L'any 1985 es va aprovar a Espanya una llei d'estrangeria on es contemplava l'internament dels estrangers que no disposessin de papers en regla en algun tipus de centre que no tingués caràcter penitenciari. Amb la llei a la mà, els detinguts podien passar fins a 40 dies en aquests centres esperant el dia de l'expulsió del país.
El 1995, amb l'entrada en vigor dels acords de Schengen, es van construir per tot el continent una sèrie de Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Tot i que en el cas espanyol depenen del Ministeri de l'Interior, no hi ha cap informació oficial sobre el nombre de CIE que hi ha a l'Estat ni sobre quants detinguts hi passen cada any. Segons la campanya Stop CIES, duta a terme per l'ONG SOS Racisme i el Consell de la Joventut de Barcelona, a Europa hi ha 280 centres de detenció d'aquests, 11 dels quals a Espanya. A Barcelona n'hi ha un, a la Zona Franca. Ara, amb la nova legislació els interns hi poden passar fins a 60 dies.
Diverses organitzacions han denunciat que sovint els detinguts són maltractats, fins al punt que només al CIE de Zona Franca hi ha hagut quatre interns morts. El Ministeri de l'Interior ha atribuït les morts a causes naturals (i, en un cas, al suïcidi), però no hi ha cap manera de comprovar-ho. No hi ha control sobre l'activitat policial dins del centre, no hi ha memòries anuals, ni llistat de persones retingudes, ni memòria econòmica ni cap tipus d'informació pública. És a dir, és un camp de concentració per a persones que no han comès cap delicte (no tenir papers no és un delicte sinó una falta administrativa) i on no disposen de tots els seus drets.
A principis del 2012 diverses campanyes pel tancament d'aquests centres vergonyosos van aparèixer als mitjans. El Síndic de Greuges es va presentar al CIE de Zona Franca amb uns quants periodistes disposat a fer-ne una inspecció però no els van deixar entrar. Dies més tard, el Ministeri de l'Interior va permetre a uns quants periodistes entrar al centre i va començar una petita campanya per netejar la imatge dels CIE. El resultat és que, a partir d'ara, es diran CECE (Centres d'Estada Controlada d'Estrangers), que queda més fi. Però la resta continua igual i segueix sense haver-hi cap tipus de transparència.
La informació que ens arriba als ciutadans sobre l'existència dels CIE i sobre el que s'hi fa és poca, però no per això deixem de ser-ne còmplices. Són camps de concentració i estan a pocs quilòmetres de casa nostra.
Fonts:
El 1995, amb l'entrada en vigor dels acords de Schengen, es van construir per tot el continent una sèrie de Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Tot i que en el cas espanyol depenen del Ministeri de l'Interior, no hi ha cap informació oficial sobre el nombre de CIE que hi ha a l'Estat ni sobre quants detinguts hi passen cada any. Segons la campanya Stop CIES, duta a terme per l'ONG SOS Racisme i el Consell de la Joventut de Barcelona, a Europa hi ha 280 centres de detenció d'aquests, 11 dels quals a Espanya. A Barcelona n'hi ha un, a la Zona Franca. Ara, amb la nova legislació els interns hi poden passar fins a 60 dies.
Diverses organitzacions han denunciat que sovint els detinguts són maltractats, fins al punt que només al CIE de Zona Franca hi ha hagut quatre interns morts. El Ministeri de l'Interior ha atribuït les morts a causes naturals (i, en un cas, al suïcidi), però no hi ha cap manera de comprovar-ho. No hi ha control sobre l'activitat policial dins del centre, no hi ha memòries anuals, ni llistat de persones retingudes, ni memòria econòmica ni cap tipus d'informació pública. És a dir, és un camp de concentració per a persones que no han comès cap delicte (no tenir papers no és un delicte sinó una falta administrativa) i on no disposen de tots els seus drets.
A principis del 2012 diverses campanyes pel tancament d'aquests centres vergonyosos van aparèixer als mitjans. El Síndic de Greuges es va presentar al CIE de Zona Franca amb uns quants periodistes disposat a fer-ne una inspecció però no els van deixar entrar. Dies més tard, el Ministeri de l'Interior va permetre a uns quants periodistes entrar al centre i va començar una petita campanya per netejar la imatge dels CIE. El resultat és que, a partir d'ara, es diran CECE (Centres d'Estada Controlada d'Estrangers), que queda més fi. Però la resta continua igual i segueix sense haver-hi cap tipus de transparència.
La informació que ens arriba als ciutadans sobre l'existència dels CIE i sobre el que s'hi fa és poca, però no per això deixem de ser-ne còmplices. Són camps de concentració i estan a pocs quilòmetres de casa nostra.
Fonts:
- Llei Orgànica 7/1985, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya: http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1985-12767
- Acords de Schengen: http://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_de_Schengen
- Informació del Ministeri d'Interior sobre els CIE: http://www.interior.gob.es/extranjeria-28/regimen-general-189/centro-de-internamiento-de-extranjeros-208?locale=es
- Campanya Stop CIES de SOS Racisme i el Consell de la Joventut de Barcelona: http://stopcies.wordpress.com/que-son-els-cies/
- Un jove mor al CIE de Zona Franca: http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120107/54243703743/inmigrante-centro-internamiento.html
- No tenir papers no és un delicte sinó una falta administrativa: http://www.papelesespana.com/documentacion/sin-papeles.html
- Els periodistes entren al CIE de Zona Franca: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/26/barcelona/1335425279.html
- Canvien el nom dels CIE: http://www.abc.es/20120612/espana/abci-cies-anteproyecto-novedades-201206112037.html
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.