Immigrants i sanitat

La pèrdua de drets sempre és un procés gradual. L'estat del benestar no es pot dinamitar de cop perquè la resposta ciutadana seria molt forta, però es pot anar desmuntant a poc a poc de manera que, al cap d'un temps, hagi desaparegut i ningú no sàpiga què ha passat exactament. Quan algú retalla un dret o un servei i anuncia la propera retallada, tendim a acceptar el que ha passat com a una batalla perduda i a fixar les nostres energies en les properes retallades... i ja ens han colat un gol. I així, de mica en mica, es va desmuntant el que ha costat tants anys de construir.

Com va anunciar el Govern fa uns dies, ara toca excloure els immigrants de la sanitat pública. Per què els immigrants? Doncs perquè no voten i perquè, a diferència dels nens, que tampoc no voten, són un col·lectiu que sempre ha despertat recels en una part de la població que sí que té dret a vot.
Per fer-ho, i per aconseguir el suport de part de la ciutadania a aquesta mesura tan injusta i perillosa, es fan servir els arguments de sempre: els immigrants copen la sanitat pública sense aportar res a canvi, bloquegen les urgències, disparen la despesa en medicaments, etc.
Són arguments estúpids i racistes. I ho són perquè es basen en premisses falses. I només calen quatre dades per entendre que són profundament injustos:
 

• Els immigrants van menys al metge que la resta de ciutadans. En un estudi sobre l'accés a la sanitat pública dels immigrants de la Comunitat de Madrid fet el 2009 es diu que 8 de cada 100 nacionals van a l'hospital cada any per només 5,8 immigrants de cada 100. 
• Els immigrants tenen un consum farmacèutic de 96,5 euros l'any mentre que la resta de ciutadans gasta 446,4 euros anuals, quasi cinc vegades més.
• L'únic servei mèdic on hi ha sobrerepresentació d'immigrants són les unitats de maternitat.  
• Només el 7,3% dels pacients que han passat pel quiròfan a Catalunya el 2009 eren immigrants, segons la Conselleria de Salut (mentre que el percentatge de població immigrant a Catalunya és del 15,7%). 
• L'ús de les urgències sanitàries per part dels immigrants és exactament el mateix que per part de la resta de ciutadans, segons un estudi de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

L'exclusió dels immigrants de la sanitat pública és un pas més cap a la privatització dels drets i serveis. Després dels immigrants vindran els aturats ("qui no paga no pot tenir els mateixos drets!"), després els pensionistes ("hem de prioritzar els joves, i els vells són massa cars!") i després la resta.

Bona part d'aquestes dades les podeu trobar al web de la Xarxa Antirumors de Barcelona, una iniciativa molt interessant dedicada a rebatre els rumors més estesos contra la immigració i a qui vam dedicar un article fa uns mesos.

Fonts:

1. L'anunci de l'exclusió sanitària dels immigrants: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/04/24/actualidad/1335254687_707783.html
2. Estudi d'Ángel Alberquilla sobre la sanitat pública a la Comunitat de Madrid (2009) d'on hem tret algunes de les dades sobre immigració i sanitat: http://ep00.epimg.net/sociedad/imagenes/2012/04/24/actualidad/1335254687_707783_1335262552_sumario_grande.jpg
3. La immigració a Catalunya en xifres, monogràfic del butlletí de la Direcció General per a la Immigració, abril 2012: http://www20.gencat.cat/docs/bsf/05butlletins/03butlletiImmigracio/02immigracioenxifres/2012/num13/Links/xifres13.pdf
4.  La resta de dades les hem extret del web de la Xarxa Antirumors de Barcelona: http://www.bcnantirumors.cat/
5. Un article de Donant dades sobre l'Agència Antirumors de Barcelona: http://www.donantdades.com/2011/06/jo-no-soc-racista-pero.html