El sufragi femení a Occident

Quan es parla del sufragi femení sempre se citen països com l'Aràbia Saudita o Brunei, on les dones no poden votar. És veritat, hi ha països en què les dones no poden participar en cap tipus d'elecció, i això és repugnant (hi ha un munt de països en què no hi poden participar ni homes ni dones, però això ho deixarem per un altre post). Però també és veritat que sovint es parla d'aquests països com si, democràticament parlant, estiguessin a anys llum de nosaltres. I potser cal donar un cop d'ull al sufragi femení de les democràcies occidentals per veure que, de fet, no és una cosa tan antiga i arrelada com ens sembla.
Per començar, només hi ha tres països (Nova Zelanda, Austràlia i Finlàndia) on les dones faci més d'un segle que poden votar. I no massa més d'un segle: a Nova Zelanda van poder votar des de 1893, però no es podien presentar per ser escollides. No és fins al 1902 a Austràlia del sud i el 1903 a Tasmània que les dones poden participar activament en unes eleccions per primera vegada. La resta de democràcies occidentals s'hi van anar afegint més tard; entre els últims, Liechtenstein, que va acceptar el vot femení el 1984 i Suïssa, que va atorgar el vot a les dones el 1971, després que el 1959 una votació popular tombés, amb dos terços dels electors masculins en contra, una llei de l'any anterior que permetia votar a les dones.
Alguns d'aquests països, a més, fan una mica de trampes a l'hora de parlar del seu passat democràtic: els EUA i Sud-àfrica van legalitzar el vot de les dones el 1920 i 1930 respectivament, però fins el 1965 als EUA i el 1994 a Sud-àfrica només podien votar els blancs; a Espanya el sufragi femení es va regularitzar el 1931 (durant un dels dos brevíssims períodes de la història del país en què no ha governat un rei o un dictador), però després vam estar quasi 40 anys sense que ningú no pogués exercir aquest dret.
És evident que la carrera per la democràcia no va a la mateixa velocitat a tot el món, però és una il·lusió pretendre que les distàncies són més grans del que realment són. Encara ens queda molt camí per fer per poder-nos considerar països plenament democràtics, tant pel que fa a la profunditat de les actituds democràtiques com per la seva universalitat: sentim vergonya quan pensem que, al nostre país, no fa gaire les dones no tenien dret a vot, però  ¿sentirem algun dia vergonya en el futur quan recordem que el 2011 els immigrants no tenien dret a vot tot i formar part de la societat exactament igual que la resta? 

Fonts: 

1. El vot femení a l'Aràbia Saudita: http://au.news.yahoo.com/thewest/a/-/world/9090933/no-votes-for-women-in-saudi-municipal-elections/
2. Llista de països amb sufragi femení per ordre d'aprovació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sufragi_femen%C3%AD#Llista_comparativa_de_pa.C3.AFsos_amb_sufragi_femen.C3.AD_.28per_ordre_d.27aprovaci.C3.B3.29
3. El vot de les dones a Suïssa: http://www.swissworld.org/es/poblacion/mujeres/sufragio_femenino/