Sobrevivim gràcies als vegetarians

Hi pot haver molts motius per ser vegetarià (i molts per no ser-ho), però en tot cas avui no volem parlar dels arguments que mouen algú a fer-se vegetarià sinó del que passa amb els centenars de milions de persones que són "vegetarians a la força", és a dir, que tenen una dieta sense proteïnes d'origen animal (o amb molt poques) perquè no tenen accés a la carn.
La producció de carn és més costosa (en diners i en superfície) que la producció d'hortalisses o de gra perquè els animals necessiten menjar grans quantitats de vegetals per cada quilogram de carn que se'n pot aprofitar. Això ha fet que, des que vam deixar de ser caçadors-recolectors, menjar carn sigui un luxe al qual no tothom hi té accés.
La FAO va anunciar el 2002 que el nivell de producció actual d'aliments serviria per cobrir les necessitats de tota la població mundial i encara hi hauria un excedent del 10%, però és evident que alguna cosa falla perquè bona part de la població mundial passa gana. Com pot ser? Doncs perquè una part important dels aliments que produïm els destinem a altres coses, com ara fer biocombustibles o alimentar bestiar.
A Occident tenim una dieta molt rica en carn i aliments no bàsics, i aquesta dieta demana grans quantitats de sòl agrícola. Concretament, la dieta que porta un occidental no vegetarià suposa unes necessitats de 4.000 m2 de sòl cultivable per càpita. Per contra, una dieta vegetariana basada en cultius intensius només necessita entre 700 i 800 m2 de sòl per càpita. Actualment, la major part de la població mundial no té accés a una dieta "a la occidental", i això ens ha permès seguir alimentant-nos així: si tots els habitants del planeta necessitéssim 4.000m2 de sòl agrícola per càpita per alimentar-nos no en tindríem prou amb un sol planeta. Però què passarà el dia en què la fam desaparegui, la pobresa es redueixi i la resta del planeta reclami el seu dret a alimentar-se com ens alimentem nosaltres? Naturalment, serà insostenible. Només hi ha dues possibilitats: o reduïm el nostre consum o seguim amb la dieta actual obligant a la resta a passar gana. La primera possibilitat no és tan extrema com pugui semblar, ni obliga a abandonar completament els nostres hàbits carnívors: la FAO calcula que n'hi hauria prou amb una dieta equilibrada, amb un 30% de proteïnes d'origen animal (sobretot làctics, ous, aviram i porc), amb un cultiu moderadament intensiu i 2.500kcal per càpita (que és una mica més del que recomana l'OMS) per alimentar 10.000 milions de persones sense augmentar la superfície cultivada que hi ha ara. Amb aquest tipus de dieta només farien falta 1.500m2 de sòl cultivable per càpita: pràcticament una tercera part del que consumim actualment a Occident.
Tampoc no es tracta d'un canvi tan radical en la nostra alimentació, i suposaria una millora en les condicions de vida de milions de persones. No podem seguir consumint la quantitat ingent de carn que consumim actualment perquè no surten els números; podem començar a fer canvis en les nostres vides i les nostres dietes a poc a poc o seguir donant l'esquena al problema un parell de generacions més, però al final no tindrem més remei que actuar. Com deia Gandhi, cal viure senzillament perquè els altres, senzillament, puguin viure.

Fonts:

1. Web de la FAO: http://www.fao.org/index_es.htm
2. Post de Donant Dades sobre la fam: http://www.donantdades.com/2010/11/que-costaria-acabar-amb-la-fam-al-mon.html
3. Web de l'OMS: http://www.who.int/es/
4. La frase de Gandhi: http://www.amnistiacatalunya.org/edu/pelis/dudh/cat/gandhi.html