Gràcies a una caiguda accidental del que possiblement serà l'últim representant de la monarquia espanyola, la caça d'elefants ha ocupat les primeres planes de tots els diaris del país. Aquest petit incident ha permès a milers de persones fer-se una idea de la precària salut d'aquest mamífer gegant i de la lluita de diverses organitzacions per recuperar l'espècie i aconseguir que deixi d'incloure's en la llista vermella d'espècies amenaçades. Gràcies a la relliscada del rei, sabem que al món hi ha entre 470.000 i 690.000 elefants africans.
Però l'elefant no és l'únic gran mamífer amenaçat; la major part dels grans simis i dels grans felins, per exemple, tindran dificultats per evitar l'extinció en els propers decennis. Actualment queden poc més de 3.000 tigres en llibertat (i uns 20.000 en captivitat), i de l'orangutan de Sumatra només en queden 7.000 i pràcticament han perdut el seu hàbitat original, la pluviïsilva.
Avui parlarem d'un altre gran mamífer amenaçat que, si ningú no hi posa remei aviat, desapareixerà del nostre planeta en els propers anys: el rinoceront. De la família dels rinoceronts, que té més de 30 milions d'anys, només en queden cinc espècies, dues africanes i tres asiàtiques:
El rinoceront blanc, l'animal terrestre més gran del món després de l'elefant. En queden 20.160 en llibertat, i tot i que són molt pocs és, de lluny, l'espècie de rinoceront més abundant. El 1885 només quedaven una vintena d'individus, i per això tenen molts problemes de consanguinitat.
El rinoceront negre, que té dues banyes sobre el morro i que tot i que sembli estrany és gris, com el rinoceront blanc. I si tots dos són grisos, per què aquests noms? Doncs perquè els colons neerlandesos, del rinoceront blanc (que és més gran) en deien "wijde", que vol dir ample, i els colons anglesos van traduir per "white" i es van quedar tan amples. I de l'altre rinoceront, per diferenciar-lo, en van dir negre. D'aquesta espècie en queden només 4.880 individus, i està en perill crític d'extinció.
El rinoceront indi, del qual només en queden 2.700 exemplars i que es troba protegit al nord de l'Índia i al Nepal. El 1515 uns aventurers van portar a Europa un exemplar d'aquest rinoceront per regalar-lo al Papa, que el volia fer lluitar a mort amb un elefant (sembla que l'obsessió de les famílies aristocràtiques europees per assassinar grans mamífers ve de lluny). Finalment, després de passar per Lisboa el vaixell que transportava l'animal es va enfonsar davant la costa italiana i el Papa es va quedar sense espectacle. El pintor Albrecht Dürer en va fer un dibuix molt famós basant-se en els dibuixos de gent que l'havia vist personalment a Portugal. Si us fixeu bé en el dibuix i el compareu amb una fotografia d'un rinoceront indi, notareu que el pintor va afegir-li una segona banya al llom. Per què? Doncs perquè els europeus havien llegit a la Història Natural de Plini que el rinoceront té dues banyes, i Plini no es podia equivocar. El que no sabien és que l'escriptor llatí només coneixia les dues espècies africanes, que sí que tenen dues banyes...
El rinoceront de Sumatra, molt castigat pels caçadors furtius, que només n'han deixat de 150 a 250 exemplars. És l'espècie més primitiva de les cinc, i pel seu aspecte ens podem fer una idea de com eren els avantpassats de la família.
El rinoceront de Java, del qual només en queden uns 30 exemplars, i que habita aquesta illa d'Indonèsia. Fins fa poc també n'hi havia alguns exemplars al Vietnam, però els caçadors furtius van matar l'últim el 2010. Actualment, és el més escàs dels grans mamífers.
Si sumem tots els exemplars de les cinc espècies veurem que, de rinoceronts, només en queden 28.000. Una xifra que no dóna massa lloc a l'esperança. I menys encara si tenim en compte que és un animal que quasi mai no es reprodueix en captivitat i que, quan està en llibertat, és perseguit incansablement pels caçadors furtius, que els maten, els tallen les banyes i les envien a la Xina i sobretot al Vietnam per fer-ne ungüents suposadament miraculosos. L'estúpida història d'un alt funcionari vietnamita a qui se li va curar un càncer gràcies a un medicament fet amb banya de rinoceront ha multiplicat la demanda d'aquest producte: el 2011 es va importar al Vietnam una tona de banyes de rinoceront. Naturalment, no serveix per curar res, però la fe en un tractament (sobretot si és molt car i difícil d'aconseguir) té efectes molt poderosos en el benestar del pacient. I mentrestant, només a la República de Sud-àfrica un rinoceront és assassinat cada 18 hores...
Una última dada per entendre el problema de la caça furtiva de rinoceronts: des del 2006, 22 furtius han mort en tirotejos i 200 han estat detinguts pels forestals. Però això no els ha detingut, perquè per una banya de rinoceront blanc de 3,5 kg es poden arribar a pagar 270.000 euros al mercat negre.
Fonts:
Però l'elefant no és l'únic gran mamífer amenaçat; la major part dels grans simis i dels grans felins, per exemple, tindran dificultats per evitar l'extinció en els propers decennis. Actualment queden poc més de 3.000 tigres en llibertat (i uns 20.000 en captivitat), i de l'orangutan de Sumatra només en queden 7.000 i pràcticament han perdut el seu hàbitat original, la pluviïsilva.
