Comerç just al Pirineu: la llana d'ovella xisqueta

Quan sentim a parlar de comerç just pensem sempre en les relacions comercials entre països del Nord i països del Sud, entre consumidors rics i productors pobres. Resumint, el comerç just és la recerca d'unes condicions dignes en el comerç dels productes dels països pobres, pagant salaris decents, no acceptant mà d'obra infantil ni esclava, procurant que els diners vagin a parar als productors locals i no a les empreses intermediàries, assegurant-se que la producció respecti el medi ambient, etc. Actualment, la major part del comerç mundial està molt lluny de ser just, i la prova és que moltes de les zones més pobres del planeta i els punts on es concentra la fam al món són zones agrícoles que, en principi, haurien de poder viure del que produeixen. La culpa és dels mercats internacionals i de les grans empreses que compren els productes agrícoles bàsics a preus de misèria, sí, però també dels consumidors que, quan anem a comprar, busquem el preu més baix sense que ens importin massa les condicions en què ha estat produït el que comprem. Si podem comprar un jersei per 5 o 10 €, millor que pagar-ne 40. Però si és tan barat és perquè els productors de la llana, el cotó o el lli cobren preus de misèria o perquè els treballadors de la indústria tèxtil que l'ha confeccionat viuen en condicions infamants. O totes dues coses alhora, que és el més corrent. I per tant, el ramader que intenta vendre la llana a una empresa que practiqui el comerç just es trobarà que aquesta llana no té pràcticament demanda perquè als mercats dels països rics poca gent vol pagar el que costa.
Aquest problema, però, no és exclusiu dels productors dels països pobres. Als països rics també hi ha molts sectors que no poden competir amb els preus rebentats dels mercats internacionals i pràcticament han desaparegut. Un exemple molt clar és la indústria tèxtil europea, que fa un segle que està en crisi i ara, amb l'entrada de productes tèxtils xinesos, pràcticament ha desaparegut. I no només han desaparegut les fàbriques, sinó també els productors de les matèries primeres: la llana, el cotó, el lli o el cànem.
Al Pirineu català, un cas molt evident d'aquesta desaparició és l'ovella xisqueta, una raça autòctona amb facilitat per sobreviure en ambients freds i durs com el Pirineu i que dóna una llana i una carn de qualitat. En els últims decennis la seva població ha disminuït molt, sobretot perquè la seva llana no pot competir als mercats internacionals i, des del 1980, els pastors només treuen beneficis de la carn, perquè la llana no els la compra ningú. Aquesta pèrdua de valor de l'ovella xisqueta va convertir un sector que, tot i la duresa de la feina, es guanyava prou bé la vida, en un ofici sense massa futur. Els fills dels pastors, des de fa una generació, acostumen a abandonar l'ofici per dedicar-se a altres coses més ben pagades, motiu pel qual l'any 1995 la raça xisqueta va ser catalogada com a raça en perill d'extinció.
Però aquest procés de desaparició, que en molts casos és imparable, en el cas de la xisqueta pot tenir solució. Es tracta d'aplicar el concepte de comerç just a la llana de la xisqueta i conscienciar els consumidors que l'augment de preu del producte final està justificat. En altres paraules, que l'atractiu que perd per culpa del preu el recuperi pel valor social i ambiental: comprar productes fets amb aquesta llana permet mantenir la ramaderia al Pirineu, ajuda a salvar l'espècie de l'extinció, protegeix el paisatge (les ovelles són un dels millors agents forestals imaginables a l'hora de conservar el sotabosc i evitar la desaparició dels prats alpins), potencia el comerç local i de proximitat per comptes d'importar la llana de l'altra punta del món, redueix l'impacte ambiental del transport, evita el despoblament de l'alta muntanya, etc. Amb aquesta idea al cap, una sèrie d'associacions que treballen per donar vida al sector primari del Pirineu han creat l'Obrador Xisqueta, que serveix d'enllaç entre 21 explotacions d'ovelles del Pirineu i una sèrie d'artesans que manufacturen la llana. Entre tots, i sense sortir del Pirineu, aconsegueixen cobrir totes les baules de la cadena: des del pastor, que cobra un preu just per la llana, fins a la botiga virtual on es venen els productes (que també es poden trobar a unes quantes botigues arreu del país), passant per la formació professional als artesans i artesanes o tallers educatius. Per garantir que no es perdi l'ofici de pastor també han engegat altres iniciatives, com l'escola de pastors, que en les seves quatre edicions ja ha incorporat més de 40 persones al sector. 
L'objectiu de salvar la ramaderia del Pirineu no és només una qüestió de nostàlgia. El bestiar és un element vertebrador del paisatge i de la gent que hi viu, i un dels millors mecanismes per evitar el despoblament de l'alta muntanya i el trencament d'una tradició que es manté sense talls des del neolític. Quines altres manifestacions de la nostra cultura coneixeu que tinguin milers d'anys?

Fonts:

1. Comerç just: http://ca.wikipedia.org/wiki/Comer%C3%A7_just
2. L'ovella xisqueta: http://xisqueta.bigcartel.com/caracteristiques-de-la-llana
3. Web de l'associació Obrador Xisqueta: http://www.obradorxisqueta.cat/
4. Botiga virtual de productes fets amb llana d'ovella xisqueta: http://xisqueta.bigcartel.com/
5. L'escola de pastors del projecte Grípia: http://www.projectegripia.cat/