Channel One News és un programa de televisió per satèl·lit de dotze minuts de duració que s'emet als EUA. Està pensat per nens i adolescents i bàsicament és un seguit de "noticies d'actualitat", entre les quals hi acostuma a haver-hi reportatges superficials sobre famosos o sobre estils de vida atractius. Dels dotze minuts, dos són d'anuncis.
El 1989, els responsables de Channel One van signar un acord amb 12.000 de les 50.000 escoles de primària i secundària dels EUA per emetre aquest programa a les aules; a canvi, la cadena subvenciona aparells de vídeo i material audiovisual a les escoles. Vuit milions d'alumnes veuen aquest programa, acompanyats dels seus mestres, pràcticament cada dia.
Naturalment, la majoria de les escoles que han signat l'acord són escoles de barris pobres i marginals que no poden pagar-se el material audiovisual de cap altra manera. Hi ha hagut moltes crítiques, perquè aquests 12 minuts diaris suposen 6 dies lectius perduts cada any, un dels quals (sencer) està dedicat a veure publicitat. El cost pel contribuent d'aquests 6 dies lectius és de 1.800 milions de dòlars anuals.
El fet de veure aquest programa a classe acompanyats dels mestres, a més, desarma els nens davant dels perills de la publicitat. Si ho han vist a classe, ha de ser bo. Per tant, aquestes hamburgueses que han vist amb el professor han de ser bones per la salut.
Un estudi revela que els nens que veuen aquest programa a classe estan més predisposats, de mitjana, a acceptar afirmacions com que "la roba de marca és millor" o fins i tot que "un bon cotxe és més important que l'escola".
Entre els productes anunciats, hi sobresurten les marques de menjar ràpid, refrescos, videojocs, pel·lícules de Hollywood i altres articles que no contribueixen en res al benestar dels nens. Fins i tot s'hi han emès campanyes de reclutament de l'exèrcit i missatges patrocinats per companyies tabaqueres.
Fonts:
El 1989, els responsables de Channel One van signar un acord amb 12.000 de les 50.000 escoles de primària i secundària dels EUA per emetre aquest programa a les aules; a canvi, la cadena subvenciona aparells de vídeo i material audiovisual a les escoles. Vuit milions d'alumnes veuen aquest programa, acompanyats dels seus mestres, pràcticament cada dia.
Naturalment, la majoria de les escoles que han signat l'acord són escoles de barris pobres i marginals que no poden pagar-se el material audiovisual de cap altra manera. Hi ha hagut moltes crítiques, perquè aquests 12 minuts diaris suposen 6 dies lectius perduts cada any, un dels quals (sencer) està dedicat a veure publicitat. El cost pel contribuent d'aquests 6 dies lectius és de 1.800 milions de dòlars anuals.
El fet de veure aquest programa a classe acompanyats dels mestres, a més, desarma els nens davant dels perills de la publicitat. Si ho han vist a classe, ha de ser bo. Per tant, aquestes hamburgueses que han vist amb el professor han de ser bones per la salut.
Un estudi revela que els nens que veuen aquest programa a classe estan més predisposats, de mitjana, a acceptar afirmacions com que "la roba de marca és millor" o fins i tot que "un bon cotxe és més important que l'escola".
Entre els productes anunciats, hi sobresurten les marques de menjar ràpid, refrescos, videojocs, pel·lícules de Hollywood i altres articles que no contribueixen en res al benestar dels nens. Fins i tot s'hi han emès campanyes de reclutament de l'exèrcit i missatges patrocinats per companyies tabaqueres.
Fonts:
- Podeu trobar aquest i altres exemples de fins on ha arribat la publicitat infantil al llibre de Juliet B. SCHOR Nacidos para comprar. Los nuevos consumidores infantiles, editat per Paidós.
- Channel One News: http://www.channelone.com/
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.