki/De_Beers
5. Pàgina sobre diamants sintètics de l'IGE, l'Instituto Gemológico Español: http://www.ige.org/Como-comprar-un-diamante/Diamantes-Sinteticos
6. Què és un quirat:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Quirat