Avui parlarem d'un altre gran mamífer amenaçat que, si ningú no hi posa remei aviat, desapareixerà del nostre planeta en els propers anys: el rinoceront. De la família dels rinoceronts, que té més de 30 milions d'anys, només en queden cinc espècies, dues africanes i tres asiàtiques:
El rinoceront blanc, l'animal terrestre més gran del món després de l'elefant. En queden 20.160 en llibertat, i tot i que són molt pocs és, de lluny, l'espècie de rinoceront més abundant. El 1885 només quedaven una vintena d'individus, i per això tenen molts problemes de consanguinitat.
El rinoceront negre, que té dues banyes sobre el morro i que tot i que sembli estrany és gris, com el rinoceront blanc. I si tots dos són grisos, per què aquests noms? Doncs perquè els colons neerlandesos, del rinoceront blanc (que és més gran) en deien "wijde", que vol dir ample, i els colons anglesos van traduir per "white" i es van quedar tan amples. I de l'altre rinoceront, per diferenciar-lo, en van dir negre. D'aquesta espècie en queden només 4.880 individus, i està en perill crític d'extinció.
El rinoceront indi, del qual només en queden 2.700 exemplars i que es troba protegit al nord de l'Índia i al Nepal. El 1515 uns aventurers van portar a Europa un exemplar d'aquest rinoceront per regalar-lo al Papa, que el volia fer lluitar a mort amb un elefant (sembla que l'obsessió de les famílies aristocràtiques europees per assassinar grans mamífers ve de lluny). Finalment, després de passar per Lisboa el vaixell que transportava l'animal es va enfonsar davant la costa italiana i el Papa es va quedar sense espectacle. El pintor Albrecht Dürer en va fer un dibuix molt famós basant-se en els dibuixos de gent que l'havia vist personalment a Portugal. Si us fixeu bé en el dibuix i el compareu amb una fotografia d'un rinoceront indi, notareu que el pintor va afegir-li una segona banya al llom. Per què? Doncs perquè els europeus havien llegit a la Història Natural de Plini que el rinoceront té dues banyes, i Plini no es podia equivocar. El que no sabien és que l'escriptor llatí només coneixia les dues espècies africanes, que sí que tenen dues banyes...
El rinoceront de Sumatra, molt castigat pels caçadors furtius, que només n'han deixat de 150 a 250 exemplars. És l'espècie més primitiva de les cinc, i pel seu aspecte ens podem fer una idea de com eren els avantpassats de la família.
El rinoceront de Java, del qual només en queden uns 30 exemplars, i que habita aquesta illa d'Indonèsia. Fins fa poc també n'hi havia alguns exemplars al Vietnam, però els caçadors furtius van matar l'últim el 2010. Actualment, és el més escàs dels grans mamífers.
Si sumem tots els exemplars de les cinc espècies veurem que, de rinoceronts, només en queden 28.000. Una xifra que no dóna massa lloc a l'esperança. I menys encara si tenim en compte que és un animal que quasi mai no es reprodueix en captivitat i que, quan està en llibertat, és perseguit incansablement pels caçadors furtius, que els maten, els tallen les banyes i les envien a la Xina i sobretot al Vietnam per fer-ne ungüents suposadament miraculosos. L'estúpida història d'un alt funcionari vietnamita a qui se li va curar un càncer gràcies a un medicament fet amb banya de rinoceront ha multiplicat la demanda d'aquest producte: el 2011 es va importar al Vietnam una tona de banyes de rinoceront. Naturalment, no serveix per curar res, però la fe en un tractament (sobretot si és molt car i difícil d'aconseguir) té efectes molt poderosos en el benestar del pacient. I mentrestant, només a la República de Sud-àfrica un rinoceront és assassinat cada 18 hores...
Una última dada per entendre el problema de la caça furtiva de rinoceronts: des del 2006, 22 furtius han mort en tirotejos i 200 han estat detinguts pels forestals. Però això no els ha detingut, perquè per una banya de rinoceront blanc de 3,5 kg es poden arribar a pagar 270.000 euros al mercat negre.
Fonts:
- L'elefant africà (Loxodonta africana) a la llista vermella d'espècies amenaçades de l'IUCN: http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/12392/0
- Població de l'elefant africà: http://www.compromisorse.com/rse/2012/04/17/wwf-trabaja-por-la-conservacion-de-los-elefantes-desde-hace-50-anos/
- El tigre (Panthera tigris): http://ca.wikipedia.org/wiki/Tigre
- L'orangutan de Sumatra (Pongo abelii): http://ca.wikipedia.org/wiki/Orangutan_de_Sumatra
- El rinoceront blanc (Ceratotherium simum): http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/4185/0
- El rinoceront negre (Diceros bicornis): http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/6557/0
- El rinoceront indi (Rhinoceros unicornis): http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/19496/0
- El dibuix de Dürer: http://imgs.soufun.com/news/2006_10/31/1162271922390.jpeg
- El rinoceront de Sumatra (Dicerorhinus sumatrensis): http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/6553/0
- El rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus): http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/19495/0
- Cada 18 hores, un rinoceront és assassinat a la República de Sud-àfrica: http://www.rhinos-irf.org/
- Trobareu molta informació sobre la caça furtiva dels rinoceronts al número de maig de 2012 de la revista National Geographic: http://www.nationalgeographic.com.es/2012/02/24/guerra_del_rinoceronte.html
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.