Fa uns mesos parlàvem en aquest blog de la importància de menjar productes de consum local. No té massa sentit, dèiem, pescar gambes a Escòcia, portar-les a la Xina per pelar-les i envasar-les, i tornar-les a portar a Europa per consumir-les. És una animalada absolutament insostenible.
Gràcies a un estudi fet per l'associació ecologista Amigos de la Tierra i investigadors de les universitats de Vigo i Sevilla, ens podem fer una idea clara de què significa exactament aquesta animalada. Posem-hi unes quantes xifres.
Tot i que cada vegada tenim més consciència del problema, els nostres hàbits en aquest tema són cada cop pitjors. Entre el 1995 i el 2007 les importacions d'aliments a Espanya s'han incrementat en un 53%. Actualment importem cada any 29.000 milions de quilograms d'aliments. Un 29 seguit de 9 zeros. No està malament, no? I això té un cost ambiental: 4,7 milions de tones de CO2 emeses a l'atmosfera que ajuden a accelerar el canvi climàtic.
Com arriben a Espanya? El 70% arriben en vaixell i la resta, bàsicament, per carretera. També hi ha aliments que arriben en tren o avió, però són percentatges molt petits. Tot i això, el transport en avió és molt contaminant: només suposa un 0,22% del total dels aliments que traspassen les nostres fronteres però és responsable del 16% del total d'emissions de CO2 que generen les importacions. Sort que només és el 0,22%!
Per acabar-ho de fer malament, tots aquests aliments no els importem precisament d'aquí al costat: de mitjana, fan 5.013 km abans d'arribar a Espanya. Els menys viatgers són els productes làctics, que recorren una mitjana de 1.339 km. Els que vénen de més lluny són els pinsos per animals, que fan 7.901 km. I no val dir que tu no consumeixes pinso, a no ser que siguis vegetarià i no prenguis llet ni ous!
El 1995 el país d'on importàvem més aliments eren els EUA, amb un 24% del total. Però els nostres hàbits han canviat: actualment importem un 39% dels aliments de l'Amèrica Llatina, sobretot de l'Argentina, que ha passat del 4,25% del 1995 al 25%.
Aquí pots veure una llista dels principals països de procedència:
Gràcies a un estudi fet per l'associació ecologista Amigos de la Tierra i investigadors de les universitats de Vigo i Sevilla, ens podem fer una idea clara de què significa exactament aquesta animalada. Posem-hi unes quantes xifres.
Tot i que cada vegada tenim més consciència del problema, els nostres hàbits en aquest tema són cada cop pitjors. Entre el 1995 i el 2007 les importacions d'aliments a Espanya s'han incrementat en un 53%. Actualment importem cada any 29.000 milions de quilograms d'aliments. Un 29 seguit de 9 zeros. No està malament, no? I això té un cost ambiental: 4,7 milions de tones de CO2 emeses a l'atmosfera que ajuden a accelerar el canvi climàtic.
Com arriben a Espanya? El 70% arriben en vaixell i la resta, bàsicament, per carretera. També hi ha aliments que arriben en tren o avió, però són percentatges molt petits. Tot i això, el transport en avió és molt contaminant: només suposa un 0,22% del total dels aliments que traspassen les nostres fronteres però és responsable del 16% del total d'emissions de CO2 que generen les importacions. Sort que només és el 0,22%!
Per acabar-ho de fer malament, tots aquests aliments no els importem precisament d'aquí al costat: de mitjana, fan 5.013 km abans d'arribar a Espanya. Els menys viatgers són els productes làctics, que recorren una mitjana de 1.339 km. Els que vénen de més lluny són els pinsos per animals, que fan 7.901 km. I no val dir que tu no consumeixes pinso, a no ser que siguis vegetarià i no prenguis llet ni ous!
El 1995 el país d'on importàvem més aliments eren els EUA, amb un 24% del total. Però els nostres hàbits han canviat: actualment importem un 39% dels aliments de l'Amèrica Llatina, sobretot de l'Argentina, que ha passat del 4,25% del 1995 al 25%.
Aquí pots veure una llista dels principals països de procedència:
- Vi: Xile, l'Argentina i Itàlia
- Làctics i ous: França, Portugal i Alemanya
- Cafè i cacau: el Vietnam, Alemanya i el Brasil
- Animals vius: els Països Baixos, França i Suïssa
- Preparats: Europa
- Productes carnis: França, el Brasil, Alemanya i els Països Baixos
- Cigrons: Mèxic
- Peix: l'Argentina, el Marroc, la Xina, França i Portugal
- Cereals: el Brasil, França, els EUA i l'Argentina
- Porcs: França, els Països Baixos i Hongria
- Fruites i llegums: França, Tailàndia i Portugal
- Pinsos: l'Argentina
- Soja: l'Argentina i el Brasil
- Sucre: França, l'Índia i Portugal
Tot plegat, no té massa sentit, no? Quan vagis a comprar, fixa't d'on vénen els teus aliments. És el primer pas per començar a canviar els nostres hàbits de consum.
Fonts:
- Article de Donant dades sobre la importància de menjar productes de consum local: http://www.donantdades.com/2011/08/menjar-sense-fronteres.html
- Informe Alimentos kilométricos. Las emisiones de CO2 por la importación de alimentos al estado español fet per l'associació ecologista Amigos de la Tierra i investigadors de les universitats de Vigo i Sevilla: http://issuu.com/amigos_de_la_tierra_esp/docs/informe_alimentoskm
- Amigos de la Tierra: http://www.tierra.org/spip/
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.